Tales necessàries i conflictives per prevenir focs, a la Selva
Molts municipis selvatans han delegat al Consell Comarcal aquests treballs forestals
En algunes localitats s’han generat queixes d’entitats i veïns per la manera com s’executen
La prevenció d’incendis i la necessitat d’executar tasques forestals i tales d’arbres no es qüestiona, però no és exempta de polèmiques. A la comarca de la Selva, amb grans extensions de boscos i nombroses urbanitzacions aïllades, aquesta gestió a molts municipis s’ha delegat al Consell Comarcal. Localment, però, no falten exemples de veïns i entitats (a Caldes de Malavella, Santa Coloma de Farners o Vilobí d’Onyar, entre altres) crítics per com es duen a terme aquests treballs. A grans trets, les queixes apunten a tales excessives, tales d’espècies com roures i alzines en lloc de privilegiar la retirada de pins i arbres més inflamables, o un suposat ànim de lucre de les empreses contractades per executar aquestes feines. Des de l’administració, però, el Consell Comarcal i els ajuntaments asseguren unànimement que els criteris d’execució sempre són tècnics i contrastats.
“Criteris tècnics”
A la Selva, 13 municipis en total (dels 26 que hi ha la comarca) han delegat aquesta competència. El servei es va començar a oferir a nivell supramunicipal ara fa uns tres anys i s’ha anat ampliant a mesura que més ajuntaments s’hi han anat apuntant. Jesús Becerra, vice-president segon del Consell i coordinador d’àrees entre les quals hi ha la que gestiona aquestes tasques, explica que l’èxit d’aquest servei supramunicipal és tal (tant entre els ajuntaments com entre els parcel·listes i propietaris privats que s’hi acullen) que s’està reforçant l’àrea.
La llei 5/2003
La normativa que regula les obligacions dels ajuntaments i propietaris privats en relació amb la prevenció d’incendis ja té gairebé 20 anys i queda recollida en la llei 5/2003. Un dels punts més coneguts d’aquesta llei és l’obligació d’assegurar l’existència d’una franja exterior de protecció d’almenys 25 m d’amplada al voltant de nuclis, urbanitzacions, instal·lacions i edificacions situades en terrenys forestals definides al pla de gestió del servei, lliure de vegetació seca i amb la massa arbòria aclarida que compleixi les característiques que s’estableixin per reglament. La llei també recull l’obligació d’executar aclarides de la massa forestal tant en parcel·les públiques com privades, siguin edificades o no. Els ajuntaments selvatans que deleguen aquesta competència al Consell poden optar per delegar el conjunt o alguns d’aquests serveis. En total, el Consell gestiona cap a 8.200 parcel·les interiors i l’execució de les franges de protecció i zones verdes dels municipis d’Anglès, Maçanet de la Selva, Vilobí d’Onyar i Santa Coloma de Farners. La normativa també defineix els criteris tècnics per executar-ho: espècies que cal privilegiar, distància de 6 metres entre els arbres que es mantenen, no tocar les copes, etcètera.
“És cert que la llei ja té prop de 20 anys i que durant molts aquestes obligacions no s’han complert, sigui perquè els ajuntaments no tenien mitjans per fer-ho, sigui perquè evitaven les dificultats o la confrontació directa amb els seus veïns”, admet Becerra. La normativa no es complia i generava una situació de perill, que segons el conseller comarcal s’està revertint amb èxit per la manera com es porten avui aquestes tasques a la Selva, una comarca que va ser pionera a l’hora d’oferir un servei mancomunat. El Consell posa a licitació l’execució dels treballs i l’empresa adjudicatària realitza els treballs a partir d’unes directrius definides per un pla elaborat per la Diputació de Girona, bombers, enginyers forestals i tècnics del Consell Comarcal i dels ajuntaments. “Els criteris econòmics existeixen per donar sortida a la fusta tallada però no passen al davant dels criteris tècnics. No es fa cap actuació sense aquest aval”, sosté Becerra.
“No ultrapassem la normativa”
Als municipis on les tales d’arbres generen polèmica, els ajuntaments ratifiquen els treballs. “No ultrapassem la normativa, s’han revisat les actuacions i es tornaran a revisar, però la protecció de vides humanes preval sobre els arbres”, diu Joan Martí, alcalde de Santa Coloma de Farners. “Apliquem la llei perquè el bosc és com gasolina, però els treballs s’executen amb paràmetres tècnics i sobre el terreny, no es decideixen en un despatx”, afegeix Salvador Balliu, alcalde de Caldes de Malavella i president del Consell Comarcal. “Els criteris són tècnics i el servei funciona; possiblement la llei s’hauria de modificar per tenir més en compte l’especificitat de cada municipi”, matisa Quim Vivas, regidor de Medi Ambient de Vilobí d’Onyar.
“Metodologia massa estricta”, diuen veïns de Santa Coloma Residencial
E.C
A la urbanització de Santa Coloma Residencial la celebració de Reis va coincidir amb l’inici dels treballs forestals i la tala d’arbres en parcel·les de titularitat municipal a l’àrea del carrer de la Costa Brava. Els treballs van alarmar part dels veïns. La urbanització ja va ser l’escenari d’una mobilització veïnal i recollida de signatures el 2020 pel mateix motiu.
Ara, però, l’associació de veïns de Santa Coloma Residencial, Sacore, rebaixa la tensió i només valora l’actuació a través d’un comunicat: “La neteja forestal que s’està duent a terme no la trobem correcta [...]. Si aquests treballs es realitzessin amb una assiduïtat regular no es veurien aquestes desforestacions tan accentuades”, escriu la junta de l’entitat, recalcant que no estan en contra de la neteja. Amb tot, el mateix comunicat conclou que “després de la reunió amb representants de l’Ajuntament, Consell Comarcal, AV i veïns del barri, va quedar clar que segons els tècnics forestals del Consell els treballs que s’estan duen a terme són els marcats en les ordenances per la prevenció d’incendis”.
Altres veïns, però, no ho tenen tan clar i mostren sobre les parcel·les on s’executen les tales soques d’alzines i roures de 50 o 70 cm de diàmetre. “No és protecció d’incendis, és desforestació; apliquen una metodologia massa estricta. Tallen el millor d’aquests boscos, deixen pins i alzines petites”, diuen els veïns més indignats. Entre ells també hi ha els que ja tenen sancions, com és el cas de l’Àngel: té 5 parcel·les sense edificar a la urbanització. Les primeres notificacions per netejar les seves parcel·les van arribar el 2019; va fer una neteja i tala, i el febrer del 2021 s’arxiva el procediment. Però la tramitació per incompliment ja s’havia iniciat i rep nous requeriments i avisos de sancions (600 euros per parcel·la, 3.000 en total).
Resignat, l’Àngel arrasa qualsevol arbre dels terrenys. Ara té parcel·les totalment netes, però segueix pendent de la multa de 3.000 euros que intenta recórrer amb l’assistència d’un advocat.
Aquest és precisament un dels arguments que anteposen les persones més crítiques amb aquestes tales en municipis com Santa Coloma de Farners, Caldes de Malavella o Vilobí d’Onyar: segons elles, la pressió de l’administració i de les sancions és tal, que alguns propietaris arrasen qualsevol arbre per no tenir problemes.