“A la costa no s’hi ha de construir més”

Si ens haguessin arribat a derrotar en la guerra dels Aiguamolls, hauríem quedat tan desinflats que no s’hauria creat la Iaeden ni hauria sortit el SOS Costa Brava. I tot seguit vam començar la guerra del cap de Creus i de l’Albera. Amb els Aiguamolls, el cap de Creus i l’Albera urbanitzats, hi hauria una comarca banalitzada. Però hem de mantenir aquesta flama i aquesta comarca com és ara, amb aquest patrimoni cultural tan collonut.

A la Costa Brava no s’hi hauria de construir ni un pam quadrat més; que no s’acabin urbanitzacions començades i que es rehabilitin les velles. Creixement urbà racional, sí, però no a la costa. S’ha de somiar que a la costa empordanesa hi han de poder tornar la foca, l’àguila pescadora, i que tindrem uns penya-segats amb l’àguila cuabarrada, amb el falcó pelegrí. Un lloc ple de vida. Els paisatges han d’estar plens de vida i, si aquesta vida és salvatge, valdrà la pena viure-hi, perquè és un paisatge bonic i viu.

Quan hi va haver el debat Costa Brava l’any 1976 es va dir que en democràcia tot aniria collonut. I no ha estat així. Si avaluem, per exemple, el que hi ha construït a la Costa Brava, s’ha edificat més en democràcia que en el franquisme. Hi ha gent que tristament treballa d’especulador. Res a dir quan una persona compra una zona urbanitzable i la urbanitza. Ara, hi ha gent que fa mans i mànigues perquè una zona natural o rústica es converteixi en urbanitzable. D’especuladors n’hi ha hagut tota la vida. El que hem de fer és frenar-los, amb lleis.

La nostra costa té prou atractiu perquè qui vingui a visitar-la pugui entretenir-se en el patrimoni natural i cultural. Es tracta de mantenir-ho, que no fem cap activitat que posi en perill el nostre patrimoni. Hem de pensar en el paisatge i també en els serveis: no podem posar en perill els aqüífers. Hem de parlar de residus, d’energia. Hem de mirar que les famílies que viuen del turisme ho facin de la manera més sostenible possible. S’ha de fer algun sacrifici, s’ha d’allargar la temporada i no tenir tanta gent a l’estiu. S’hi ha de posar seny. Penso que cada cop se n’hi posa més.

Hem millorat, hi ha més planificació urbanística, però davant les agressions hauríem de ser més contundents. Hem de poder restablir normalitats. Aquí, qui demana permís llepa i qui no el demana se’n surt. Això no hauria de passar.

Soc membre de la Comissió d’Urbanisme de Girona. Si hi ha massa coses començades que s’han de parar, la factura com a societat és enorme. Es va fer un equilibri important, protegint les més prioritàries. Això en un país on els parcs naturals estan poc dotats econòmicament.