Medi Ambient
Joves i compromesos
Una trentena de participants catalans, letons, eslovens, portuguesos i irlandesos en un projecte europeu es troben a Sant Feliu de Pallerols per dissenyar projectes de justícia climàtica i desenvolupament sostenible
Un grup de joves garrotxins n’activa un per establir sinergies entre els estudiants de cicles formatius professionalitzadors
Pel vulcanisme i pel passat geològic, els garrotxins estan relacionats amb el sismògraf, aquest aparell que registra moviments sísmics i la seva intensitat. Els gràfics que dibuixa són molt característics, una mena de gargots verticals, que són més amples coincidint amb els segons de màxima intensitat de les sacsejades. Doncs Resilience Earth, que és una cooperativa social del barri vell d’Olot, n’ha dissenyat un que mesura el benestar de les persones amb una perspectiva sistèmica i l’ha aplicat en una estada formativa sobre justícia climàtica en què han participat joves de diversos països europeus. En concret, d’Irlanda, Letònia, Eslovàquia, Portugal i Catalunya.
El sismògraf de Resilience Earth és un eina que fa una anàlisi de patrons a diferents escales i sempre amb la persona la centre. La sòcia fundadora d’aquesta cooperativa sense ànim de lucre, Erika Zárate, ha explicat que funciona amb el sistema de creació pròpia Niats, que concep quatre nius virtuals per a cada persona, el personal, l’interpersonal, el col·lectiu i el comunitari. Amb l’anàlisi d’aquests quatre nivells, el sismògraf dibuixa una gràfica amb uns patrons molt personalitzats. “Si la persona està bé, generalment els altres nius estan bé, si no és així, permet analitzar on hi ha el desequilibri de l’individu amb el territori i sobretot quina és la capacitat de resiliència”, indica.
En una estada al mas Franch de Sant Feliu de Pallerols i envoltats d’un entorn natural privilegiat, la trentena de joves participants a l’estada formativa han utilitzat aquest sismògraf i una caixa d’eines associada per debatre, formar-se i sobretot per dissenyar projectes de justícia climàtica. “Hem posat el benestar de les joves activistes al centre com a motor indispensable per aportar transformació a la comunitat”, remarca Zárate.
Pràctica
La rellevància d’aquest projecte és, precisament, que l’estada ha servit per posar fil a l’agulla a projectes concrets als països dels joves participants. En el cas de Catalunya, s’ha creat una comunitat de joves garrotxins, un espai vinculat al pla estratègic participatiu Fem Garrotxa, que està obert a tota la ciutadania. Es tracta d’un projecte, per al qual ara es busca finançament, que té per objectiu teixir sinergies entre tots els estudiants dels diferents centres que imparteixen formació professional a la comarca. “Aquest grup de joves volen contribuir a aplicar la perspectiva de la sostenibilitat dins de les professions relacionades amb els seus estudis i teixir sinergies per incrementar la interdisciplinarietat de les coses que fan”, detalla Zárate.
Ella mateixa ha aportat l’exemple dels cicles d’agricultura que imparteix l’institut La Garrotxa d’Olot i els que imparteix l’Escola d’Art d’Olot. “Els alumnes de belles arts poden aportar la perspectiva creativa i el disseny a una campanya de màrqueting dels seus col·legues del Garrotxa”, indica. I hi afegeix: “Es tracta d’afegir més valor a les accions gràcies a la col·laboració.” A hores d’ara, el grup motor garrotxí està buscant finançament per dur a terme unes jornades per activar aquest projecte i implicar-hi joves dels diferents centres docents.
En el cas dels joves irlandesos i amb el suport de l’agència Leargas, estan treballant en un projecte de fira de joventut per a la qual ja tenen finançament de programes europeus i del govern irlandès. Aquesta fira està pensada com a espai de trobada per aportar idees i generar nous projectes transformadors, sempre a partir de l’anàlisi de la realitat concreta de cada comunitat.
Els joves eslovacs de la trobada estan dissenyant una campanya política a escala nacional per implicar els ciutadans d’aquell país en la millora del medi ambient i la sostenibilitat. I, finalment, els participants letons han començat a dissenyar un projecte de gestió de boscos liderat per joves, tot i que, en el moment de tancar l’estada a Sant Feliu de Pallerols, va quedar pendent de completar-lo i de concretar més les accions.
Una caixa d’eines plena d’estratègies
La caixa d’eines és una altra de les aportacions de Resilence Earth a la metodologia d’anàlisi de la realitat. No és, lògicament, un caixa d’eines com a tal, sinó un conjunt d’estratègies per dissenyar projectes que la cooperativa qualifica “d’alta capacitat transformadora”. Erika Zárate ha parlat dels “punts palanca” i ha posat d’exemple un iceberg. “A dalt, hi ha la gent que actua d’acord amb el mètode reactiu i són una gran majoria, un vuitanta per cent de la societat. Pocs, però, tenen la capacitat de reflexionar”, afirma. “La caixa d’eines ha de fer capaços els joves d’ identificar els problemes i respondre-hi o promoure reconciliacions des de baix, generant tsunamis de canvi”, indica, tot remarcant que el distintiu de la trobada a Sant Feliu és el fet que els formadors i participants han coliderat eines i continguts.