La majoria d'alcaldes veuen bé el nou mapa eòlic, però els del Priorat s'hi oposen

Molts denuncien la falta d'informació del govern i que se n'hagin assabentat a través dels mitjans de comunicació

Desin­for­mats o satis­fets, a la Conca.

David Rovira, pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Conca de Bar­berà, con­fes­sava que el govern no ha par­lat amb ells sobre la deter­mi­nació de les ZDP, que ahir encara no conei­xia en pro­fun­di­tat. En tot cas, es mos­trava sorprès que el nou mapa inclo­gui muni­ci­pis com Sar­ral o Roca­fort. Entre els muni­ci­pis, les reac­ci­ons eren diver­ses. L'alcalde de Sar­ral, Antoni Mateu, adme­tia que han tin­gut «diver­ses con­ver­ses» amb la Gene­ra­li­tat, i que estan «del tot d'acord» a ser inclo­sos en el nou mapa, «a tota la zona del terme que no està afec­tada per la Xarxa Natura 2000», acla­ria. El regi­dor d'Urba­nisme de Santa Coloma, Jordi Carol, indi­cava que «ofi­ci­al­ment» no sabien res del nou mapa, si bé ja feia temps que s'havia par­lat de tenir molins al terme, i no ho veuen pas mala­ment. «Ara no en tenim cap, però veiem tots els del vol­tant sense cobrar-ne ni un euro», jus­ti­fi­cava.

A altres alcal­des la notícia els va aga­far total­ment des­pre­vin­guts. El de Roca­fort de Que­ralt, Valentí Gual, se n'assa­ben­tava de fet per la tru­cada d'El Punt: «Sento sor­presa i indig­nació», reac­ci­o­nava. «Això demos­tra la con­si­de­ració que certs depar­ta­ments del govern tenen pels petits muni­ci­pis», con­cloïa. En ter­mes molt simi­lars s'expres­sava l'alcalde de Conesa, Àngel Rodríguez: «A l'Ajun­ta­ment no tenim cap expe­di­ent ofi­cial, i només avui [ahir per al lec­tor] hem rebut un cor­reu del direc­tor gene­ral d'Ener­gia i Mines dient que estàvem dins de les ZDP, i que hi podem pre­sen­tar al·lega­ci­ons si volem.» A Conesa tenen un parc eòlic en fun­ci­o­na­ment i un altre en tra­mi­tació. Magí Bal­cells, alcalde de Les Piles, en canvi, s'aga­fava el pas del govern com la cul­mi­nació d'un període de con­tac­tes entre les admi­nis­tra­ci­ons. «Estem en un lloc idoni per aquest tipus d'ener­gia neta», valo­rava. Afe­gia que la majo­ria de pro­pi­e­ta­ris afec­tats hi estan d'acord i ho tenen assu­mit. A Llo­rac, l'alcalde San­ti­ago Tri­lla també aplau­dia que la Gene­ra­li­tat final­ment «s'hagi deci­dit» a implan­tar les ZDP. «Nosal­tres fa dos anys que recla­mem que es defi­nei­xin», recorda.

Només un impli­cat de l'Alt Camp, i con­tent.

Tot i que encara no té ben esta­blerta en el mapa del muni­cipi la situ­ació de la zona eòlica, Ramon Banach, alcalde d'Aiguamúrcia, s'hi mos­tra clara­ment favo­ra­ble, tant pel que fa al sec­tor de les ener­gies netes com a la can­di­da­tura del seu terme: «En aquest entorn no hi ha espècies ani­mals ni cap tipus de fauna que es pugui veure afec­tada per aquest pro­jecte», afirma en relació amb les reticències dels eco­lo­gis­tes. Segons pros­pec­ci­ons rea­lit­za­des al muni­cipi, «la zona de Santa Agnès, a la partió amb el muni­cipi de Que­rol, és on es podria treure més ren­di­ment dels aero­ge­ne­ra­dors». Banach pro­clama que les cen­trals nucle­ars «com més aviat es tan­quin, millor».

Els alcal­des del Pri­o­rat no en volen.

L'alcal­dessa de Por­rera, Mercè Jun­cosa, va ser con­tun­dent a l'hora de rebut­jar el nou mapa i anun­ciar que hi pre­sen­ta­ran al·lega­ci­ons: «La zona del bar­ranc del Motlló la tenim decla­rada d'espe­cial pro­tecció pai­satgística i si no dei­xem als page­sos fer-hi res, tam­poc no hi dei­xa­rem fer cap parc eòlic», aler­tava. «Vivim del turisme i del vi, i no ens afa­vo­reix», lamen­tava. A més, també se'n va assa­ben­tar per la premsa, extrem que li sem­bla «patètic», i no entén que havent-hi muni­ci­pis interes­sats, hi impli­quin els que no ho volen.

Per la seva banda, l'alcalde de Cor­nu­de­lla de Mont­sant, Josep Maria Cas­tan, si bé es mani­fes­tava a favor d'orde­nar el sec­tor i tenir clar on es poden fer parcs i on no, valo­rava el resul­tat nega­ti­va­ment per al seu muni­cipi. «Sóc del parer que si han de venir aquest tipus d'infra­es­truc­tu­res, ja vin­dran din­tre de 25 o 50 anys, però ara estem apos­tant per un pai­satge de parc natu­ral, pel turisme, la pre­ser­vació del ter­ri­tori i la carta de pai­satge.» «Avui dia la implan­tació eòlica no ens per­toca», sen­ten­cia.

En canvi, el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal, Josep Anton Robles, apro­vava el plan­te­ja­ment i la con­creció de zones ben deli­mi­ta­des, si bé mati­sava que «la gent del ter­ri­tori podrà valo­rar si hi està d'acord».

Con­sens a la Ribera d'Ebre.

Aquesta comarca és l'única que forma part de dues zones de desen­vo­lu­pa­ment pri­o­ri­tari, d'una banda Riba-roja està a l'àrea 6 (Segrià i Ribera d'Ebre) amb 60 MW de potència total a ins­tal·lar i de l'altra hi ha Tivissa, inte­grada a la zona 5 amb Van­dellòs i l'Hos­pi­ta­let amb 120 MW. «Tot i els entre­bancs dels socis de govern, el Depar­ta­ment d'Eco­no­mia ha tin­gut la valen­tia de tirar aquest pro­jecte enda­vant», va dir l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, de CiU. «Aquí bufa vent de molta qua­li­tat», va dir Jardí. Just a la vora de l'àrea de Tivissa que es con­si­dera pri­o­ritària ja hi ha un parc eòlic en tràmit des de fa set anys de 105 MW, que con­ti­nuarà enda­vant. També el pre­si­dent del Con­sell Comar­cal de la Ribera d'Ebre, Ber­nat Pellissa, va fer una valo­ració: «Les àrees que s'han pin­tat al mapa no han estat impo­sa­des des de Bar­ce­lona, sinó que s'han con­sen­suat amb els muni­ci­pis i se n'han exclòs aquells que volien que­dar-ne fora», va mani­fes­tar Pellissa, que es resigna a què la comarca «apren­gui» a con­viure amb les cen­trals eòliques. Això sí, reclama que durant el procés de cons­trucció es con­trac­ten tre­ba­lla­dors de la Ribera d'Ebre.

Un referèndum al Baix Camp.

Com que a l'Arbolí una part del muni­cipi vol parcs eòlics i l'altra no, l'alcalde, Jordi Jun­cosa, ha deci­dit con­vo­car un referèndum perquè siguin els veïns qui puguin aga­far posició, si bé l'única opció de l'Ajun­ta­ment en cas de rebuig gene­ra­lit­zat, és pre­sen­tar al·lega­ci­ons a un mapa que ja és un fet. Sigui com sigui, Jun­cosa va lamen­tar haver-se assa­ben­tat de tot ple­gat a través de la premsa: «Aques­tes no són mane­res de fer les coses, i menys quan el terme muni­ci­pal està englo­bat dins la pro­tecció de la Xarxa Natura 2000, incom­pa­ti­ble amb les zones de desen­vo­lu­pa­ment pri­o­ri­tari de parcs.» Al muni­cipi no hi ha cap parc eòlic però abans-d'ahir, ja hi va haver empre­ses del sec­tor que van posar-se en con­tacte amb l'Ajun­ta­ment.

A Alforja, taxa­ti­va­ment no agra­den els parcs eòlics. «La Gene­ra­li­tat no ens ha dema­nat la nos­tra opinió, quan pri­mer que tot s'hau­ria d'haver bus­cat el con­sens del ter­ri­tori», va expres­sar l'alcalde, Josep Viñas, que a més a més tre­ba­lla perquè Alforja sigui inclòs en el futur parc natu­ral de Pra­des. No obs­tant això, entén que el govern s'hagi fixat en aquest muni­cipi perquè «l'accés a les care­nes és fàcil i perquè tenim una línia d'alta tensió que creua tot el terme».

Expec­tants, a la Terra Alta.

L'alcalde de Batea, Joa­quim Pala­de­lla, va valo­rar posi­ti­va­ment que la Gene­ra­li­tat haja tin­gut en compte l'opinió dels ajun­ta­ments afec­tats, però va rebut­jar que els con­sells comar­cals tin­guen veu en les tau­les de valo­ració sobre els nous pro­jec­tes eòlics. De fet, va avançar que aquesta serà una de les al·lega­ci­ons que podria pre­sen­tar l'Ajun­ta­ment de Batea, tenint en compte que la mesura impli­ca­ria una invasió de les com­petències muni­ci­pals. L'alcalde va anun­ciar que con­vo­carà una sèrie de reu­ni­ons per estu­diar la pro­posta de la Gene­ra­li­tat i pren­dre una posició com a Ajun­ta­ment. «No som par­ti­da­ris del ‘no a tot', però tam­poc del ‘sí a tot'», va adver­tir. «Tenim clar que no volem més nucle­ars, l'MTC o una tèrmica, perquè nosal­tres vivim de l'agri­cul­tura, del vi i del turisme rural; però més ener­gia eòlica ben posada no té per què afec­tar-nos nega­ti­va­ment», va dir. Amb tot, Pala­de­lla va rebut­jar pre­ven­ti­va­ment que la nova ZDP vulga ins­tal·lar parcs eòlics a prop del nucli urbà o al cos­tat del riu Algars.

L'alcalde de Vilalba dels Arcs, Xavier Marzo, va afir­mar que la ZDP de la Terra Alta no els ha aga­fat de sor­presa. Marzo va recor­dar que Vilalba està din­tre del mapa de vents com a zona pri­mor­dial, i que a la Terra Alta s'ha cons­truït una línia d'eva­cu­ació de l'elec­tri­ci­tat «molt sobre­di­men­si­o­nada», per poder implan­tar més pro­jec­tes eòlics en una segona fase. L'alcalde va rebre la docu­men­tació de la Gene­ra­li­tat ahir al mig­dia, i va lamen­tar que el govern haja dei­xat sols els ajun­ta­ments durant tot aquests anys. En canvi, ara la nova nor­ma­tiva, la veu exces­si­va­ment inter­ven­ci­o­nista. A Vilalba dels Arcs ja tenen 23 molins en fun­ci­o­na­ment i hi ha 10 aero­ge­ne­ra­dors més en pro­jecte, amb una potència total de 75 MW. «Estan tots els parcs tan a prop, que no hi haurà ajun­ta­ments que diguen que no, perquè si posen els molins al poble del cos­tat els veu­ran igual i no en rebran els bene­fi­cis», va pro­nos­ti­car.

L'alcalde de Gan­desa, l'inde­pen­dent Miquel Aubà, va asse­nya­lar que la part del seu terme que queda dins la ZDP, al sec­tor del coll del Moro, és una zona en què ja s'està cons­truint un parc eòlic. Sobre les noves ZDP, Aubà ja ha con­vo­cat reu­ni­ons amb tots els grups polítics, amb la pre­visió de poder cele­brar un ple la set­mana que ve, i deci­dir si l'Ajun­ta­ment gan­desà hi pre­senta al·lega­ci­ons. «El nou model també parla de la decla­ració d'uti­li­tat pública, però també cal­dria tenir en compte l'opinió dels ajun­ta­ments», va con­cloure.

[Infor­mació ela­bo­rada per Òscar Palau, Carme Gutiérrez, Núria Roca, Lur­des Moreso, Gus­tau Moreno i Òscar Mese­guer.]

Molt crítics al Priorat

La Plataforma per la Defensa del Patrimoni Natural del Priorat ha estat molt crítica amb la manera de fer del govern en fixar les ZDP, que troben «perversa» i que «desaprofita una oportunitat de posar racionalitat». El col·lectiu, així, recorda que queden exclosos del decret tots els projectes que es van començar a tramitar abans del 2006, i moltes demandes continuen sense resposta. També denuncia que «enlloc hi ha un mapa de les zones afectades», que els ajuntaments només tenen deu dies per dir-hi la seva i que la participació i el consens han quedat «en paraules buides», després que l'acord assolit al Priorat quedi en no res amb l'entrada en el mapa de Porrera i Cornudella. La plataforma recorda que també hi pot haver centrals solars i eòliques en zones industrialitzades «si rebaixem una mica el guany de les empreses», i lamenta que «qui imposa el model són les grans elèctriques».

ERC avisa que el mapa s'ha de consensuar

ACN

El president d'Esquerra, Joan Puigcercós, va recordar ahir que el nou mapa eòlic «està presentat però no tancat» i va avisar el Departament d'Economia que haurà de modificar-lo per consensuar-lo amb el territori, ja que no pot ser un «afegit als errors anteriors», i s'han d'evitar parcs en zones on els veïns els rebutgen. Puigcercós creu que les ZDP són una bona eina per «racionalitzar» la implantació de noves centrals, però adverteix que cal «desmuntar» previsions d'instal·lacions que ja es donen per consolidades, però que estan carregades de «conflictivitat», sigui perquè estan en processos judicials o per l'oposició veïnal. ERC, així, creu que cal «matisar» i esmenar alguns projectes hereus de «pseudomapes» anteriors, en referència al que s'havia dibuixat durant el govern de CiU. «En el seu moment es van fer barbaritats», recordava Puigcercós, que malgrat tot troba que el nou mapa és «necessari» i que pot ser l'oportunitat per canviar «aspectes puntuals i desfer allò que es va fer malament». Puigcercós va aquestes declaracions durant una visita a l'anella verda de Tarragona, demarcació on es concentren bona part dels 40 municipis inclosos en les ZDP que el govern va fer públiques dimecres.

La segona massificació

GUSTAU MORENO

«Ja sabíem que hi hauria una segona fase de la massificació eòlica», va remarcar ahir el portaveu de la plataforma de la Terra Alta, Xavier Fortuño. «La normativa de la Generalitat agreujarà la situació actual de desequilibri territorial, ja que encara deixarà instal·lar més molins a la Terra Alta», va afegir-hi. «Fins ara, deien que els projectes eòlics de la comarca eren l'herència de CiU, però el tripartit i els polítics locals també han afavorit les empreses», va advertir Fortuño, que va assenyalar que els parcs eòlics que s'estan construint a la comarca estan destruint el paisatge. «A més, hi ha pobles i propietaris que encara no han cobrat res, i la majoria dels que treballen en les obres no són de la comarca, sinó mà d'obra forana que ha contractat l'empresa portuguesa que ha comprat els parcs», va lamentar.

Satisfacció a Eoliccat

I.M

La definició del mapa eòlic ha donat ànims a l'Associació Eòlica de Catalunya (Eoliccat), que feia un parell d'anys que esperava el pronunciament del govern català. «Les empreses del sector no han pogut fer plans en tot aquest temps, fins al punt que algunes han reduït les seves estructures», explica el gerent, Jaume Morrón.

La patronal espera que d'aquí a quinze dies es defineixin els perímetres; és a dir, la delimitació exacta als termes, una vegada estudiats els arguments dels municipis. L'executiu convocarà el concurs públic de projectes, que afectarà més d'una zona, una decisió que Eoliccat considera encertada, ja que «donarà més joc que si el concurs afectés totes les zones projectades o una de sola». «Ens hi juguem molt, tant per la inversió com per l'impacte en generació d'activitat econòmica al territori», diu Morrón. Eoliccat havia denunciat la falta d'un marc legislatiu i l'oblit administratiu que ha conduït les empreses del sector a una situació de paràlisi. L'associació aplega cinquanta empreses que treballen en el sector eòlic de Catalunya i hi són presents primers fabricants d'aerogeneradors del món, els impulsors de parcs a Catalunya, entitats financeres i petites i mitjanes empreses.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.