La sequera dificulta la cacera als boscos
L’excés d’animals es va agreujar durant la pandèmia i ara busquen aliment més a prop dels humans, fora dels vedats
L’aturada d’activitats i la cacera durant la pandèmia va afavorir que els senglars encara campessin més lliures, i els dos anys de sequera, amb menys vegetació i aliment als boscos sumats a la superpoblació, els ha acabat fent arribar a zones periurbanes, on troben aliment que els donen els humans o bé furgant entre papereres i deixalles. Les dades de la territorial de caçadors avalen aquesta tendència, ja que mentre que la colla de Flaçà i la Pera ha matat 35 dels 111 exemplars d’objectiu aquests darrers mesos, la de la Bisbal n’ha matat ja 105 dels 122, en una zona més poblada, menys abrupta i que s’escapa dels límits dels vedats de caça.
El problema, aleshores, és que l’activitat de caça en zones muntanyoses de bosc és poc productiva, i caldria traslladar-la cap a les planes, entremig de conreus que els animals s’han fet seus per subsistir, i tot plegat complica també l’organització de batudes i la convivència entre els caçadors i la gent que s’escapa als espais naturals per gaudir-ne el cap de setmana.
En aquest sentit, les batudes amb zones i horaris delimitats o les guaites nocturnes –quan els animals són més actius i hi ha menys gent a bosc– es perfilen com a bones estratègies, però cal comptar amb la complicitat dels caçadors, que lamenten estar sobrecarregats de “feines i deures” i no donen l’abast.
