La demarcació es prepara per a la campanya forestal d’estiu
El projecte transfronterer ‘Cooperem’ ha permès desbrossar 240 hectàrees a la comarca i a l’altre costat de l’Albera
El Consorci de les Gavarres i els municipis treballen en altres fronts
-
La demarcació es prepara per a la campanya forestal d’estiu. -
La demarcació es prepara per a la campanya forestal d’estiu. -
El corredor de l’AP-7 i l’N-II, a la Jonquera, on s’ha concentrat el pla transfronterer, i visita d’autoritats d’ahir per fer-ne balanç, a dalt a la dreta. A sota, zona desbrossada a les Gavarres DDGI / CCI. GAVARRES.
El projecte quadriennal Cooperem, una iniciativa transfronterera coparticipada per la Diputació i la Generalitat –al sud de l’Albera– i el departament francès dels Pirineus-Orientals, al nord, finalitza amb la desbrossada directa de 240 hectàrees per prevenir incendis a l’Alt Empordà. Ja s’han executat els darrers treballs previstos l’any passat per reduir vegetació en diversos punts estratègics del corredor d’infraestructures del Llobregat d’Empordà (N-II i AP-7), i protegir els municipis de la comarca i el massís de l’Albera davant el risc d’un altre incendi tan devastador com el que es va produir el juliol del 2012, ara fa deu anys. En total, hi han invertit mig milió d’euros subvencionats pels Feder i compten haver millorat la protecció en un àmbit que comprèn unes 36.000 hectàrees.
Han estat dues actuacions que s’han portat a terme els darrers mesos i que han anat a càrrec del Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat i la Diputació de Girona. En la primera, s’han desbrossat 25,5 hectàrees i s’han arranjat 8 quilòmetres de vials forestals, amb un cost total de 62.712 euros. I en la segona, de la Diputació, s’ha netejat el sotabosc i s’ha eliminat massa forestal en 85 hectàrees de superfície, amb un cost de 114.187 euros. Aquesta darrera acció s’ha centrat en la zona de Sant Martí del Forn de Vidre, a la Jonquera, i en la dels Banys de la Mercè, que afecta Capmany, Biure i Darnius.
En tots dos casos, els treballs efectuats han estat l’aclarida d’arbres morts, malalts o mal formats, l’estassada de matoll, la poda i el trossejament de restes vegetals generades. L’objectiu perseguit ha estat trencar la continuïtat horitzontal i vertical de les masses forestals per prevenir que les flames avancin incontroladament en reduir el combustible disponible. El projecte és el resultat de la unió d’esforços i la col·laboració dels departaments d’Interior - Bombers i d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, el Servei Departamental d’Incendis i Socors dels Pirineus Orientals, el Consell Departamental dels Pirineus Orientals, l’Oficina Nacional de Boscos i el SIVU des Albères.
Ahir, representants institucionals i tècnics del projecte van reunir-se a la Jonquera per fer balanç del quadrienni 2018-2021 i van aprofitar per visitar les darreres actuacions. Hi van assistir l’alcaldessa de la Jonquera i presidenta del Consell Comarcal de l’Alt Empordà, Sònia Martínez; el diputat de Medi Ambient, Lluís Amat; el director dels serveis territorials d’Interior a Girona, Jordi Martinoy; la directora dels serveis territorials d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural a Girona, Elisabet Sánchez; el director de la Casa de la Generalitat de Perpinyà, Alfons Quera, i el regidor de l’Ajuntament de la Jonquera Jordi Picornell. El director dels serveis territorials d’Interior a Girona, Jordi Martinoy, va recordar que feia “deu anys dels focs de l’Alt Empordà, l’estiu del 2012, una catàstrofe que va posar de manifest la necessitat de millorar la coordinació operativa entre els efectius d’emergències de banda i banda de la frontera, i també la necessitat d’intervenir de forma preventiva en un territori molt sensible” pel corredor d’infraestructures, sumant-hi la línia del TAV abans de les boques sud dels túnels transpirinencs, que el travessen. “El Cooperem ha millorat aquestes capacitats i, d’aquesta manera, les condicions de resposta davant les emergències són molt millors, juntament amb l’increment de recursos que hem destinat tots els socis tant pel que fa a efectius com a recursos tècnics”, reblava Martinoy.
Un “punt i seguit”
“Hem tancat el projecte, però no és un punt final. És un punt i seguit. Quan parlem de prevenció d’incendis, és important fer actuacions visibles, però també és imprescindible fer-ne el manteniment, que és el que dona la garantia que tot el que s’ha fet funcionarà”, avançava la directora territorial d’Acció Climàtica, Elisabet Sánchez. En el programa de prevenció d’incendis forestals 2022-2025, tenen prevista la partida pressupostària per fer-hi manteniment i van acordar amb els socis continuar amb la col·laboració transfronterera.
Finalment, el diputat de Medi Ambient de la Diputació, Lluís Amat, va destacar: “Hem preparat el territori per intentar evitar que el foc salti d’un costat a l’altre de l’N-II i l’AP-7 i generi una gran emergència com va ser la de l’any 2012.”
Treballs en altres fronts
Però al marge dels treballs a l’Alt Empordà, les tasques de prevenció tampoc no s’aturen en altres possibles fronts, com ara al massís de les Gavarres. Fonts del consorci de l’espai natural avançaven ahir que aquest 2022 preveuen una actuació de manteniment a l’entorn de l’església de Fitor, al punt de gestió estratègic per atacar un incendi a Can Ribot, on ja havien treballat l’any 2017, i en altres espais lliures.
També s’ha proposat una actuació a Can Vilallonga, a Cassà, en el marc del projecte LIFE AgroForAdapt de la Diputació, per transformar 20 hectàrees de sureda actualment amb sotabosc envellit, i fer-les aptes per a la pastura del ramat de cabres que ja contribueix, en aquest àmbit, a mantenir una càrrega baixa de combustible. I la brigada del Consorci desbrossa les franges de seguretat a l’entorn d’espais amb ús públic, com ara Sant Cebrià dels Alls o Santa Llúcia de l’Arboç.
Els municipis, per la seva banda, executen franges de protecció de nuclis i urbanitzacions, com ara les previstes enguany en diversos punts de Santa Cristina d’Aro o a la Selva, on hi ha hagut queixes per tales excessives.
