Crida a un pacte per la Costa Brava

Un “pacte de la Costa Brava” de tots els actors impli­cats que abordi els aspec­tes més con­tro­ver­tits i que sigui ambiciós. Aquesta va ser la pro­posta llançada a la sala del Cai­xa­Fo­rum Girona pel pro­fes­sor de turisme a la UdG José Anto­nio Donaire en la con­ferència col·loqui Quina costa volem? Turisme, medi ambi­ent i sos­te­ni­bi­li­tat i que va ser accep­tada per la resta de ponents –l’arqui­tecta Anna Bar­celó i el zoòleg i natu­ra­lista Jordi Sar­ga­tal–, així com també per bona part del públic. La ter­cera jor­nada d’En clau de futur, orga­nit­zada per El Punt Avui amb la col·labo­ració de La Fun­dació La Caixa, va ser­vir per cons­ta­tar la importància de “tro­bar ali­an­ces estratègiques”, segons Donaire, entre tots els sec­tors impli­cats i admi­nis­tra­ci­ons pel futur d’una costa giro­nina en què turisme i sos­te­ni­bi­li­tat siguin com­pa­ti­bles.

“Les eines hi són, falta la volun­tat i posar-nos d’acord”, afir­mava l’arqui­tecta i res­pon­sa­ble de l’àrea d’Urba­nisme de l’Ajun­ta­ment de Roses, Anna Bar­celó, inter­pel·lada sobre si la legis­lació està pre­pa­rada per poder tirar enda­vant aquesta con­nivència entre medi ambi­ent i turisme. I afe­gia que les admi­nis­tra­ci­ons locals hi tenen molt a dir. Per exem­ple, va dir, a l’hora de pla­ni­fi­car, als muni­ci­pis turístics cal fer-ho tenint en compte aspec­tes com “la capa­ci­tat de càrrega” i la “capa­ci­tat d’aco­llida” d’aquests muni­ci­pis que van expe­ri­men­tar un boom turístic fa 40 o 50 anys, molts dels quals ara tenen una part que no s’ha pla­ni­fi­cat. Bar­celó, que defensa la “qua­li­tat” envers la “quan­ti­tat” en l’urba­nisme, va insis­tir que “dis­mi­nuir la pressió sobre el ter­ri­tori és tre­ba­llar per la sos­te­ni­bi­li­tat”, i va recor­dar que fa trenta anys ja es par­lava de la neces­si­tat de dis­po­sar d’un orga­nisme que vetllés per la Costa Brava.

“Hem d’assu­mir que la Costa Brava ja no pot créixer més” i, per tant, va dir José Anto­nio Donaire, ara s’ha d’inver­tir en “reha­bi­li­tació”, tenint en compte que aquest és un “lloc turístic que viu i viurà del turisme” però que s’ha de basar en un model únic en què la sos­te­ni­bi­li­tat ha de ser clau, i per això cal “un pacte sobre qui­nes acci­ons estruc­tu­rals ha de fer el ter­ri­tori”, per exem­ple, pel que fa a resi­dus. Així mateix, segons Donaire, cal també “un pacte ter­ri­to­rial” en què es defi­nei­xin aspec­tes de càrrega en el ter­ri­tori i poder con­nec­tar grans pobla­ci­ons turísti­ques com Llo­ret o Roses amb altres punts del ter­ri­tori com ara la zona volcànica o els parcs natu­rals. “Hem de des­fer l’estan­dar­dit­zació i subs­ti­tuir-la per una nova arqui­tec­tura turística”, va dir, i va con­cloure que el futur de la Costa Brava “passa per cons­truir ciu­tats en un nou ter­ri­tori, que no vin­dran aquí per oci, sinó per tre­ba­llar”. Per fer tot això, Donaire va insis­tir que “cal certa ambició per fixar un llin­dar infe­rior per sota del qual no estem dis­po­sats a ren­dir-nos”, així com la neces­si­tat de fixar un temps per dur a terme aquest pla.

D’altra banda, Jordi Sar­ga­tal recor­dava en la seva inter­venció com volien la costa els eco­lo­gis­tes quan, armats de raons als anys setanta, van ence­tar les bata­lles per la pre­ser­vació dels Aigua­molls o de la Zona Volcànica de la Gar­rotxa. “Lla­vors no pensàvem pas que poguéssim arri­bar a estar tan bé com estem ara quant a espais pro­te­gits”, mani­fes­tava. En el ter­reny del debat de l’abans i l’ara, Sar­ga­tal va posar sobre la taula titu­lars de l’època: “Amb la democràcia ho tenim tot resolt, no hi haurà més espe­cu­lació.” Es pen­sa­ven que amb els anys millo­ra­ria el pano­rama però van des­co­brir que no era així. “Tris­ta­ment s’ha cons­truït molt més en democràcia que en el fran­quisme”, expo­sava con­vençut. Segons el seu parer, els “espe­cu­la­dors” s’han “ama­gat als caus” durant anys per sor­tir en temps pro­pi­cis. “Quan van treure el cap del cau van des­co­brir que, amb l’excusa de llocs de tre­ball o de crear riquesa, tin­drien opor­tu­ni­tats. I va res­sor­gir.” Gràcies a les llui­tes lide­ra­des per enti­tats con­ser­va­ci­o­nis­tes com la Iae­den o Sal­vem l’Empordà van tri­om­far. “Vam atu­rar mol­tes ani­ma­la­des. Si no s’hagués fet, ara tindríem una Costa Brava bana­lit­zada.” És par­ti­dari de la revisió: “El model que tenim és de fa 50 anys i, per tant, es poden can­viar coses.” I la seva aposta urbanística per a la Costa és clara: “No s’ha de créixer ni un pam més. S’ha de reha­bi­li­tar, reem­ple­nar. No créixer.”

L’essència del con­ser­va­ci­o­nista didàctic Sar­ga­tal va aparèixer de nou ahir en expo­sar el seu somni: la recu­pe­ració de la foca medi­terrània a la Costa Brava. “L’última va viure a la punta de la Figuera, a la cova del Bou Marí, l’any 1974. Que tornés seria un indi­ca­dor que hem fet les coses bé.” I ho posava en con­text: “La recon­ci­li­ació de l’espècie humana amb la natura seria el moment en què l’ós bru que baixa de Cos­toja es trobés cara a cara amb la foca medi­terrània.”

Asse­nya­lava la importància dels espais natu­rals perquè “són l’autèntic apa­ra­dor de la política ambi­en­tal dels governs”. Al llarg dels anys ha cres­cut la consciència ambi­en­tal i també del pai­satge. Ara Sar­ga­tal expo­sava la neces­si­tat “d’endreçar-lo”.

Les apor­ta­ci­ons del públic van resul­tar riques i diver­ses. El secre­tari gene­ral de la UGT a la demar­cació, Maxi Rica, es va refe­rir a la neces­si­tat que les per­so­nes no es que­din a banda en la tria del model turístic. Donaire va asse­nya­lar que els espais turístics comen­cen a tenir pro­ble­mes de pre­ca­ri­e­tat esco­lar, econòmica i d’incre­ment d’estats de la pobresa. “Per tant, can­viar el model turístic no és només per can­viar ter­ri­to­ri­al­ment sinó també soci­al­ment.”

El sub­de­le­gat del govern, Albert Bra­mon, va pre­gun­tar a Donaire qui, segons el seu parer, havia de lide­rar el pacte per la Costa Brava i quins hau­rien de ser els pri­mers pas­sos. “Ho ha de fer l’admi­nis­tració perquè està legi­ti­mada i seria un error començar pels mínims deno­mi­na­dors comuns. Es neces­sita un canvi de meto­do­lo­gia. Expo­sem els con­flic­tes i les ten­si­ons. S’han d’expli­ci­tar”, va res­pon­dre Donaire.

La dipu­tada de la CUP a la Dipu­tació, Marta Gui­llau­mes, va posar sobre la taula un dels grans debats ence­sos ara mateix. “Pro­pos­tes com el macro­parc eòlic marí, com s’incor­po­ren?”, es pre­gun­tava. Sar­ga­tal va dir que no es pot “empas­ti­far” l’Empordà d’horts solars, s’ha de pla­ni­fi­car perquè es faci “als llocs ade­quats”.

El pre­si­dent de la DO Empordà, Xavier Albertí, es plan­te­java si calia un orga­nisme que vetllés per la Costa Brava. Bar­celó li va dir que podria ser bene­ficiós per al ter­ri­tori i va asse­nya­lar el paper que pot tenir l’Obser­va­tori del Lito­ral.

La dipu­tada del PSC Sílvia Pane­que refle­xi­o­nava sobre la neces­si­tat que el debat no quedés només en l’impacte pai­satgístic i reforçava la idea que l’ener­gia eòlica marina s’havia de “con­si­de­rar”. “No la podem deses­ti­mar d’entrada”, va afir­mar.

El peri­o­dista Miquel Riera es va pre­gun­tar si la democràcia havia ser­vit per superar les rèmores dels plan­te­ja­ments urbanístics fran­quis­tes. L’arqui­tecta Anna Bar­celó, per la seva banda, con­si­de­rava que ja està superat i afe­gia que hi ha “força con­sens en la neces­si­tat de pro­te­gir el ter­ri­tori”.

El pre­si­dent de SOS Costa Brava, Sergi Nuss, va mani­fes­tar-se molt a favor de posar tots els con­flic­tes sobre la taula i va subrat­llar que “no tot s’hi val”. “O ens asse­iem i assu­mim pèrdues tots o aquest model no es pot pla­ne­jar”, va dir. Donaire reclama suport als ajun­ta­ments. “Dei­xar els ajun­ta­ments en fals és dei­xar-los en una situ­ació massa com­pli­cada per a ells”, va expo­sar, i va adver­tir de la neces­si­tat d’ofe­rir-los “com­pli­ci­tats”.

El peri­o­dista Enric Matar­ro­dona va apor­tar diver­ses refle­xi­ons i es va pre­gun­tar si els ajun­ta­ments havien apro­fi­tat la covid per recon­duir situ­a­ci­ons. Li va res­pon­dre Bar­celó, que va defen­sar el paper dels ajun­ta­ments: “Han fet molt en els últims anys.” Així mateix, el con­se­ller de Turisme del Con­sell Comar­cal del Baix Empordà, Xavier Dilmé, va asse­nya­lar que, després d’una hora i mitja, cap ponent havia posat sobre la taula el parc eòlic marí pro­jec­tat al golf de Roses. “Els parcs natu­rals han dema­nat mol­tes renúncies al ter­ri­tori i ara se’ns pre­senta un atemp­tat pai­satgístic i en par­lem de pas­sada. Ara el tema són els parcs eòlics.” “Algú plan­teja posar molins de 260 metres a la Tos­cana?”, es pre­gun­tava.