Medi ambient

SOS Costa Brava reclama preservar els jardins Rubió i Tudurí de Calella

El POUM de Palafrugell preveu construir 22 habitatges en una part de la finca, fet que suposaria amputar els jardins

SOS Costa Brava exigeix que la parcel·la on els troben els Jardins Rubió i Tudurí, a Calella de Palafrugell i amb gairebé 70 anys d’antiguitat, es protegeixi definitivament. La finca, de titularitat privada, està afectada per la moratòria urbanística que fa uns mesos va decretar l’Ajuntament de Palafrugell i els jardins estan considerats Bé Cultural d’Interès Local (BCIL). No obstant, l’entitat considera que és un “contrasentit” que, alhora, el Pla d’Ordenació Urbanística Municlal (POUM) atorgui a la finca una edificabilitat de 2.729 metre quadrats de sostre, permetent que en el solar s’hi puguin construir un total de 22 habitatges. Per aquest motiu, Salvem el Golfet i SOS Palafrugell, que formen part de la federació SOS Costa Brava, han presentat una sol·licitud a l’Ajuntament per tal que es modifiqui el POUM en aquest espai.

La federació considera que “aquesta contradicció podria ser resolta aprofitant que la finca privada on hi ha els jardins forma part dels àmbits afectats per la moratòria urbanística decretada per l’Ajuntament”. En aquest sentit, SOS Costa Brava recorda que aquesta moratòria es va fer “amb l’objectiu de reconsiderar les actuals normes i aprofitaments urbanístics en relació amb el nou Pla Director Urbanístic de sòls no sostenibles del litoral gironí”. La federació no s’explica com “malgrat la suspensió de llicències que comporta la moratòria i la incertesa del futur urbanístic d’aquestes finques, que els Jardins Rubió i Tudurí apareguin en l’aparador d’una agència immobiliària com si fossin plenament edificables”. És per això que es considera que l’Ajuntament hauria de buscar “algun tipus d’acord amb els propietaris perquè es pogués qualificar el jardí com a parc urbà de titularitat pública i aplicar-hi una protecció integral, responent així de manera plena i suficient a la seva catalogació BCIL”. En aquest sentit, la federació proposa que es destinin les edificacions existents com a equipaments públics de caire municipal o comarcal.

Els jardins projectats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí són de titularitat privada i ocupen una superfície total de 6.823m2. Per la seva singularitat, tenen un alt valor cultural i es poden considerar una de les grans obres de l’arquitectura de jardins de Catalunya. I és que s’han convertit en referents del paisatgisme mediterrani del segle XX juntament amb altres obres del mateix arquitecte, com els Jardins de Santa Clotilde de Lloret, els Jardins Turó Park de Barcelona, els Jardins del Palau Reial de Pedralbes, els Jardins davant del Parlament de Catalunya o els Jardins davant de la Sagrada Família, sense oblidar la seva obra primerenca en col·laboració amb Forestier per l’enjardinament de la muntanya de Montjuic de Barcelona.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Vall d’Hebron prepara les instal·lacions per a l’increment de cardiopaties

Barcelona

Els veïns de Lilla tallaran l’A-27 fins a signar l’acord de les compensacions

Montblanc

Palafrugell dicta un ban amb les prohibicions a les platges

GIRONA

Colera, Llançà i Portbou s’uneixen per protegir l’Albera marítima

colera
urbansme

L’oposició de Llavaneres no s’en surt per desqualificar dos sectors urbanístics

sant andreu de llavaneres

La Taula Gironina de Turisme proposa una ordenació del sector

girona

El Fòrum Carlemany registra el seu rècord d’associats

navata
medi ambient

Comença la participació ciutadana per crear el Conservatori del litoral de Catalunya

Barcelona
sanitat

Un estudi demostra que la resiliència davant l’Alzheimer difereix segons el sexe i el gènere

barcelona