La nova vida de Salvem les Valls
Els tres presidents que ha tingut l’entitat analitzen els quasi trenta anys d’activisme duts a terme
Expliquen la vigència dels seus postulats i com els han reformulat
La història de Salvem les Valls és la història d’un fracàs? Molt probablement sí, per als qui estaven d’acord amb la construcció del túnel de Bracons. D’entre aquests, però, n’hi ha uns quants, entre ells expolítics i exconsellers, que, en el seu moment, van afirmar –potser amb la condescendència dels qui s’han sortit amb la seva– que gràcies a Salvem les Valls s’havien reduït les dimensions de l’eix Vic-Olot a la Vall d’en Bas.
Pels que hi van estar i els que hi continuen, tot i que no amaguen el cop moral que els va comportar no poder aturar el túnel de Bracons –emblema de l’eix Vic-Olot-Figueres–, afirmen que, quasi 30 anys després de la creació de l’entitat, els seus arguments continuen sent vigents, que han servit d’exemple a altres moviments de protecció del territori –no a la MAT, els contraris al fracking– i que ara serveixen per oposar-se a les variants d’Olot i les Preses. El seu llegat el recull i el continua en certa manera des del 2006 el Centre per a la Sostenibilitat Territorial.
El tres presidents que ha tingut l’entitat, per ordre cronològic, Josep Maria Serrat, Raül Valls i Moisès Mont, coincideixen a reivindicar la vigència dels postulats que van motivar l’oposició a l’eix Vic-Olot, recorden que el projecte va fer trontollar el Pacte del Tinell i, per tant, la creació del govern tripartit PSC, ERC i ICV de la Generalitat, i que han reactivat la seva activitat per intentar aturar les variants d’Olot i les Preses, que, segons tots tres, no són altra cosa que un nou tram de l’eix Vic-Olot-Figueres.
Destaquen com a fites principals la maqueta a escala amb l’eix Vic-Olot, que el 1995 es va poder veure arreu; el contenciós administratiu contra la tramitació del projecte, tot i que no va reeixir; la pregunta sobre aquest eix que van fer arribar al Parlament Europeu i, entre d’altres, la ja citada influència al Pacte del Tinell.
Moviment de carrer
Tots tres també coincideixen a assenyalar com a secret de l’èxit de Salvem les Valls que cap de les persones que participen en les reunions i assemblees de l’entitat mai no ha volgut imposar res als altres. “Salvem les Valls va tirar endavant per la gent del carrer, és veritat que hi havia un sector intel·lectual d’unes 6 o 7 persones, però va tirar endavant gràcies a un munt de persones que hi van perdre moltes nits i que va saber crear una mobilització”, diu Serrat. I hi afegeix Valls: “El secret és posar-se en una lluita i mantenir-la, és una rebel·lió de les classes populars. La gent de Joanetes estima el poble i es va mobilitzar.” El primer explica que també va treballar molt contra el vandalisme, trencant així tabús, que es va crear una coordinadora oberta a tots els grups ecologistes i a tothom i que es va aconseguir un grup de socis i simpatitzants molt sensibilitzats per evitar una agressió al territori. “Teníem raó: no hi passen els 11.000 vehicles diaris previstos i era un debat econòmic, que ha generat derivades imprevistes com ara la hiperfreqüentació d’espais naturals i trànsit al vial Sant Jordi. L’especulació urbanística no s’ha produït per la crisi econòmica”, ha conclòs Valls.
“Vam aturar hores la constitució d’un govern”
“Em va atrapar el compromís tan potent de la gent de Salvem les Valls”, diu Raül Valls, que va accedir a la presidència el 2001. “Vaig anar a un acte a l’institut Goethe de Barcelona sobre l’oposició a Torelló contra l’eix i em vaig indignar. Vaig anar seguint el tema per la premsa, abans dels primers contactes amb Salvem les Valls”, explica.
Valls va presidir l’etapa en què el projecte va estar a punt de frenar-se amb el pacte del Tinell, però també el que va viure l’inici de les obres del túnel i la inauguració del tram fins a la vall. “Vam aturar durant hores i hores la constitució del govern d’un país”, diu tot recordant els nervis propis i entre molts dels polítics rellevants d’aquell moment, quan van presentar-s’hi per lliurar un manifest al Parlament. “Vam posar el túnel al centre del debat, juntament amb el conflicte de l’Ebre”, remarca. Hi afegeix que va acceptar la derrota bastant malament, quasi com una derrota personal. Diu que van tallar l’accés a Bracons el dia de la inauguració amb el convenciment intacte que no calia.
“Les variants són un eufemisme de l’eix”
“Les variants són un eufemisme, el problema és el mateix, que es vol acabar l’eix Vic-Olot”, diu Moisès Mont, que va agafar el relleu de Raül Valls el 2021 en un sopar que va servir de reset, en el marc del debat sobre les variants de les Preses i Olot. I hi afegeix: “Estem en una època molt diferent, però potentíssima.” Remarca que ara l’objectiu és parar l’eix Vic-Olot; és a dir, aquestes segons ell mal anomenades variants. Argumenta que no solucionen la mobilitat d’Olot perquè hi ha els mateixos accessos i perquè hi ha molta mobilitat interna i comarcal. Per això Salvem les Valls aporta al debat la necessitat d’un pla de mobilitat comarcal i d’un transport públic de qualitat, el sentit únic i les rotondes a la travessera de les Preses.... “Només fan falta les variants si el plantejament és el de l’eix Vic-Olot”, sentencia. Diu que afronten aquesta nova etapa amb la consciència d’un territori que inclou les Preses en el marc dels grans debats de la sobirania alimentària, el canvi climàtic, etc.
“Fèiem el que fan les associacions de veïns”
“El 1994 era només una carretera que travessava la V all d’en Bas, però aviat vam veure que formava part d’un eix europeu”, ha indicat Josep Maria Serrat, que recorda que l’oposició la va iniciar l’associació de veïns de Joanetes, que ell presidia, amb la formulació d’al·legacions a l’afectació als veïns i que van acompanyar amb 500 signatures. El 1995 es va fer una primera trobada amb les entitats de la vall i amb l’Agrupació Naturalista de la Garrotxa, que va ajudar a estructurar la mobilització. Va ser quan es va constituir Salvem les Valls. Hi havia tècnics, naturalistes i professionals de diversos sectors que van aportar-hi una visió més global. “Jo era un veí més i fèiem el que fan les associacions de veïns i només amb fotocòpies i telèfon analògic”, diu, i no amaga que, els primers mesos, va tenir por, perquè s’enfrontaven als poders fàctics de la vall.