La CHE accepta que la Baixa Segarra es pugui abastir amb aigua del pantà de Rialp

Llum verd de la Confederació Hidrogràfica de l'Ebre al projecte de l'ACA, que inclou quatre municipis situats al límit de conca

El pro­jecte –pro­mo­gut per la Gene­ra­li­tat a través de l'Agència Cata­lana de l'Aigua (ACA) però que exe­cu­tarà la soci­e­tat esta­tal Aguas de la Cuenca del Ebro SA (Acu­a­e­bro)– con­sis­teix a abas­tir amb aigua de l'embas­sa­ment de Rialp diver­sos muni­ci­pis de qua­tre comar­ques, a través del canal Segarra-Gar­ri­gues, ara en cons­trucció. La majo­ria dels muni­ci­pis són dins de la conca de l'Ebre, però n'hi ha qua­tre que tenen els ter­mes divi­dits: Forès, les Piles i Santa Coloma de Que­ralt, a la Conca, i Mont­ma­neu, a l'Anoia.

De 0,36 a 0,6 hm³ a l'any

Tres d'aquests nuclis urbans que­den englo­bats en ter­ri­tori de con­ques inter­nes de Cata­lu­nya, tot i que una part del terme muni­ci­pal sí que per­tany a la conca de l'Ebre, men­tre el quart nucli és com­par­tit entre la conca ebrenca i les inter­nes. Entre tots qua­tre muni­ci­pis sumen uns 3.800 habi­tants. El pro­jecte accep­tat per la CHE pre­veu la cessió de 0,36 hm³ anu­als d'aigua (la llei del mini­trans­va­sa­ment a Tar­ra­gona, per tenir una idea, en per­met un màxim d'uns 0,33 al dia, 121 a l'any), exclu­si­va­ment com a aigua pota­ble a aquests muni­ci­pis, que aug­men­ta­ran fins als 0,6 el 2030 per millo­rar i garan­tir-hi el proveïment.

Encara que l'abas­ti­ment fora de la conca és una part molt petita del pro­jecte, tècni­ca­ment es con­si­dera una trans­ferència inter­con­ques, de manera que es neces­sita el permís espe­cial del Minis­teri de Medi Ambi­ent a través de la CHE, sem­pre que el volum no superi la quan­ti­tat d'1 hm³ a l'any, segons s'indica en la llei del Plan Hidrológico Naci­o­nal (PHN). Així ho va recor­dar dilluns la junta de govern de la CHE, reu­nida a Sara­gossa, que va accep­tar tra­mi­tar la petició de l'ACA.

Ara haurà de ser el minis­teri qui haurà d'auto­rit­zar la petició, a par­tir de dos estu­dis tècnics que li ha tramès l'orga­nisme de conca de la con­fe­de­ració, en què jus­ti­fica la com­pa­ti­bi­li­tat de l'obra amb els objec­tius del PHN. L'ens també està obli­gat a donar audiència als regants de la conca afec­tada i a altres orga­nis­mes que poden sen­tir-se afec­tats pel pro­jecte. Els regants llei­da­tans havien dema­nat a la con­fe­de­ració que ajornés uns quants dies la decisió per poder estu­diar amb més detall el pro­jecte de l'ACA, però final­ment no ho va fer, amb l'argu­ment que la tra­mi­tació con­ti­nua i els regants encara hi poden dir la seva.

Del minitransvasament al Segarra-Garrigues

ò. palau

L'abastiment a la vall del Corb i la Baixa Segarra, amb problemes estructurals tant de sequera com de qualitat de l'aigua –sol presentar alts nivells d'arseni que sovint no la fan apta ni per cuinar–, és una qüestió pendent de resoldre des de fa molts anys. El setembre del 2002, l'ACA posava a licitació el projecte d'una nova canonada, paral·lela al canal d'Urgell, per abastir des del pantà de Rialp 118 municipis de ponent, cinc de l'Anoia i un de la Conca, Vallfogona de Riucorb, que amb una connexió de 5 km des de Guimerà podia aprofitar així uns 300 m³ de l'excedent d'uns 10.000 m³ que es calculava que resultaria un cop acabada la construcció del Segarra-Garrigues. En aquell moment, la idea, tant del govern com del Consell Comarcal –que coordina la política hídrica a la conca per delegació dels ajuntaments–, era que la capital de la Baixa Segarra, Santa Coloma, s'abastís directament del minitransvasament a través de la xarxa del Consorci d'Aigües de Tarragona, per mitjà d'un ramal que havia de pujar des de Sarral, el punt més proper on avui arriba l'aigua de l'Ebre. Amb el canvi a la Generalitat el 2003, però, l'ACA va desestimar la idea i va aturar tant aquesta ampliació com la que preveia fins a l'Espluga de Francolí. El 2004, en canvi, començava a treballar, amb el vistiplau dels municipis afectats, en la redacció d'una altra proposta considerada tècnicament més viable i senzilla, i econòmicament més barata, com era allargar la canonada des de Vallfogona, vall del Corb endins fins a Santa Coloma. Un fet que, a més, permetia donar cobertura encara a sis municipis més: Llorac, Passanant i Belltall, Conesa, Savallà del Comtat, les Piles i Forès, la majoria dels quals, de fet, ja pertanyen a la conca hidrogràfica de l'Ebre (el Corb és afluent del Segre). Des de llavors, però, el projecte ha estat pressupostat sense èxit gairebé cada any pel Consell Comarcal, si bé qui l'ha de finançar és l'ACA, que al seu torn havia de rebre el permís de Madrid.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.