Fil a l’agulla per evitar el “faunicidi” de cigonyes

La mort de cigonyes electrocutades en torres i línies elèctriques ha estat un episodi habitual en les seves parades al Baix Empordà, la Selva i el Pla de l’Estany durant la migració postnupcial d’aquest estiu. Com que viatja amb grans estols, la cigonya és l’au més afectada a Catalunya per aquests accidents. “N’aterren moltes i només que una s’enrampi pot passar el corrent a les altres i que en morin moltes”, explica Ricard Casanovas, cap del servei de fauna i flora del Departament d’Acció Climàtica. Per aquest motiu, es poden produir casos com el que hi va haver a Llagostera a principis d’agost, en què en van morir una trentena en un sol incident.

Les electrocucions són la principal causa de mort entre les espècies d’aus protegides. Després de les cigonyes, les més afectades són l’aligot, el voltor comú i el duc. Cada any es produeixen uns 600 casos d’electrocucions a Catalunya. Segons els Agents Rurals, se n’han acreditat 423 a les comarques de Girona els últims cinc anys.

Fa dos anys, amb la intenció de minimitzar l’impacte d’aquestes electrocucions, la Generalitat de Catalunya, a través dels Agents Rurals, va signar un conveni amb Endesa, titular de la xarxa, per protegir gradualment les torres i línies on s’aturen les aus a descansar. Segons aquest conveni, la companyia instal·la i sufraga els aïllants necessaris per evitar les electrocucions. El 2020 i 2021 se’n van adequar 350 cada any i aquest 2022 es preveu que la xifra augmenti fins a les 500. L’administració és qui s’encarrega de prioritzar les zones on cal actuar, depenent de si es tracta de zones protegides o de si són zones amb reincidència o mortalitat massiva.

El conveni no exclou la possibilitat d’obrir diligències contra la companyia si s’acredita que una au protegida ha mort electrocutada. De fet, des del 2008, un reial decret estableix les prescripcions tècniques que les noves línies d’alta i mitjana tensió han de tenir per evitar accidents, però també obliga a adequar les línies fetes fins llavors. Ras i curt, tota la xarxa haurà d’acabar protegida per evitar aquests accidents.

Endesa, segons explica Casanovas, pràcticament no va moure fitxa fins que a partir del 2018 va augmentar la pressió de l’administració en forma de denúncies. Jaume Ramot, del Grup Natura Sterna, assegura que aquesta pressió ha començat a donar els seus fruits a la Vall d’Aro, on l’entitat que presideix ha acreditat la mort de diversos exemplars de ducs. “Hem notat una certa millora els últims quatre anys. Comencen a notar l’alè dels fiscals al clatell. No es pot generar aquest faunicidi amb els beneficis que declaren”, explica Ramot.

Fonts d’Endesa expliquen que la companyia és sensible a aquest problema i que, amb coordinació amb la Generalitat, va adaptant les torres i línies elèctriques que els Agents Rurals els notifiquen que han de prioritzar.