Catalunya ja pateix el canvi climàtic
L’increment de la temperatura al país se situa 1,2 °C per sobre de l’època preindustrial efectes
Fenòmens meteorològics extrems i la pujada del nivell del mar donen fe de l’escalfament global
Les mesures d’adaptació i mitigació són cabdals
-
El trànsit i les explotacions ramaderes industrials són dues de les fonts generadores d’emissions de CO2 que constitueixen la base del canvi climàtic i que agreugen fenòmens extrems com ara temporals i focs forestals. -
El trànsit i les explotacions ramaderes industrials són dues de les fonts generadores d’emissions de CO2 que constitueixen la base del canvi climàtic i que agreugen fenòmens extrems com ara temporals i focs forestals. ACN ACN / JOSEP LOSADA / QUIM PUIG. -
El trànsit i les explotacions ramaderes industrials són dues de les fonts generadores d’emissions de CO2 que constitueixen la base del canvi climàtic i que agreugen fenòmens extrems com ara temporals i focs forestals. ACN ACN / JOSEP LOSADA / QUIM PUIG. -
El trànsit i les explotacions ramaderes industrials són dues de les fonts generadores d’emissions de CO2 que constitueixen la base del canvi climàtic i que agreugen fenòmens extrems com ara temporals i focs forestals. ACN ACN / JOSEP LOSADA / QUIM PUIG. -
El mar penetrant als arrossars que hi ha a la zona de la Marquesa, al delta de l’Ebre, un dels espais naturals més vulnerables de Catalunya. ACN ACN / JOSEP LOSADA / QUIM PUIG.
Fenòmens meteorològics extrems, regressió litoral, episodis de sequera, inundacions i grans incendis forestals. El canvi climàtic ja és aquí i els experts adverteixen que podria anar a més si no fem res per mitigar-ne els efectes a escala global. L’increment dels gasos amb efecte d’hivernacle provoca l’escalfament que està derivant en la crisi climàtica i que es deixa notar amb episodis que provoquen pèrdues milionàries i s’emporten vides humanes arreu del planeta.
L’ús de combustibles fòssils i les emissions provocades per activitats humanes com la indústria i la ramaderia intensiva contribueixen a l’escalfament global. A Catalunya, el 40% de les emissions de CO2 provenen del trànsit rodat. Un informe de Greenpeace elaborat recentment indica que Catalunya lidera les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle de la ramaderia industrial a l’Estat. L’any 2019 en va aportar el 30% del total, a més de la contaminació de l’aigua per nitrats d’aquestes explotacions, que és lluny de reduir-se.
Evidències de l’escalfament
Salvador Samitier, cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), enumera les evidències sobre l’escalfament global recollides al territori. L’increment de la temperatura mitjana a Catalunya, i en general a la Mediterrània, és lleugerament superior a l’augment global. A Catalunya ja se situa 1,2 ºC per sobre de l’època preindustrial. “És un fenomen contrastat”, manté Samitier, que també assenyala la tendència de pujada de les temperatures màxima i mínima, tot i que la màxima ho fa amb més intensitat. El canvi climàtic accentua encara més l’amplitud tèrmica. “S’observa que les onades de calor es poden incrementar fins al 2050, amb els riscos que té per a la salut de les persones, especialment les més vulnerables”, reconeix el cap de l’OCCC. L’efecte “illa de calor” a les zones urbanes té tendència a incrementar-se i, lligat amb això, les temperatures a la nit es disparen i creix el nombre de nits tòrrides, amb temperatures que no baixen dels 25 ºC. Això també pot incidir en la salut de les persones que viuen en edificis poc preparats.
La pujada de les temperatures incrementa la transpiració de les plantes, que en aquestes condicions necessiten més aigua per produir exactament el mateix. Samitier comenta que, de moment, no es detecta una variació significativa amb la pluviometria anual, però sí que s’observa una concentració dels dies de pluja. Plou menys dies però més quantitat, s’incrementa la torrencialitat amb fenòmens puntuals que tenen molta força. Això afecta l’agricultura i complica la gestió de l’aigua.
Per fer front als efectes del canvi climàtic, comencen a sovintejar mesures d’adaptació a fenòmens com l’increment de temperatura, com la creació de refugis climàtics, zones per minimitzar la calor en zones urbanes densament poblades. També és important la rehabilitació d’edificis per fer-los més eficients energèticament.
En el cas de la gestió de l’aigua, el cap de l’OCCC posa com a exemple el pla de mesures de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), que integra els escenaris climàtics futurs per a un ús més eficient de l’aigua i incorpora recursos com aigua regenerada i procedent de dessaladores. “Un altre element important és la relació directa entre els canvis d’usos del sòl i la quantitat d’aigua que retorna als aqüífers”, explica Salvador Samitier. Per això, el pla de l’ACA inclou mesures de gestió forestal per assegurar el retorn de l’aigua als cabals de rius i aqüífers. En l’àmbit de la costa, en infraestructures com ara els ports ja s’ha començat a treballar en plans per adaptar-se a l’increment del nivell del mar, sobretot a les estructures de defensa per minimitzar els efectes dels sobrecreixements de les tempestes. Samitier posa com a exemple de la reducció de riscos davant del canvi climàtic el pla director urbanístic (PDU) de la Costa Brava, que regula els espais edificables al litoral i que evitarà la construcció de pràcticament 15.000 habitatges. “Això és una mesura d’adaptació que deixa espai a la natura per reduir el risc a l’exposició”, argumenta.
Pel que fa a com els acords que s’assoleixin a la cimera de Glasgow poden reconduir la situació global, el cap de l’OCCC es mostra escèptic. “El món és complex i el canvi climàtic va lligat a moltes altres qüestions geoestratègiques relacionades amb l’energia i de poder entre els diferents països. Esperem que es continuï avançant”, diu. Reconeix que les reticències d’alguns països per acceptar la situació són menors, però creu que “hi ha molt de camí a fer, sobretot en l’àmbit energètic, per reduir les emissions”. Els efectes són clars.
El litoral es desdibuixa
La costa catalana representa només el 7% de la superfície del país, però hi viu el 43% de la població. Es tracta d’un espai molt fràgil amenaçat per la pujada del nivell del mar. Només al litoral metropolità, les platges han perdut entre 6 i 10 metres anuals d’amplada des del 2017. L’informe Un litoral al límit, encarregat pel Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), alerta que el 9% de les platges del país podrien quedar totalment erosionades el 2035. La vulnerabilitat de les platges i la pujada del nivell del mar incrementen l’efecte de les tempestes. La pressió urbanística ha transformat el litoral i ara la crisi climàtica el posa en perill.
El delta de l’Ebre, més fràgil
La regressió del delta de l’Ebre és un fet. El delta s’enfonsa mentre el nivell del mar va pujant. La falta de sediments que arrossega el riu, unida als episodis de llevantada, fa que el mar guanyi terreny. En pocs mesos, la barra del Trabucador s’ha trencat en diverses ocasions i episodis violents com el temporal Glòria van provocar que el mar s’endinsés fins a 3 quilòmetres i van servir per donar un toc d’alerta. Altres zones humides com el delta del Llobregat i els aiguamolls de l’Empordà són també més sensibles al canvi climàtic.
Focs de sisena generació
Els episodis de sequera, units a l’increment de la massa forestal de Catalunya, que representa el 64% de la superfície del país, fan que els focs es desestacionalitzin i sovintegin. Aquest estiu, Catalunya ha tingut el pitjor risc d’incendis dels darrers 20 anys. Grans incendis, difícils de controlar i amb un potencial de devastació massiva, els coneguts com a “focs de sisena generació”, són una realitat cada vegada més propera. El que ha passat a Califòrnia, Austràlia, Grècia i Portugal pot acabar succeint a Catalunya.
Glaceres en retrocés
L’any 2050 no quedarà cap glacera al Pirineu. El ritme de retrocés és imparable i la seva desaparició, lligada a l’augment de les temperatures, s’ha accentuat en les darreres dècades, segons assenyalen els experts que mesuren com les masses de gel al Pirineu aragonès van perdent superfície. El massís Aneto-Maladeta, de les tretze glaceres catalogades l’any 2008 va passar a onze a finals del 2014. Les pèrdues actuals de gruix de gel són d’1,5 centímetres per any i tripliquen les mitjanes del període 1985-2005. El tercer informe sobre canvi climàtic a Catalunya, elaborat el 2016, assenyalava la vulnerabilitat de les àrees d’alta muntanya de Catalunya pel canvi climàtic. Les dades revelen que l’augment de temperatura a les muntanyes és superior a la mitjana.
Temporals amb nom de dona
El Glòria el 2020 i el Filomena a principis d’aquest any, juntament amb les DANA (depressions aïllades en nivells alts) que van arrasar la conca del Francolí ara fa dos anys i la zona d’Alcanar el setembre passat, són el clar exemple dels estralls que provoquen els fenòmens meteorològics adversos a la conca mediterrània. No són nous, però sí que, associats a altres factors com la pujada del nivell del mar, es tornen més violents.
Pèrdua de biodiversitat
L’informe sobre l’estat de la natura a Catalunya el 2020 indicava que en les dues darreres dècades s’ha perdut el 25% de la fauna salvatge del país, un percentatge que s’elevava fins al 54% en el cas de rius, aiguamolls i llacs. La pèrdua de terreny agrícola i l’arribada d’espècies invasores juntament amb el canvi climàtic són algunes de les causes que assenyala l’estudi. El 10% de les espècies exòtiques tenen una acció invasora creixent.
La contaminació mata
La contaminació és més una causa que no pas una conseqüència del canvi climàtic. Barcelona i la seva àrea metropolitana figuren en el sisè lloc del rànquing europeu de ciutats amb més mortalitat associada a la presència de diòxid de nitrogen (NO2), segons un estudi liderat per l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal). El NO2 està associat sobretot al trànsit de vehicles amb motor de combustió. La creació de zones de baixes emissions i l’impuls al vehicle elèctric han de servir per reduir els nivells de gasos contaminants com també ho ha de fer la transició cap a energies més verdes.
