Informadors per controlar l’ús d’espais naturals fluvials
La Generalitat aporta 383.000 euros a una prova pilot, conjunta amb la Diputació i municipis, per posar ordre en gorgues i zones de bany en rius aquest estiu
Recolliran dades per ajustar la normativa
Diversos espais naturals de les comarques gironines pateixen l’amenaça de la sobrefreqüentació i massificació en determinats períodes de l’any i a l’estiu les zones fluvials de gorgues –una alternativa al desplaçament fins a les platges per refrescar-se– serviran per desplegar-hi la prova pilot que ha de servir perquè els municipis aprovin plans d’usos amb normes per ordenar els criteris i el règim d’accés.
La partida permetrà dotar de dotze informadors diverses zones noves a Canet d’Adri –on ahir van presentar la iniciativa–, Santa Pau, Vidrà, Camprodon, Sant Llorenç de la Muga, Albanyà, la Vall d’en Bas i Sales de Llierca i altres indrets de la conca del riu Ter. S’afegiran al cos que ja sufragava fins ara la Diputació i a la quinzena que també havien desplegat alguns municipis, principalment als espais del riu Brugent (les Planes d’Hostoles, Vall d’en Bas i Sant Feliu de Pallerols) i la Vall de Bianya i Sadernes (Tortellà, Montagut i Oix i Sales de Llierca), a més dels controls habilitats per Roses per a l’accés als espais interiors i cales del cap de Creus. L’experiència es vol estendre aviat a poblacions del parc de les capçaleres del Ter i el Freser.
Pedagogia inicial
D’entrada, la secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, va destacar que cal “molta pedagogia”, perquè la potestat sancionadora recau en els cossos de Mossos d’Esquadra i els Agents Rurals, però pretenen posar ordre i límits en l’ús dels espais, especialment els dies festius, i va recordar que “cada territori té els seus moments punta, com ara les gorgues a la primavera i l’estiu i les zones on hi ha bolets a la tardor”.
En principi, la prova pilot s’acabarà al setembre, però no descarten estendre-la més endavant. I els informadors, a més de recomanar bones pràctiques i reconduir els visitants cap als aparcaments habilitats –un dels conflictes recurrents és que aparquen en camins i accessos a finques privades– serà que respectin les propietats o no excedeixin els aforaments diaris previstos –d’una trentena de persones en el cas de les gorgues de la Font de la Torre de Canet d’Adri–. També conscienciar-los perquè recullin deixalles, no escoltin música a màxim volum, ni hi deixin estar gossos lliures, perquè poden malmetre postes d’ous d’amfibis i alterar ecosistemes fràgils.
En alguns casos, es limitarà l’accés als espais amb cita prèvia, cosa que potser es pot fer a l’instant i amb accés gairebé immediat si hi ha aforament lliure, però que en cas que no sigui possible pot arribar a generar tensions. Els dos informadors de Canet, després d’una setmana sobre el terreny, van explicar que miren de minimitzar-les i, si no, recorren al 112, a banda de recollir dades quantitatives i qualitatives sobre el nombre de persones, perfils, mitjans de transport emprats i impactes en cadascuna de les zones analitzades. També recullen les impressions de veïns i propietaris afectats.
LA XIFRA
Coordinació i enduriment legal
La consellera d’Acció Climàtica, Teresa Jordà, va destacar que s’ha aconseguit coordinar l’acció fins ara dispersa de diferents administracions, i que amb les dades recollides, amb l’assessorament de la Fundació Emys, miraran d’ajustar la normativa actual per establir un règim de limitacions i prohibicions –fins ara difús, per la manca de potestat de municipis sovint petits i mancats de recursos– i sancions si escau. Jordà va remarcar que el fenomen “no és puntual, sinó estructural”, i que la voluntat és sensibilitzar, amb una campanya i un web on es podran consultar les condicions d’accés a cada indret.
El responsable de Medi Ambient de la Diputació, Lluís Amat, alcalde de la Vall d’en Bas, va recordar que van ser un dels municipis pioners a establir control a les gorgues de Sant Privat, bàsicament amb el pagament d’una taxa d’un euro per ocupant de vehicle, però que ha servit per finançar el control de l’espai i reduir pressió, igual que “l’accés a la Sagrada Família també s’ha de pagar”.