Medi ambient
Guardians de les línies
Endesa dedica 17,3 milions enguany a la campanya de boscos, per prevenir al màxim el risc d’incendis i detectar avaries
Fa tales i esporgues selectives a sota, i destina equips humans sobre el terreny, drons i helicòpters amb noves tecnologies
-
L’helicòpter d’Endesa des de l'aire, fent una revisió ahir a la línia elèctrica entre Reus i Sant Boi a l’alçada del Catllar Ò.P.J. -
Operaris, fent tasques de neteja sota la línia elèctrica d'Endesa al Catllar Ò.P.J. -
L'helicòpter d'Endesa que fa la vigilància Ò.P.J.. -
Els drons que fan les inspeccions Ò.P.J..
La companyia gestiona 100.000 km de línies, que repassa cada any i revisa en profunditat cada tres
Ja fa molt temps que administracions i empreses dediquen esforços a la prevenció d’incendis forestals, però en plena emergència climàtica, i amb el risc cada dia més disparat, les accions resulten ja imprescindibles. La companyia Endesa gestiona vora 100.000 km de línies elèctriques a Catalunya, de les quals el 53% són aèries. I n’ha de fer un seguiment exhaustiu en vista de l’evident perill que suposen, per la qual cosa hi dedica un equip d’unes 350 persones, englobades en tres grans tasques: la tala i esporga selectiva del sotabosc –en les distàncies que fixa la normativa, diferents segons el tipus d’instal·lació–, la inspecció sobre el terreny amb l’ajut de drons i la revisió amb helicòpters, sempre aplicant les últimes tecnologies.
La companyia, que ja fa més de 20 anys que posa en marxa un pla de boscos específic, va presentar ahir al Catllar (Tarragonès) el d’enguany, en què invertirà 17,3 milions i que té com a principal novetat la incorporació d’un dron amb la tecnologia Lidar, un model tridimensional que, amb una combinació de GPS i sensors làser, permet escanejar totes les línies d’alta tensió i crear un fitxer informàtic de màxima precisió per controlar el creixement de la vegetació a sota i la seva distància amb el cablejat. Això facilita la feina i agilitza qualsevol actuació a fi de mantenir els corredors de seguretat en condicions, ja que evita, per exemple, que calgui tallar el subministrament per actuar. El Lidar ja l’utilitzaven en els últims anys els helicòpters de vigilància, que, com els drons, també fan termografies –un aparell de rajos infrarojos mesura si hi ha punts calents als cables, que hi solen indicar una anomalia– als llocs de més risc, com ara cruïlles amb autopistes, carreteres i vies fèrries. Igualment, des de l’aire s’enregistren vídeos d’alta definició per observar el tipus i densitat de la vegetació, i veure-hi defectes que es puguin detectar a simple vista. Per facilitar la feina, les dades obtingudes es comparen amb les que ja estaven disponibles a fi de detectar-hi canvis, per mitjà de mecanismes automàtics (deep learning) o semiautomàtics (machine learning).
A punt per a la campanya d’estiu
“El pla és continu durant tot l’any, però l’objectiu és tenir-ho tot revisat quan comença el període de més risc d’incendi, abans de l’època estival”, explicava ahir Francesc López, responsable d’alta tensió d’Endesa, que indicava que prioritzen els “perímetres d’atenció preferent” que els assenyala l’administració, allà on hi ha més perill. En aquest sentit, hi ha un conveni signat amb la Generalitat que fixa els protocols de col·laboració en cas d’incendi, quan els tècnics d’Endesa es coordinen amb bombers i agents rurals. En tot cas, la companyia fa un seguiment continuat de totes les línies i subestacions del territori al llarg de l’any, i en fa una revisió profunda cada tres anys.
L’any passat Endesa va incorporar una màquina de desbrossar teledirigida per a les tasques de neteja, on els operaris tenen també una aplicació per reportar qualsevol incidència sota les línies, com ara l’existència de nius d’ocells o de restes vegetals i abocadors incontrolats. Pel que fa a les visites sobre el terreny, els responsables explicaven ahir que formen pilots especialitzats per als drons. Tot i que tenen autonomia per volar fins a 5 km de distància, la premissa és mantenir-los sempre sota el camp visual, fet que pot complicar molt la feina a les zones de muntanya de difícil accés, on sovint han de recórrer als helicòpters, els quals tenen marge per cobrir extensions molt més llargues. Solen fer un parell de batudes de vora unes tres hores al dia cada vegada que es mobilitzen, a banda de les tasques de muntatge i manteniment, en què també resulten sovint imprescindibles.
