Medi ambient

Anella de protecció

Terrassa defineix l’ús públic de 4.538 hectàrees de l’Anella Verda que evita el seu creixement

Crea 12 itineraris

Polèmica per l’impuls d’un polígon proper

Dos anys després que la Gene­ra­li­tat donés llum verd a la cre­ació de l’Ane­lla Verda de Ter­rassa, un pro­jecte per pre­ser­var 4.538 hectàrees de sòl no urba­nit­za­ble com­bi­nant la recu­pe­ració de la seva uti­li­tat agrícola, la pro­tecció dels valors pai­satgístics, de la bio­di­ver­si­tat i també dels patri­mo­ni­als, l’Ajun­ta­ment ha fet el pas defi­ni­tiu per defi­nir la nor­ma­tiva que en regula l’ús públic i les acti­vi­tats que s’hi poden desen­vo­lu­par. La ini­ci­a­tiva va néixer per l’impuls del Grup per la Pro­tecció dels Espais Natu­rals a Ter­rassa (Gpe­nat) en un debat amb els can­di­dats el 2011 i com­ple­tava la pro­posta esco­llida el 2006 en un procés par­ti­ci­pa­tiu de crear un gran parc agro­fo­res­tal , ales­ho­res només al nord del muni­cipi, que pre­servés els ter­renys de futurs crei­xe­ments urbanístics.

En tots aquests anys el con­sis­tori i enti­tats han tre­ba­llat en l’ela­bo­ració del pla específic de gestió del que repre­senta el 65% del terme muni­ci­pal. S’ha fet un inven­tari de camins, s’ha actu­a­lit­zat el d’edi­fi­ca­ci­ons i masies exis­tents, i s’han cata­lo­gat les espècies d’arbres, fins a l’ela­bo­ració de l’orde­nança d’ús públic, que consta de 51 arti­cles i incor­pora fins a 13 de les 23 al·lega­ci­ons que s’hi van pre­sen­tar durant l’expo­sició pública. El docu­ment inci­deix en aspec­tes sobre la pro­tecció del patri­moni natu­ral i rural; la regu­lació de les con­di­ci­ons per l’ús dels camins públics o d’ús públic i de la mobi­li­tat, a més de vet­llar perquè els com­por­ta­ments no siguin incívics, con­tro­lar la cele­bració d’acti­vi­tats espor­ti­ves o de lleure, i incor­pora mesu­res de con­trol i vigilància. La nor­ma­tiva pre­veu san­ci­ons que oscil·len entre els 750 i els 3.000 euros, en el cas de les con­si­de­ra­des molt greus –obrir camins, ren­tar vehi­cles, des­viar cabals d’aigua, fer tales d’arbres, alli­be­rar ani­mals o mal­me­tre patri­moni–. Si no són molt greus per­met subs­ti­tuir la sanció per acti­vi­tats dins l’àmbit del medi ambi­ent, esports, neteja de la via pública, parcs, jar­dins i bos­cos, entre d’altres.

La prin­ci­pal carac­terística de l’Ane­lla Verda és l’ade­quació d’un iti­ne­rari cir­cu­lar de 35 quilòmetres que s’ha divi­dit en cinc trams, molts dels quals ja s’uti­lit­za­ven habi­tu­al­ment per fer acti­vi­tats espor­ti­ves i de lleure. Dos d’aquests ja s’han arran­jat: el del nord i el de l’est del muni­cipi. Enguany s’ha de fer l’apro­vació defi­ni­tiva d’un ter­cer i ara començaran obres per ade­quar el camí que ha de con­nec­tar aquesta tram amb els dos ja fets. Que­da­ran per arran­jar els dos situ­ats al sud. Des de cadas­cun d’ells s’habi­li­ta­ran fins a onze recor­re­guts més d’entre qua­tre i vuit quilòmetres amb publi­ca­ci­ons físiques i al lloc web per iden­ti­fi­car els ele­ments patri­mo­ni­als d’interès.

Al vol­tant del pro­jecte hi pivo­ten altres ini­ci­a­ti­ves, com ara un pro­grama pedagògic sobre la bio­di­ver­si­tat; per fomen­tar el turisme sos­te­ni­ble o la recu­pe­ració de cul­tius i la vinya, que en molts casos es desen­vo­lu­pen des del cen­tre d’infor­mació ambi­en­tal Bon­vi­lar (CIAB).

Polígon polèmic

La nova orde­nança d’usos incor­pora els sec­tors peri­me­trals pen­dents de desen­vo­lu­pa­ment urbanístic pre­vist en el pla d’orde­nació muni­ci­pal (POUM) del 2003, i el regi­dor d’Arqui­tec­tura i Urba­nisme, Medi Ambi­ent i Sos­te­ni­bi­li­tat i Ener­gia, Car­les Caba­llero, qua­li­fica de “tre­sor incom­men­su­ra­ble i un orgull que la pròpia ciu­tat deli­miti el sòl urbà per no créixer més”. Però pre­ci­sa­ment la reac­ti­vació, el 2017, amb l’impuls final de les empre­ses Logi­cor i Segro del pro­jecte del polígon indus­trial i logístic Els Bellots II inclòs en el POUM del 2003 i atu­rat per la crisi del 2008, ha pro­vo­cat que 32 enti­tats veïnals, movi­ments soci­als i asso­ci­a­tius, i algu­nes for­ma­ci­ons polítiques com la CUP, Ter­rassa en Comú (TeC) o Primàries hagin ini­ciat una cam­pa­nya d’opo­sició a través de la pla­ta­forma Tu Ets Entorns Ter­rassa! des del març del 2021.

Amb diver­ses mobi­lit­za­ci­ons i acci­ons de pro­testa argu­men­ten que la urba­nit­zació de 95 hectàrees amb con­nexió a l’auto­pista C-58 i l’N-150 supo­sarà supri­mir el 13% dels con­reus de secà; pro­mou­ran tre­ball pre­cari –4.500 llocs– i supo­sa­ran un perill per al comerç de pro­xi­mi­tat; inter­ce­dint en l’Ane­lla Verda i en el con­nec­tor reco­ne­gut pel pla ter­ri­to­rial metro­po­lità entre Sant Llo­renç del Munt i Coll­se­rola; a més de no pre­veure cap efecte per miti­gar l’avi­fauna.

El 14 de novem­bre, i en repre­sen­tació de la pla­ta­forma, l’enti­tat eco­lo­gista Adenc va pre­sen­tar un recurs de repo­sició con­tra l’apro­vació defi­ni­tiva de la modi­fi­cació pun­tual del POUM que es va ini­ciar el man­dat pas­sat i va cul­mi­nar l’abril del 2021 amb el vis­ti­plau de la comissió ter­ri­to­rial d’Urba­nisme de l’Arc Metro­po­lità el desem­bre d’aquell any. L’argu­men­tari del recurs, com van expli­car Est­her Que­rol i Que­ralt Castañé, es basa en les tra­ves posa­des pel con­sis­tori, que no van obte­nir infor­mació sol·lici­tada ni actu­a­lit­zada, ni tam­poc van sot­me­tre a infor­mació pública el docu­ment final de la comissió d’Urba­nisme, fet que al seu parer “el fan nul de ple dret”. A més, també van acu­sar Caba­llero d’afir­mar que atu­rar el polígon cos­ta­ria cen­te­nars de mili­ons en indem­nit­za­ci­ons als pro­pi­e­ta­ris, basant-se en un informe que a l’Ajun­ta­ment “no li consta que exis­teixi”.

El regi­dor repu­blicà recorda que des del 2003 l’espai que ocu­parà el polígon està deli­mi­tat en sòl urbà pel POUM i que la tra­mi­tació deri­vada poste­rior, amb un pla par­cial apro­vat (2006), com també els de repar­cel·lació i urba­nit­zació (2008), ja dei­xa­ven el con­sis­tori lli­gat de mans. Només la crisi va fer que el pro­jecte s’aturés i no entrés cap llicència d’obres que no s’hau­ria pogut atu­rar, però els pro­pi­e­ta­ris ho van repren­dre entre el 2014 i el 2017 dema­nant modi­fi­cació del POUM per fer-lo via­ble econòmica­ment. En un ple extra­or­di­nari el maig del 2019, abans d’elec­ci­ons i amb el PSC i el PDe­CAT en el govern, la modi­fi­cació va tor­nar a tirar enda­vant amb l’abs­tenció d’ERC i TeC i el vot en con­tra de la CUP.

L’atu­rada d’una ini­ci­a­tiva amb el pla­ne­ja­ment deri­vat apro­vat, i que no s’ajusta a les casuísti­ques d’inac­ti­vi­tat o d’invi­a­bi­li­tat econòmica, tenen un cost, i Caba­llero asse­gura que només va dir que podria dei­xar “qua­tre gene­ra­ci­ons de ter­ras­sencs hipo­te­ca­des” i es referma en la idea que fer-ho “té con­seqüències jurídiques molt impor­tants”. I afe­geix, res­po­nent a les enti­tats: “Tot el que explico és fàcil­ment cons­ta­ta­ble amb qual­se­vol espe­ci­a­lista en dret urbanístic.” Defensa la incidència que el nou govern ha tin­gut perquè es rebaixi el sos­tre d’edi­fi­ca­bi­li­tat, s’incre­men­tin els espais lliu­res o es millori la inte­gració amb l’Ane­lla Verda i la pre­ser­vació de l’històric camí dels Mon­jos.

65
per cent
del terme municipal ocupa l’Anella Verda, tot el terreny qualificat d’espai no urbanitzable.
70
quilòmetres
de camins arranjats són els que s’habilitaran, amb dotze itineraris.

Recuperació de la vinya i de varietats autòctones

Una de les iniciatives que s’han posat en marxa amb l’Anella Verda és la recuperació del conreu de la vinya i de les varietats autòctones terrassenques que es van perdre ara fa un centenar d’anys. La història vitivinícola al Vallès situa Terrassa i Sabadell com els productors del 17% del vi de la província de Barcelona durant el segle XIX, i pràcticament el 70% de la superfície que es conreava estava dedicada a la vinya. A Sabadell van apostar per recuperar el conreu de la vinya l’any 2008, dins el projecte del parc agrari situat a la finca de Can Gambús i van posar al mercat gairebé 700 ampolles de vi negre i unes 390 de blanc el desembre del 2014, una producció que ha anat en augment i que es comercialitza amb el nom d’Arraona, en col·laboració amb L’Olivera Cooperativa.

Ara a Terrassa segueixen els seus passos, i el desembre de l’any passat, per concurs públic, van arrendar a l’empresa Rabassaires –dedicada a recuperar terrenys en desús a la comarca com han fet a Cerdanyola o a Collserola– durant 10 anys el cultiu de vinya en una parcel·la de la finca agroforestal de Mossèn Homs. Allà hi gestionaran la varietat de raïm escollida d’acord amb l’Ajuntament, recuperant varietats antigues o existents. El 10% de les vinyes, unes 450 plantes, es dedicaran al cultiu experimental de les varietats a recuperar, com són el terrassenc o el trobat blanc. De la primera, la DO Bages ja n’ha fet alguna ampolla i el consistori espera que altres propietaris particulars es vagin adherint al projecte.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia