La cigonya radioactiva de l'Ebre

Gorleben és un petit municipi alemany de només 638 habitants a la riba esquerra de l'Elba. Està situat a la Baixa Saxònia, més concretament al districte de Lüchow-Dannenberg, un territori per dimensions i activitat econòmica molt semblant a la comarca de la Ribera d'Ebre. En aquest poble van instal·lar el 1977 un magatzem provisional de residus nuclears, molt semblant al que vol acollir el poble d'Ascó. Ahir dos habitants de Gorleben, Martin Donat, diputat independent del consell de districte, i Hans Werner Zachow, pagès i portaveu de l'associació agrícola d'aquesta localitat alemanya, van participar a Móra d'Ebre en una jornada informativa organitzada per la Coordinadora Anticementiri Nuclear de Catalunya (CANC) i van explicar com es viu al seu poble i al seu territori el conflicte dels residus nuclears, on cada any milers de manifestants i de policies (uns 26.000) envaeixen la zona amb motiu del trasllat dels residus. Tots dos van destacar la gran fractura social que va provocar aquest magatzem al territori, una fractura que lluny de suavitzar-se amb els anys s'ha anat agreujant. “Aquí o estàs a favor o estàs en contra de la nuclear, no hi ha mitges tintes”, destacava Donat. Mentre Zachow desmuntava el mite dels nous llocs de treball creats i la implantació de noves empreses. “Després de trenta anys el nostre territori continua poc poblat i per a les empreses de fora no és atractiu invertir aquí, ni tan sols per a la nuclear”, argumentava tot destacant el mal que el magatzem fa al sector agrícola i ramader. “Ningú que visque a menys de trenta quilòmetres del poble compra els nostres productes (patates, cereals, verdures i carn) perquè els associa a la brutícia nuclear”, hi afegia. Tampoc fa que siga atractiu viure al poble la gran quantitat de casernes policials que s'han construït per allotjar els agents de policia que protegixen els combois nuclears i que en els últims anys han fet abaixar notablement el preu de l'habitatge.

La història de Gorleben de fa trenta anys sembla que ara es repetix a Ascó. “Tots dos municipis estan en zones demogràficament poc poblades, amb poca indústria i el procés d'implantació del magatzem es fa amb obscurantisme i ve dirigit i imposat per l'Estat”, va destacar el portaveu de la CANC, Sergi Saladié. Diuen que les comparacions són odioses però en aquest cas fins els símbols de la lluita antinuclear podrien ser els mateixos. Així ahir Hans Werner Zachow va desplegar amb orgull la samarreta de guerra dels antinuclears de Gorleben: al darrera, un tractor amb el sol i al davant, una cigonya radioactiva, segons va precisar, menjant-se una granota. Una cigonya que podria ser perfectament una de les que viuen a la vora d'Ascó, a la reserva natural de Sebes a Flix.

Amb un bagatge de trenta anys de lluita contra un magatzem que els van imposar des de fora, aquests dos activistes asseguren que la millor arma que es pot fer servir contra un projecte imposat és la informació i tot i que admeten que al seu poble no hi hagut cap accident greu sí que destaquen algunes “anomalies” en el tractament dels residus de baixa i mitjana activitat a d'altres punts del país.