Moltes crides però pocs anuncis a la primera jornada de la COP26
L’Índia es compromet a assolir la neutralitat de carboni el 2070, dues dècades més tard del que demana l’ONU
El secretari general de l’ONU insta a “deixar de cavar la nostra pròpia tomba
Els presagis més funestos i les crides més desesperades han omplert la tribuna de líders mundials en el primer dia del Conferència Sobre el Canvi Climàtic (COP26) de Glasgow, en contraposició a l’absència de grans anuncis que permetin albirar més a prop la meta de limitar l’escalfament global a 1,5 graus centígrads.
El to de la reunió que acull a Glasgow (Regne Unit) uns 120 líders mundials per a llançar les negociacions polítiques que la COP26 mantindrà durant dues setmanes és greu i tenebrós, a l’altura d’una situació que la comunitat científica considera alarmant.
De les al·lusions al “Dia del Judici Final” amb les quals l’amfitrió, Boris Johnson, ha obert les sessions fins a l’“amenaça existencial” expressada pel president estatunidenc, Joe Biden, o les apel·lacions a “deixar de cavar la nostra pròpia tomba” del secretari general de l’ONU, António Guterres, els mandataris internacionals han volgut deixar clar que es tracta d’un afer de vida o mort.
Pràcticament tots els caps d’Estat o govern que han desfilat pel plenari (demà continuaran els discursos dels qui encara no ho han fet) han coincidit en reclamar més ambició de cara a aconseguir la fita de zero emissions netes abans de 2050, un termini clau per conservar viu l’objectiu dels 1,5 graus a final de segle.
L’Índia fa l’anunci més significatiu, però també va tard
L’anunci més destacat de la jornada l’ha fet el primer ministre indi, Narendra Modi, que preveu aconseguir la neutralitat de carboni el 2070, dues dècades més tard del que demana l’ONU. I és que tot i que el compromís de l’Índia ha estat molt ben rebut, paradoxalment complica les possibilitats d’aconseguir la meta.
A més, el gegant asiàtic –que és el tercer major emissor de carboni- aspira a què el 2030 la meitat el seu consum energètic provingui de les renovables i pretén reduir el seu ús del carbó en un 45% abans del mateix any.
És la primera vegada que l’Índia es marca un termini per a arribar a la neutralitat de carboni, i a més planteja un full de ruta per a aconseguir-la, però les urgències per accelerar els temps fan que els seus plans quedin lluny dels requisits de l’ONU.
El retorn dels Estats Units al tauler mediambiental –després de l’etapa negacionista de Donald Trump- era un dels esdeveniments més esperats de la COP26. El president nord-americà, Joe Biden, ha instat a actuar aquesta mateixa dècada amb ambició, de manera que encara es puguin mitigar els efectes fatals de l’escalfament global.
“Aquesta és la dècada que determinarà les pròximes generacions. És la dècada decisiva en la qual tenim l’oportunitat de demostrar-nos que podem mantenir l’objectiu de (limitar l’escalfament a) 1,5 graus”, ha dit en la seva intervenció.
No obstant, Biden està embrancat al Congrés del seu país per tirar endavant els seus plans mediambientals i no ha ofert compromisos addicionals als que ja ha realitzat anteriorment.
Tampoc ha fet grans anuncis el país més contaminant del planeta, la Xina, el president de la qual, Xi Jinping, ha reclamat en una intervenció per escrit que els Estats més rics augmentin la seva ajuda als que encara necessiten en molts casos recórrer als combustibles fòssils.
“Els països desenvolupats no només han de fer més esforços per si mateixos, sinó que també han de brindar suport als països en desenvolupament”, ha assenyalat el mandatari, que no ha sortit de la Xina des de principis de 2020 per la pandèmia de coronavirus.
La seva absència, que se suma a la de dirigents com el rus Vladímir Putin, el brasiler Jair Bolsonaro o el mexicà Andrés Manuel López Obrador, ha estat criticada per alguns responsables, com la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen.
Gravar les emissions de diòxid carboni
Una de les demandes més escoltades, sobretot per boca dels països europeus, és la pressió per gravar les emissions de diòxid de carboni, un objectiu que uneix la canceller alemanya, Angela Merkel; el príncep Carles d’Anglaterra, i a la pròpia Von der Leyen.
També ha presentat una iniciativa concreta el president francès, Emmanuel Macron, que ha demanat que l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE) s’encarregui de verificar anualment que les transferències financeres dels Estats rics efectivament arribin als països en desenvolupament per a fer front al canvi climàtic.
Però per sobre de tots aquests discursos ha planejat l’ombra d’un fracàs que tothom tem encara que ningú s’atreveix a expressar.
Una veu que ha ressonat amb especial duresa ha estat la de Guterres. El secretari general de l’ONU ha exigit a la comunitat internacional que reaccioni immediatament per retallar les emissions en almenys un 45% per al 2030 i evitar així “cavar la nostra pròpia tomba”.
“És el moment de dir prou. Ja n’hi ha prou de brutalitzar la biodiversitat; ja n’hi ha prou de matar-nos a nosaltres mateixos amb carboni; ja n’hi ha prou de tractar a la naturalesa com una latrina (...) i de cavar la nostra pròpia tomba”, ha etzibat.
Fidel al seu estil metafòric, Boris Johnson ha recorregut a la figura del “fill més il·lustre d’Escòcia”, l’agent secret James Bond, per fer una analogia entre les seves aventures de la ficció dirigides a salvar el món i l’amenaça real per al planeta que suposa el canvi climàtic per l’acció humana.
Les prevencions obligades per la Covid-19, en un gran esdeveniment d’unes dimensions sense parangó al món, ha provocat moments de suplici entre les desenes de milers d’assistents a la COP26, obligats en molts casos a suportar fins a dues hores d’espera sota la inclement meteorologia escocesa.