La Segarra i la Ribera d’Ebre tenen en tràmit més de la meitat dels nous parcs eòlics

La Segarra i la Ribera d’Ebre concentren més de la meitat dels molins eòlics que els governs català i espanyol estan tramitant arreu de Catalunya segons dades actualitzades del departament de Territori analitzades per l’ACN. Les dues administracions tenen sobre la taula 22 possibles parcs eòlics amb 170 aerogeneradors nous, 55 dels quals s’aixecarien a les comarques de la Segarra i la Ribera d’Ebre –serien 12 projectes en dues comarques que ja acullen un percentatge elevat de molins de vent. De fet, les comarques de Ponent i les Terres de l’Ebre tenen la majoria d’aerogeneradors que estan en funcionament al país –538 de 846. A les comarques de Ponent també es tramiten 14 aerogeneradors al Segrià i 16 a les Garrigues

En cas que tots els projectes siguin construïts després de superats els tràmits energètic, ambiental i urbanístic, la Segarra acolliria 55 molins nous amb una potència global de 318 MW que se sumarien als 18 aerogeneradors ja operant. En el cas de la Ribera d’Ebre serien 52 aerogeneradors amb una potència de 289,39 MW que se sumarien als 21 ja operatius. En canvi al Baix Ebre només se n’instal·larien 4 de nous i a la Terra Alta, un molí més –les dues comarques ja tenen en funcionament gairebé quatre de cada deu molins que hi ha al país.

La Conca de Barberà, que ja acull parcs eòlics, tindria un nou aerogenerador pertanyent al parc Segarra que s’ha projectat gairebé totalment en terrenys d’aquesta comarca. El parc Galatea seria el primer que s’aixecaria a l’Empordà i a totes les comarques gironines, concretament a la Jonquera, amb 9 molins de 48 MW –el projecte marí Tramuntana amb 33 aerogeneradors encara no està en tràmit.

Però el gran desplegament d’energies renovables es produeix en aquesta nova etapa amb la fotovoltaica. Per exemple, la comarca de l’Anoia ja té en funcionament 105 molins eòlics i se n’hi projecten 18 més però la comarca té en tràmit parcs solars que ocuparien 437 hectàrees –fins ara s’han autoritzat 5 ha. De fet, Generalitat i Estat tenen en tramitació projectes solars que ocuparien 4.151 hectàrees.

El Segrià acolliria una quarta part de les hectàrees destinades a plaques solars per davant de l’Anoia i la Ribera d’Ebre, amb al voltant de 430 cadascuna mentre al Pallars Jussà se n’ocuparien 370; a la Conca de Barberà, 350; i a l’Alt Camp, 290. Els parcs fotovoltaics es podrien instal·lar a una trentena de comarques.

Diverses veus d’aquests municipis i comarques afectats per les renovables s’oposen a un nou desplegament tenint en compte que molts ja acullen parcs eòlics. Segons fonts consultades per ACN a l’Ebre o l’Anoia, també entre els diversos candidats a l’alcaldia de diversos municipis, es tem que s’estigui “trinxant” el territori i el paisatge del que depenen negocis i projectes de vida i carreguen contra el decret 16/2019 per crear una “bombolla especulativa”. “Renovables sí però no així” és un lema que es pot llegir en pancartes de balcons als pobles afectats.