Sequera al gener

Fins a 22 muni­ci­pis de l’Alt Empordà estan en alerta per sequera. Són els únics de Cata­lu­nya que actu­al­ment es tro­ben en aquesta situ­ació després que l’Agència Cata­lana de l’Aigua desac­tivés fa pocs dies l’alerta que també hi havia en catorze muni­ci­pis de l’Anoia i un del Penedès. Men­tre que en aquests muni­ci­pis les plu­ges havien fet recu­pe­rar l’aqüífer d’aquesta zona, això encara no ha estat així a l’Alt Empordà i l’ACA ha deci­dit man­te­nir les limi­ta­ci­ons i les mesu­res res­tric­ti­ves en aquesta comarca, que són vigents des de finals d’octu­bre, quan es va decre­tar l’esce­nari d’alerta per sequera a l’Alt Empordà per pri­mera vegada des de l’apro­vació del pla espe­cial de sequera (PES). Paral·lela­ment a la situ­ació de l’aqüífer, l’ACA reco­neix que l’embas­sa­ment de Dar­nius està en uns llin­dars tan bai­xos que, si no plou en els pro­pers mesos, no es podran garan­tir les neces­si­tats de reg per a la cam­pa­nya de l’estiu. Pel que fa a l’abas­ta­ment domèstic, les reser­ves són per un any.

“Els efec­tes ara són pocs, però si això ens agafa al juny... Si no plou a les capçale­res, tin­drem pro­ble­mes”, explica l’alcalde de Sant Pere Pes­ca­dor i con­se­ller comar­cal dele­gat de l’Agència Comar­cal d’Ener­gia i Clima, Agustí Badosa. També l’alcal­dessa de la Jon­quera i pre­si­denta del Con­sell Comar­cal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez, explica que no hi ha afec­ta­ci­ons impor­tants per l’època de l’any que és. Sí que es tenen els regs automàtics atu­rats i només es reguen els jar­dins quan es neces­sita en el cas de la Jon­quera, però Martínez hi afe­geix que en aquest muni­cipi tam­poc hi ha gai­res urba­nit­za­ci­ons on s’hagi de regar. A Pera­lada, població ubi­cada sobre l’aqüífer, s’han pres mesu­res una mica més estric­tes i s’ha tan­cat o reduït la pressió de l’aigua de les fonts públi­ques per evi­tar que s’hi anés a omplir gar­ra­fes d’aigua –algu­nes per­so­nes s’hi des­plaçaven amb vehi­cles i car­re­ga­ven litres–, segons explica l’alcalde, Pere Tor­rent. També des del pri­mer dia, es va tan­car l’aigua de l’àrea d’auto­ca­ra­va­nes, una mesura, reco­neix l’alcalde, més simbòlica que efec­tiva, però que s’afe­geix a les acci­ons que es duen a terme per cons­ci­en­ciar la població. En una altra de les pobla­ci­ons afec­ta­des, a Vila­da­mat, l’alcal­dessa Dolors Pons també afirma que el decret de sequera no afecta ara per ara el muni­cipi i que es va avi­sar els veïns perquè esti­gues­sin atents al con­sum d’aigua, però que això també es reco­mana en qual­se­vol moment, hi hagi o no sequera. Pons també coin­ci­deix amb la resta d’alcal­des que el que ara no és un pro­blema sí que podria ser-ho a l’estiu.

Agu­llana, l’Armen­tera, Cap­many, Espo­lla, Gar­ri­gue­lla, la Jon­quera, Masa­rac, Mollet de Pera­lada, Palau-saver­dera, Pau, Pedret i Marzà, Pera­lada, Sant Cli­ment Ses­ce­bes, Sant Miquel de Fluvià, Sant Mori, Sant Pere Pes­ca­dor, Tor­ro­e­lla de Fluvià, Ven­talló, Vila­ber­tran, Vila­da­mat, Vilajuïga i Vila­ma­co­lum. Aquests són els muni­ci­pis que estan en alerta per sequera i que depe­nen de l’aqüífer Fluvià-Muga, que, segons l’ACA, ara se situa en 15,7 metres sobre el nivell del mar, amb una lleu­gera tendència a la millora. En aquest sen­tit, Agustí Badosa pun­tu­a­litza que no és del tot adi­ent posar “en un mateix sac” la Muga i el Fluvià, perquè cadas­cun d’aquests dos rius té un com­por­ta­ment dife­rent. El Fluvià, explica, no ha estat en sequera, té una plu­vi­o­me­tria a la part alta més ele­vada que la Muga i tam­poc té cap embas­sa­ment com té la Muga –el de Dar­nius–. Badosa recorda com a l’estiu el reg i la demanda d’aigua pel turisme tenen més impacte sobre aquest embas­sa­ment de Boa­de­lla i que, per aquest motiu, és impor­tant que en els pro­pers sis mesos, abans no arribi l’estiu, s’afronti la situ­ació. “Tots ple­gats anem recla­mant a ins­ti­tu­ci­ons supe­ri­ors que, per exem­ple, hi hagi una inter­con­nexió de xar­xes en alta perquè si es dona el cas hi hagi aigua”, hi afe­geix l’alcalde de Sant Pere Pes­ca­dor, cons­ci­ent de la relació d’aquesta situ­ació amb el canvi climàtic. També l’alcalde de Pera­lada asse­nyala la neces­si­tat de la inter­con­nexió de xar­xes i con­fia que l’ACA empren­gui les acci­ons que per­to­quin per resol­dre la situ­ació.

Les mesu­res res­tric­ti­ves que decreta l’ACA per als muni­ci­pis en estat de sequera són a títol par­ti­cu­lar –limi­ta­ci­ons en el reg de jar­dins i zones ver­des, pro­hi­bició d’ompli­ment de fonts orna­men­tals, neteja de car­rers, limi­tació en l’ompli­ment de pis­ci­nes, etc.– i també en el con­sum glo­bal d’aigua per a l’abas­ta­ment, limi­tat a un màxim de 250 litres per habi­tant i dia.

L’ACA també asse­gura que els muni­ci­pis que depe­nen de l’embas­sa­ment de Dar­nius-Boa­de­lla, que actu­al­ment està al 41% de la seva capa­ci­tat, tenen garan­tit l’abas­ta­ment domèstic per al període d’un any. Però, en cas que no es pro­du­ei­xin plu­ges en els pro­pers mesos, l’ACA també reco­neix que amb les reser­ves actu­als no es podran garan­tir les neces­si­tats de reg per a la cam­pa­nya d’estiu del 2022. En com­pa­ració amb l’any pas­sat, l’embas­sa­ment de Dar­nius està 36 punts per sota, ja que lla­vors s’estava al 77,96% de la capa­ci­tat. La mit­jana dels dar­rers cinc anys en aquest pantà era de 36,24 hm³ i la de fa deu anys, de 39,35. En una situ­ació una mica millor es troba el pantà de Sau, que sub­mi­nis­tra aigua a la conca del Ter, però tam­poc arriba a la mei­tat de la seva capa­ci­tat (44,76%), amb només 73,97 hm³ d’aigua emma­gat­ze­mats, quan la mit­jana de fa cinc anys era de 103,03 hm³, i de 112,90 hm³ fa deu anys. L’embas­sa­ment que està millor és el de Sus­queda, que se situa al 74,4% de la seva capa­ci­tat, amb 173,46 hm³. Tot i així, són dades també infe­ri­ors a les d’un any enrere i a la mit­jana dels dar­rers cinc i deu anys.