El pla director de la Costa Brava, un exemple a seguir

“En l’actual context d’emergència climàtica i ambiental, cal pensar les millors maneres d’adaptar la costa a la nova realitat biofísica, social i econòmica, convertint els problemes del litoral en oportunitats per una transició ecològica a la costa catalana”, diu l’informe Un litoral al límit. Recomanacions per a una gestió integrada de la costa catalana. I com a exemple d’aquestes recomanacions, de passos encertats cap a una millor gestió del litoral, es destaca el cas del pla director urbanístic (PDU) de revisió de sòls no sostenibles al litoral gironí, més conegut com el PDU de la Costa Brava.

Ara fa aproximadament un any, la Comissió de Territori de Catalunya aprovava definitivament aquest instrument, que aconseguia evitar la construcció de 15.000 nous habitatges –aproximadament la meitat dels projectats– i que 916 hectàrees de superfície tornessin a formar part de la xarxa d’espais oberts i, per tant, no s’hi pogués edificar. El govern català tirava endavant el que es considerava un pla ambiciós i únic –fins ara mai s’havia fet una desclassificació tan massiva de sòls ni a Catalunya ni a l’Estat–, mentre que al territori gironí semblava que no acontentava ningú: ni la plataforma SOS Costa Brava –que tot i aplaudir-lo el considerava insuficient–, ni constructors i propietaris, ni molts dels 22 ajuntaments afectats, que haurien de refer planejaments i temien les reclamacions dels afectats.

El procés per tirar endavant aquest pla no va ser fàcil ni curt i hi va haver dues moratòries des d’un inici –a principis del 2019– per aturar l’atorgament de noves llicències per construir a primera línia de mar primer, i després, a segona. Aquestes suspensions van aixecar immediatament polèmica en els municipis afectats, amb veus en contra i a favor, i es posava èmfasi en com resultarien implicats determinats paratges emblemàtics de les diverses poblacions, com en el cas de Begur, Cadaqués o Tossa de Mar. Finalment, a finals de gener del 2021 i després d’haver resolt més de 300 al·legacions des dels diferents àmbits, es va aprovar el PDU de la Costa Brava.

Aquest instrument és l’exemple que el govern vol seguir arreu de la costa catalana amb els nous plans que ja estan en marxa: el pla de revisió de sòls no sostenibles del litoral de Malgrat de Mar a Alcanar, i el pla de protecció i ordenació del litoral. De fet, i segons recull Un litoral al límit, el 59% de la franja costanera catalana està urbanitzada en els primers 100 metres, però aquest valor arriba al 81% si es descompten el cap de Creus i el delta de l’Ebre. A més, continua havent-hi planificada la construcció d’uns 120.000 habitatges nous a municipis costaners. “La visió d’un litoral sostenible implica necessàriament que l’acció humana estigui circumscrita a la seva capacitat de càrrega, tenint en compte els escenaris de canvi climàtic i considerant les múltiples influències i interaccions ecològiques, socials i econòmiques amb altres territoris”, diu l’informe. En el cas de la Costa Brava, a banda de reduir pràcticament a la meitat el nombre d’habitatges projectats i el consegüent impacte visual d’entrada a la costa gironina per la reducció d’habitatges i de superfície urbanitzada, també va suposar deixar d’emetre a l’atmosfera 620.000 tones de CO2, segons el llavors secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra.

Ara, un any més tard de l’aprovació definitiva del PDU, SOS Costa Brava continua denunciant que hi ha moltíssims projectes urbanístics en marxa –molts dels quals en els cinc municipis que van quedar fora del pla, com ara Palafrugell o Platja d’Aro– i reclama a les administracions que utilitzin les eines que tenen per actuar i afrontar la crisi climàtica.