Encallats en la sequera
El ritme de davallada es frena als embassaments, i és suficient per iniciar l’hivern sense talls a les llars, però si no plou fa augurar un 2023 difícil
UP tem l’efecte en la ramaderia i no poder sembrar a la primavera
Només 11 municipis del Baix Ter es mantenen fora de l’alerta
L’escenari d’alerta per sequera decretat actualment en 210 dels 221 municipis gironins amoïna, sobretot, amb vista a l’horitzó de la primavera. L’impacte de les restriccions, de moment, no afecta les llars, sinó bàsicament la pagesia, la ramaderia, el reg de jardins i les administracions, malgrat la recomanació d’un consum màxim de 250 litres per persona i dia a les llars, per sota de la mitjana que ja va sent habitual en molts municipis. Als embassaments que abasteixen la demarcació, les reserves –compartides en el cas de Sau i Susqueda amb la regió metropolitana de Barcelona– se situen al voltant dels 154 hm³.
L’1 de setembre el volum embassat en el conjunt dels tres reservoris era d’uns 185 hm³. El ritme de davallada fins a mitjan octubre havia estat contingut tot comptant que havia plogut a inicis de la tardor, però després d’un octubre i novembre molt secs, i amb pluges febles, s’ha entrat en un escenari d’estancament, suficient per afrontar l’inici d’hivern sense talls domèstics allà on no depenen de pous, però que alarma amb vista a la primavera i l’estiu si no s’encadenen llevantades –que aquesta tardor encara no s’han produït– o episodis de pluja persistent. El 44% de Susqueda pot semblar enganyós, si es té present que Sau –a la rereguarda– ha baixat fins al 18%. I a Darnius-Boadella, al 32%, resisteixen així des del setembre, però sense opcions de regar a la primavera.
La ramaderia pateix
En el sector primari agroramader, el coordinador territorial d’Unió de Pagesos (UP), Xavier Frigola, lamenta que “ara mateix les majors dificultats són per als ramaders”, sotmesos a “una restricció del 10% d’aigua per al bestiar que no té sentit”. Frigola posa en un costat de la balança l’opció de “deixar de fer servir aigua dues o tres hores al dia”, encara que els animals acabaran bevent igualment el dèficit quan es reomplin els abeuradors, “o reduir un 10% la cabana”, amb el sacrifici de caps de bestiar que també veu inaplicable: “Moltes explotacions ja van al límit, potser amb tot just un 10% de benefici, i si sacrifiques un 10% del bestiar, on serà?”, es pregunta.
En l’agricultura, en canvi, la restricció afecta menys a poc més d’una setmana perquè comenci l’hivern. Pel coordinador d’UP a les comarques gironines, ara mateix no suposa “cap trasbals per als fruiters, ni tampoc per al conreu dels cereals d’hivern, perquè va plovent”. A més, recorda, la comissió de desembassament de la Muga va aprovar una reserva a Darnius-Boadella per garantir els conreus d’horta amb les reserves actuals. I, en el cas del Baix Ter, s’hi concentren molts dels 11 municipis que encara continuen en escenari de normalitat –Palau-sator, Parlavà, Rupià, Sant Jordi Desvalls, Serra de Daró, Torroella de Montgrí, Vall-llobrega, Verges, Ullà, Ullastret i Ultramort.
Ajuntaments exemplars
Les restriccions afecten altres sectors, com ara el de la neteja de vehicles que no disposin de sistemes per fer recircular l’aigua bruta filtrada, i el reg de jardins privats –dos cops per setmana, dimecres i dissabtes per als números parells de carrer, i dijous i diumenges els senars. Una condició fàcil de controlar per a parcel·les visibles des del carrer i amb reg automàtic, o que quedaria registrada pels comptadors intel·ligents, però complicada de fer complir en la gran majoria de casos.
Per això, les mesures decretades per l’Agència Catalana de l’Aigua posen especial èmfasi en l’exemple dels ajuntaments. Entre les mesures que han començat a adoptar des del 25 de novembre, quan va entrar en vigència, el de Girona ha descartat reomplir l’estany artificial del parc del Migdia, després que l’haguessin buidat per fer-hi la neteja periòdica, o reduir el cabal de la séquia Monar a una sisena part del que seria habitual –només 0,5 m³ per segon per al consum dels hortolans. El regidor de Sostenibilitat, Martí Terés, va fer una crida per “evitar o retardar el màxim possible noves mesures restrictives en cas que no plogui”.
També a Salt, les obres pendents per refer el parc d’aigües braves de la Pilastra han conclòs amb restriccions, pendents que de moment només hi puguin circular excedents del Ter, ara mateix limitades a la possibilitat de precipitacions intenses pocs quilòmetres riu amunt. I a Palafrugell s’han fet igualment ressò de les restriccions, a més d’aturar l’emplenament de fonts ornamentals i la neteja de carrers amb aigua potable.
El cas de les piscines
Una altra de les restriccions amb més afectació ara mateix és la de reomplir piscines, públiques o privades, fet que només s’autoritza en instal·lacions acabades de construir. Un parell d’empreses especialitzades del Baix Empordà, però, destaquen que no aprecien per ara cancel·lacions, tot i que sí el neguit d’alguns propietaris que estaven pendents d’obres de manteniment, com ara la neteja i reposició de la vorada que manté les rajoles a lloc i la qualitat de l’aigua. Amb el decret sobre la taula, haurien d’ajornar-les, de la mateixa manera que podria posar-se fre a nous permisos d’obres per evitar-ne de noves. Un dels empresaris consultats, però, veu això darrer poc probable, de la mateixa manera que posin traves a instal·lacions de complexos turístics. Per a petites piscines privades, a més, el volum per omplir-les pesa poc en la factura i pot passar desapercebut. I sempre queda el recurs d’empreses de camions cisterna, que ofereixen el metre cúbic a entre 7 i 10 euros, fins al triple del que costaria passant pel comptador però sense deixar-hi rastre. Malgrat això, l’aigua continuarà sortint d’embassaments o d’algun aqüífer proper, i encara en faltarà més.
LES XIFRES
La pagesia consumeix amb beneficis
La pagesia ha estat posada al punt de mira en les darreres dècades quan hi ha sequera, però Frigola defensa que el sector s’ha adaptat a la nova realitat i posa l’exemple que, a l’Alt Empordà, els regants dels marges dret i esquerre de la Muga ja s’havien adaptat a l’escenari abans de l’estiu, quan van haver de sembrar blat de moro “amb menys quantitat perquè sabien que no hi hauria prou aigua per regar” i calia estalviar. Menys hectàrees impliquen menys reg, però també assegurar una collita que de manera més extensiva podria haver-se perdut de manera generalitzada. “Els pagesos són els primers interessats a no perdre-hi”, assenyala el coordinador d’UP.
Malgrat això, la sequera i el menor ús d’aigua implicaran, com ja s’està veient en el sector de l’oli, una producció menor que es pot extrapolar a altres països de l’entorn i encara contribuirà a accentuar la puja de preus dels aliments. El sector primari reivindica també que el treball de les terres contribueix a mantenir el mosaic i combatre, d’una banda, el risc d’incendis i, d’una altra banda, la desertització; alhora que els conreus fixen CO2 a terra. Per Frigola, caldria posar l’atenció en l’estalvi d’aigua en el sector turístic i, encara, en el volum d’aigua del Ter que va a Barcelona.
La generació elèctrica, minvada
Un altre problema col·lateral de la sequera ha estat la caiguda en picat de la generació elèctrica a partir de les turbines hidràuliques situades en algunes preses, com ara a la de Susqueda, la principal font de producció d’electricitat a les comarques gironines. Segons les darreres dades fetes públiques per Endesa, en els primers set mesos de l’any la generació es va reduir en un 45% respecte a la mitjana del decenni 2012-2021. 48.259,93 MWh enguany davant els 87.867,62 MWh que es prenien com a referència dels 10 anys previs.
En espera de l’actualització d’estadístiques, el percentatge de reducció s’agreujarà amb tota probabilitat, ja que fins a l’estiu encara jugaven amb un volum més elevat de reserves a l’embassament de Sau, aleshores al 37%, però que acumula mesos a la meitat de reserves, ara mateix d’un 18%. La generació d’hidràulica juga ara mateix, doncs, només amb el racionament del 44% de Susqueda, on es manté una sortida continuada de només 2,5 m³ d’aigua per segon i puntes per garantir l’abastament d’aigua de boca cap a la regió metropolitana de Barcelona (ATLL) i la planta potabilitzadora de Montfullà, que dona servei a la conurbació de Girona i municipis de la Costa Brava central.