La Generalitat sufragarà la clausura de l’abocador de Solius
Dimecres, el director de l’ARC avançarà que el govern posarà els tres milions d’euros del primer gran pagament
Falta aclarir, però, la despesa de manteniment a 30 anys
El director de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), Isaac Peraire, avança que la Generalitat “assumirà els costos de clausura i segellament” del tercer vas de dipòsit de deixalles a l’abocador mancomunat de Solius, una xifra “pendent de càlcul” i de l’encàrrec i adjudicació del projecte definitiu, però que podria vorejar d’entrada els tres milions d’euros. A mitjan mes, el director de l’ARC va anunciar que la resolució de tancament de l’abocador, a cavall dels termes de Llagostera i Santa Cristina, s’adoptaria en un termini màxim de dos mesos, però fins i tot es podria avançar a mitjan febrer.
L’ARC argumenta que cal donar compliment a les sentències judicials contra el futur de la instal·lació, el tercer vas de la qual va ser declarat il·legal en primera instància al jutjat i pel TSJC, en una resolució confirmada recentment pel Suprem. Fil a l’agulla per “fer bé les coses” i “complir les ordres judicials”, com en el cas del buidatge de Vacamorta, però que ha generat alarma entre els cinc municipis del Consorci de Solius –que, a més de Llagostera i Santa Cristina, comprèn Sant Feliu de Guíxols i Castell-Platja d’Aro (propietaris dels terrenys i màxims abocadors), així com Calonge i Sant Antoni–. La decisió d’assumir la gran despesa que es presenta a curt termini, pel segellament, pot apaivagar, en part, el gran trasbals econòmic que suposa, però només és un primer pas en espera de resoldre el segon problema a curt i a més llarg termini: el dels nous llocs d’abocament per a la desena llarga de poblacions del Baix Empordà i unes quantes més del Gironès. Caldrà redistribuir d’entrada els residus entre altres instal·lacions ja existents, en espera de solucions definitives.
Falta el manteniment
Peraire defensa que la Generalitat actuarà ara per “no deixar a l’estacada els ajuntaments” afectats, i en compliment dels “compromisos adquirits”, ja que, el 2005, l’aleshores conseller de Medi Ambient, Salvador Milà, s’havia compromès a sufragar “la totalitat del cost de la clausura final”. Però de moment encara deixa en l’aire les despeses posteriors de vigilància i manteniment, una tasca que segons la llei s’allargaria un mínim de 30 anys. Inclouria la gestió i depuració, per exemple, dels lixiviats –residus líquids altament contaminants cap a la capçalera del Ridaura– i dels gasos que emanen per la descomposició dels residus, tot i colgats. L’ARC estudia fórmules per aprofitar-los com a biogàs entre les línies d’acció que s’han marcat per als pròxims anys.
Els costos anuals –multiplicats durant tres dècades– d’aquesta partida encara no són clars. I són l’altra patata calenta per als cinc municipis del consorci, tota una hipoteca que els empeny a apujar taxes municipals de recollida de residus a partir del 2024. Per mitigar-la, abans que l’ARC posés sobre la taula que assumirà la gran despesa inicial, els cinc alcaldes van coincidir, en la primera reunió de fa deu dies a Llagostera amb Peraire, que la factura es reparteixi entre la vintena de poblacions que han fet ús dels terrenys durant més de 25 anys de manera regulada, i des dels setanta en el moment inicial de l’abocador.
Però per ara l’agència no preveu que els municipis aliens hi hagin de posar diners addicionals: teòricament el cànon per cada tona de residus dipositada ja incloïa un recàrrec de clausura. En aquesta línia, l’altra qüestió és que el consorci només té aprovisionats 169.000 euros per al tancament d’aquests dos anys previs (2021 i 2022), quan la vida útil que li restava era d’uns dos o tres anys. L’excedent, durant dècades i teòricament, va servir per frenar pujades de taxes als cinc municipis afectats.
