Potser en fem un gra massa

El Consell Escolar de Catalunya és un organisme que «aconsella» la conselleria d'Educació en aquells temes que requereixen cercar un consens social ampli, o bé elabora dictàmens sobre les diverses normatives i lleis que la conselleria tira endavant.

Ara estem immersos en el debat sobre si el curs escolar cal que comenci abans i, en tot cas, al llarg del mes de febrer preveure una setmana de vacances. El tema del calendari escolar és un tema recurrent i ho serà: el tempus de l'escola i el tempus del món laboral no acaben d'encaixar. I possiblement és difícil que sigui així. Cal, però, trobar els punts comuns que permetin adequar el curs escolar a la necessitat de tots els sectors implicats en el món escolar i el seu entorn, des dels professionals fins als mateixos pares i mares, i buscant el millor per a tothom. En aquest sentit el consell fa un seguit de recomanacions que després la conselleria farà seves o no.

Però també sembla que s'ha fet alguna consideració respecte de com hauríem d'anomenar els períodes de vacances, i així substituir el període de les vacances de Nadal per les vacances d'hivern i, és clar, les de Setmana Santa per les de primavera, per ser, diuen, respectuosos amb la pluralitat i per intentar separar el calendari escolar del calendari de les festes religioses.

Jo no seré qui defensi la manera com avui sembla que se celebra el Nadal, per exemple, però no tinc res en contra que les vacances segueixen dient-se de Nadal, Setmana Santa, estiu perquè són avui encara referents temporals i festius en la nostra societat. Possiblement no cal regular-ho tot. Hi ha coses que amb el temps es van adequant a allò que col·lectivament en cada moment es vol. Voler negar les influències de les festes en la denominació dels períodes de vacances és actuar amb manca de realisme i d'un voluntarisme i d'un bonisme innecessari. El que s'hagi de canviar ja serà la dinàmica social qui ho faci i, si és cert que hi ha temes en què cal una empenteta o una empenta decisiva perquè canviïn, en aquest tema no cal. Ni des del laïcisme més actiu es pot negar que aquests usos i costums socials arrelats a vegades tenen a veure amb celebracions que han evolucionat sense canviar de denominació. Quan un alcalde està en un vot de poble, més enllà de les seves creences personals –perquè és irrellevant per al cas–, està exercint una institucionalitat que no està renyida amb cap creença ni discrimina ningú, malgrat que el seu origen i la seva celebració actual tinguin un vessant religiós en l'imaginari col·lectiu i estiguin arrelats en bona part de la societat. No es pot, en nom de segons quin respecte, voler suprimir usos i costums de la nostra societat, que resulta que és la societat d'acollida. Fer-ho genera conflicte i serà l'evolució de la mateixa societat amb la seva diversitat que acabarà denominant els períodes d'oci com vulgui. Però a les escoles, més enllà d'aquests períodes d'oci, hi ha un seguit de celebracions sense cap ànim d'adoctrinar que combinen els aspectes pagans, com ara el carnaval o la castanyada, i n'hi ha que tenen un origen religiós, com per exemple Sant Antoni o Sant Jordi, que havent perdut bona part de la seva celebració religiosa també tenen una connotació molt social, lúdica i de relació. Ho eliminarem del calendari escolar? Passarem a dir-ne el dia del «porquet» perquè és l'animal que s'associa a Sant Antoni? Però alerta que aquest animalet també pot aixecar suspicàcies entre alguns sectors.

És aquest el problema principal que avui té l'educació del país? Cadascú té les prioritats que té i deuen ser ben legítimes, però possiblement, amb les mancances que encara hi ha a les escoles en temes estructurals, iniciar un debat que jo no crec que estigui instal·lat al si de la societat no cal. Resolguem primer aquells temes que afecten la qualitat de l'educació de veritat. I així sembla que ho ha entès la conselleria d'Educació, que, de moment ho deixarà com està.