“Venia pels fills, ara ens hi vestim tots”

La Queralt és de Terrassa i treballa a la conselleria d’Acció Climàtica. Les oficines no queden massa lluny de la botiga que Humana té a la ronda de la Universitat i sovint hi entra a mirar alguna peça de roba tant per a ella com per a la seva filla. “Quan t’acostumes a comprar a preus de segona mà els preus de botiga et semblen una ofensa”, reconeix aquesta mare de família que va començar a comprar-hi per les criatures però que amb els anys hi ha acabat “vestint tota la família”. Els preus més econòmics són el principal reclam. “Tens vestits per vuit euros i he vist uns pantalons de fil que m’aniran bé per l’estiu”, diu satisfeta mentre va cap a l’emprovador. Està convençuda que el fet de comprar més barat no li comporta acumular més roba a l’armari perquè la que no es posa “la fa circular” i la porta als contenidors de segona mà. “Reben crítiques perquè amb les donacions haurien de ser preus més socials, però aquí et trobes la roba molt seleccionada”, diu la Queralt, conscient de la feina per classificar-la i uns llocs de treball que s’han de remunerar.

Les piles de roba que omplen els contenidors verds d’Humana es classifiquen a la planta de tractament de l’Ametlla del Vallès, on es tria la roba i el calçat que es posarà a la venda a les botigues. “Es recupera poc tèxtil amb la recollida però la moda sostenible a les botigues va a l’alça”, diu el portaveu d’Humana, Joan Carles Montes, amb unes xifres rècord que l’any passat van assolir els 1,1 milions de clients a les 21 botigues que tenen a Barcelona, 25% més que el 2021. S’hi van adquirir 2,7 milions d’articles tèxtils de segona mà. “La clau són els preus econòmics en un context d’inflació i un canvi cap a més consciència ambiental”, hi afegeix Montes, que destaca sobretot l’interès dels més joves per la moda vintage com una alternativa al fast fashion i al fet de “no voler anar uniformats”. Les productores de cinema i de teatre són també clients habituals que busquen per les representacions “que sigui usada i viscuda” o els dissenyadors que s’inspiren en les peces que eren moda fa anys i que tornen a circular. Un dels ambaixadors de la marca i de la moda de segona mà d’Humana és el dissenyador madrileny Lorenzo Caprile.

Les botigues Humana anuncien les promocions que fan per liquidar els estocs de les botigues a un euro la peça, abans no fan entrar nous articles. “És una bogeria de gent fent cua i a la tarda tanquem perquè no queda res”, explica una de les venedores del local de la ronda de la Universitat. També es fan promocions d’abrics, de vestits de núvia i de comunió que s’han recollit durant l’any i es posen a la venda a preus econòmics. “A les botigues de Sevilla i Granada es venen els de sevillanes abans de la feria”, explica Montes.

Humana és una entitat sense afany de lucre i destina els beneficis a projectes de cooperació pel desenvolupament de països del sud, que també reben la roba que no té sortida perquè la venguin en “mercats controlats”. “Ens acusen de fer negoci, però som transparents amb les auditories i no pot ser que una peça de roba casi nova vagi a l’abocador.” A Catalunya, Humana destina recursos a accions socials com el programa d’impuls a l’agricultura urbana amb una xarxa d’horts socials o les ajudes per 750 famílies en situació de vulnerabilitat que van adquirir gratuïtament roba de segona mà.

Humana va néixer el 1987 a Barcelona, quan l’activista Elisabeth Molnar, avui la directora general d’Humana, va aterrar a Santa Coloma de Gramenet per iniciar el projecte impulsat conjuntament amb un grup de joves danesos per Europa. L’entitat té 650 treballadors, amb una segona planta per classificar roba a Leganés i proveir les 26 botigues que té a Madrid i les dues d’Andalusia.