Beatifiquen els religiosos assassinats a Serinyà el 1936

El cas més conegut de la persecució religiosa a la Garrotxa i el Pla de l'Estany durant la Guerra Civil espanyola arriba als altars. El 6 de maig beatificaran a la catedral de Girona els set religiosos que van ser assassinats el setembre del 1936 a Serinyà, a mans d'un comitè antifeixista. La cerimònia la presidirà el cardenal Angelo Amato, prefecte de la Congregació per a les Causes dels Sants, amb seu al Vaticà.

“Mai una beatificació és una reivindicació; no demanem justícia, és una acció de gràcies i de valoració de la feina d'aquells religiosos”, va recalcar el bisbe de Girona, Francesc Pardo, quan ahir va anunciar l'acte en companyia de Francisco Blanco, pare provincial dels Missioners del Sagrat Cor, l'orde al qual pertanyien els homes assassinats.

Els nous beats

Les víctimes es deien Antonio Arribas, Abundio Martín, José Vergara, Josep-Oriol Isern, Gumersindo Gómez, Jesús Moreno i José del Amo, i eren originaris de diferents punts de l'Estat. Es trobaven al seminari menor dels Missioners del Sagrat Cor de Canet de Mar quan va esclatar la guerra. Alguns eren professors i d'altres treballaven a la cuina o l'hort. El més jove tenia 20 anys i el més gran, 28. El comitè antifeixista local va ordenar que marxessin del poble, però als sacerdots els va arribar la notícia que els matarien abans que es poguessin escapar. Una part dels sacerdots van marxar cap a Barcelona, però aquests set van optar per fugir cap a França, un objectiu que van estar a punt d'aconseguir gràcies a l'ajuda de la gent de moltes cases de pagès que els va donar refugi, menjar i roba.

Les execucions

Tot es va tòrcer al cap de dos mesos, en arribar a la Garrotxa. Quan eren a Begudà, algú els va delatar al comitè de Sant Joan les Fonts. Els van empresonar a la cooperativa d'aquest poble, en espera que arribessin membres del comitè de Canet. El 29 de setembre, aquests se'ls van endur –presumptament, amb una ordre d'afusellament dels presoners– i, a l'altura del pont del Ser, al terme de Serinyà, els van executar.

Els cossos van ser traslladats per veïns del poble cap al cementiri, on van romandre repartits en dues tombes fins que el 1940, quan ja havia acabat la guerra, els van dur al cementiri de Canet de Mar. Pròximament –va indicar el pare Francisco Blanco– els duran a la capella del santuari que la congregació té a Barcelona, ja que la de Canet està tancada.

A lloc dels fets s'hi fa regularment un acte de record en els aniversaris. Al cap d'un temps s'hi va erigir una creu i, més tard, una petita capella i una tanca que protegeix el recinte. Sempre hi ha flors.