El poble i la seva fàbrica

Situem-nos a la Catalunya industrial de principi del segle XX. El sector tèxtil ocupa molta gent arreu del país i les fàbriques ja fa uns quants anys que fan fumejar xemeneies a prop de les conques del Besòs, el Llobregat i el Cardener, perquè els surt més barat fer servir l'energia hidràulica que no pas el carbó. Al Pla de Santa Maria, a la comarca de l'Alt Camp, no tenen ni riu, ni ferrocarril ni bones carreteres, però entre els 1.700 habitants de fet registrats a final del segle XIX hi ha una dona que alleta i fa de mainadera a un nen de nom Joan Trenchs. Uns anys més tard, el 1915, aquest vallenc que conserva tanta estima pel poble veí convenç els dos socis amb qui ja té una fàbrica tèxtil a Barcelona, Joan Martí i Rafael Llopart, per ampliar la producció i fer-ho en una planta de nova construcció que es farà al Pla de Santa Maria. Al cap de dos anys, el 26 de març del 1917, una festa sense precedents al poble dóna per inaugurada la fàbrica tèxtil Martí LLopart i Trenchs, per tothom: la fàbrica.

Ara, cent anys després, el poble s'ha abocat a la commemoració de l'arribada de la indústria al poble i de la transformació que això va suposar per a un municipi eminentment rural. “Vaig trobar en un llibre sobre l'evolució urbana del poble referències a la gran festa d'inauguració que es va fer el 1917, i d'aquí, la idea d'organitzar la celebració”, explica Carles Singla, el regidor de Comunicació, Cultura i Turisme del Pla de Santa Maria. Ell ha estat un dels impulsors dels actes del centenari que se celebraran el proper 25 i 26 de maig i entre els quals destaquen vistes teatralitzades al recinte de la vella fàbrica, un sopar on es farà un reconeixement a la gent que hi va treballar i una excursió fins a la Mina d'Aigua, des d'on portaven aigua a la fàbrica.

De fet, Singla va néixer a la casa del senyors que inclou el recinte, ja que el seu pare en va ser director durant anys. “La fàbrica va ser el meu pati de jocs de petit i quan vaig tenir una certa edat el pare m'hi feia treballar els estius”, recorda amb nostàlgia.

Hi van arribar a treballar unes quatre-centes persones i va suposar la incorporació de la dona al món del treball. El 1965, quan l'Ajuntament de Barcelona treia fàbriques del centre de la ciutat, l'empresa Hijos de Francisco Sans va adquirir les instal·lacions per traslladar-hi el negoci de lones i tendals i va ampliar el recinte amb una nova nau molt moderna. Però l'any 1986, amb el negoci del tèxtil en plena crisi, una tempesta de neu va enfonsar la nau nova i en va destrossar les màquines. L'empresa no es va poder recuperar del cop i un grup de quaranta treballadors van intentar salvar-la creant una cooperativa i continuant l'activitat amb el nom de Tèxtil Pla. L'experiència va durar tres anys i, després, un grup de tretze persones van continuar el negoci amb el nom de Cuàntica fins que, el 1998, la Fàbrica va tancar definitivament.

Cent anys després la colònia de cases que es van construir per als treballadors, el Poble Nou, es un barri integrat a la trama urbana. A les naus, ara de propietat municipal, ja no hi ha cap tipus de producció. En una part hi ha el Centre d'Interpretació del Tèxtil i el Museu Agrícola i la zona de l'espectacular bassa que encara es conserva (fa 90 x 45 metres) està oberta al públic i s'ha condicionat com a parc. La xemeneia continua en peu i aquest dissabte tornarà a fumejar mentre les velles sirenes que cridaven els treballadors recordaran als veïns que durant dos dies la fàbrica torna a tenir portes obertes.