La cotització del suro creix enmig de diverses crisis
La tona ja es ven a 3.000 euros, el doble que cinc anys enrere
La indústria tapera cedeix lloc als aïllaments, però els productors encara s’hi afegeixen lentament
El preu mitjà de la tona de suro de qualitat, en brut després de la pela, ha assolit aquest any els 3.000 euros, pràcticament el doble del que es pagava cinc anys enrere, el 2017. Són les dades que la principal agrupació de productors de l’Estat espanyol, Quality Suber, amb seu a Santa Coloma de Farners, ha ofert enguany en l’inici de la campanya de la pela de les suredes, que va arrencar a mitjan juny. Des de l’associació Gestors Forestals de les Gavarres, que gestiona 7.000 hectàrees dins del massís, però, diuen que l’increment de preu hi és, però menor.
Els preus més alts es continuen pagant pel material de primera qualitat que es destina a la indústria tapera gironina, que manté el seu prestigi internacional i també es nodreix de la demanda del sector vitivinícola local i exterior. Ha duplicat ben bé la seva cotització, segons Quality Suber, però l’increment encara es nota més en el segment del suro de menor qualitat, destinat a la trituració i cada cop més ben valorat com a aïllant, funció en alça amb la crisi energètica.
Pràcticament el triple
El suro triturat, que posteriorment serveix per fer-ne aglomerats o incorporar-lo granulat en aïllaments i morters, gairebé ha triplicat els preus de referència que es pagaven cinc anys enrere. Aquest tipus de suro presenta alguns defectes, afectat per la crisi climàtica i per l’impacte de plagues com ara la del corc del suro, però suposa al voltant d’un 70% de tot el suro que s’obtindrà durant aquesta temporada a Catalunya. I des de Quality Suber defensen que la “demanda de suro per part de la indústria no para de créixer, mentre que l’oferta es concentra en determinades zones de l’oest mediterrani, com Catalunya, fet que fa pensar que aquest producte serà cada cop més preuat”.
Incerteses en la gestió
Malgrat això, des del Consorci Forestal de Catalunya assumeixen que el nombre d’hectàrees de suredes gestionades per privats creix lentament. Del potencial existent a Catalunya, amb un total de 60.000 hectàrees pures –85.000 si es contemplen els boscos en què es barregen amb roures, alzines o pins–, de mica en mica se’n van mobilitzant, però el secretari general de l’ens, Joan Rovira, tot i admetre que “cada cop més propietaris s’interessen a posar finques en règim de gestió”, assumeix que els cicles de producció i recollida de beneficis són llargs, “amb un horitzó de 14 anys”. No és un mercat elàstic i ràpidament adaptable a la demanda.
En paral·lel, el sector també alerta que la prohibició per part de la UE del metil-tiofanat, el producte antifúngic amb què es tracta el tronc pelat dels suros després de retirar-ne la primera capa –el pelagrí– o les successives, de més qualitat un cop ja en plena producció, ha fet que molts privats ajornin permisos per fer les peles. Rovira diu que hi ha poques alternatives efectives per tractar els arbres i protegir-los de la invasió de fongs, com ara el xancre, que n’acaba podrint les arrels. I s’afegeix a la proliferació del corc, que fa minvar la qualitat i la densitat del suro.
Pel que fa a aquesta darrera plaga, el secretari del consorci destaca que la recerca i els assajos científics han permès trobar un producte que s’està començant a fer servir per combatre’l. I des de Gestors Forestals de les Gavarres reclamen que la Generalitat s’hi impliqui perquè la plaga afecta sobretot les suredes catalanes i les ha fet menys competitives els darrers anys.
LA FRASE
LES XIFRES
Falten peladors professionals
“Una altra assignatura pendent”, lamenta Rovira, és l’escassa oferta de mà d’obra especialitzada en l’ofici de pelar els troncs, una feina dura, estacional i que s’havia anat perdent en les darreres dècades, arran de l’abandonament de boscos. Pel secretari general del Consorci Forestal de Catalunya, a la mancança de treballadors, s’hi afegeix un altre obstacle afavorit pel canvi climàtic, i és que cada cop la temporada òptima per pelar els troncs és més curta arran de “les sequeres dels darrers dos anys i les altes temperatures estivals”, que redueixen les setmanes de marge per extreure les escorces amb més facilitat i menys danys a l’arbre.
Malgrat tot, el secretari d’Acció Climàtica de la Generalitat, Oriol Anson, destaca que el material sigui més valorat i pugui contribuir a aprofitar els boscos catalans i gironins. El consorci i l’empresa han celebrat les jornades tècniques Emili Garolera, dedicades enguany al suro i altres mesures d’aprofitament dels recursos forestals i la gestió de plagues.