Els pantans cauen al mínim històric

Els pan­tans de les con­ques inter­nes van caure ahir fins als 146,01 hectòmetres cúbics emma­gat­ze­mats –el 21,03% de la seva capa­ci­tat total–, segons les dades ofi­ci­als que l’Agència Cata­lana de l’Aigua (ACA) actu­a­litza cada mig­dia. Van asso­lir així el mínim abso­lut aquest segle i van superar el rècord nega­tiu del 31 de març del 2008, quan embas­sa­ven 146,26 hm³ d’aigua, el 21,06%. Diu­menge al mig­dia tenien 146,57 hm³, un 21,11%. Això sí, si es con­sul­ten les dades ofi­ci­o­ses a temps real en el mateix web de l’ACA, la dis­po­ni­bi­li­tat encara era més baixa ahir a la tarda. En el con­junt dels nou embas­sa­ments amb capa­ci­tat supe­rior als 2 hm³, que s’empren com a referència per fer els càlculs, a les sis les reser­ves se situ­a­ven en el 20,91%, tot just 145,25 hm³. La revi­fada pun­tual que amb les plu­ges del maig i juny van viure els pan­tans, doncs, del 25% al 30% apro­xi­ma­da­ment, ha que­dat en foc d’ence­nalls, i tot just haurà fre­nat uns tres mesos la impla­ca­ble tendència des­cen­dent.

Els ante­ri­ors grans epi­so­dis de sequera com­pa­ra­bles a l’actual es van donar al vol­tant del 1945 –quan encara no esta­ven cons­truïts els pan­tans més grans de Cata­lu­nya, que daten dels anys cin­quanta i sei­xanta– i a finals dels vui­tanta. Va ser en aquell moment –quan encara no exis­tia tam­poc el de la Llosa del Cavall, que el 1996 va afe­gir 80 hm³ de capa­ci­tat al sis­tema– que es va pro­duir el mínim històric a les con­ques inter­nes. En con­cret, va ser el 16 de novem­bre del 1989, quan hi havia embas­sats tot just 117,49 hm³, el 19,1% del màxim lla­vors. I d’aques­tes con­ques, en depèn l’aigua d’ús domèstic de més del 90% de la població cata­lana, a més de gran part de la indústria... Estric­ta­ment, en el sis­tema Ter-Llo­bre­gat, que nodreix l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i bona part de la Cata­lu­nya Cen­tral i de les comar­ques de Girona, així, entre el 1989 i el 1990, es va arri­bar a una situ­ació crítica, amb un mínim de tot just 80 hm³ que va dei­xar Bar­ce­lona a pocs dies d’apli­car-hi res­tric­ci­ons d’aigua de boca. Durant vora sis mesos, el volum emma­gat­ze­mat no arri­ba­ria a 125 hm³, de fet, infe­rior fins i tot al del 2008.

En tot cas, men­tre les con­ques inter­nes ges­ti­o­nen el 40% de l’aigua que cau al país, el 60% res­tant va a parar a l’Ebre i els seus aflu­ents. I al mínim del segle XXI asso­lit ahir a les pri­me­res, s’hi afe­geix el fet que els pan­tans cata­lans de les con­ques ebren­ques –que abas­ten encara no el 10% de la població, però dedi­quen en canvi prop del 90% a usos agrícoles– tam­poc estan gaire millor. En con­cret, tot just al 33,12% ahir a les qua­tre de la tarda, segons dades a temps real dels catorze més grans de 2 hm³, alguns, això sí, com­par­tits amb Aragó, con­sul­ta­bles al web de la Con­fe­de­ració Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). La xifra també està molt per sota del 45% d’aquell mateix 31 de març del 2008, quan, segons infor­mes de l’ACA (sumant-hi el pantà de Mequi­nensa, el més gran de tota la conca de l’Ebre, tot i que no és estric­ta­ment a Cata­lu­nya), tenien 1.710 hm³ emma­gat­ze­mats. Ahir a la tarda n’hi havia tot just 1.185, 745 sense comp­tar-hi l’esmen­tat gegant ara­gonès. Es pot dir, doncs, que, des que estan cons­truïts tots els pan­tans cata­lans actu­als, avui és el dia que con­te­nen menys reser­ves en con­junt. I la dada pro­ba­ble­ment serà més punyent encara en els pro­pers dies, ja que no es pre­ve­uen plu­ges relle­vants, com a mínim, en tota aquesta set­mana.

Hi ha diferències nota­bles, en tot cas, res­pecte a l’ante­rior gran sequera del 2008. D’entrada, un agreu­jant gens menor: que ara hi ha molta més gent a abas­tir, ja que la població cata­lana ha aug­men­tat en 600.000 habi­tants –de 7,3 mili­ons l’1 de gener del 2008 a 7,9 l’1 de gener de 2023, segons l’Ides­cat–. Això sí, també ha can­viat la manera com s’ha asso­lit el mínim del 21% a les con­ques inter­nes: si lla­vors s’hi va caure després de 18 mesos sense pre­ci­pi­ta­ci­ons impor­tants, amb un règim plu­viomètric simi­lar ara s’ha tri­gat el doble a arri­bar-hi, 36 mesos, des­ta­cava dijous pas­sat a TV3 el direc­tor de l’ACA, Samuel Reyes. “Si es mira la corba de reser­ves, la incli­nació a la baixa és molt més lenta que el 2008; amb una situ­ació cli­ma­tològica idèntica, estem molt més ben pre­pa­rats”, remar­cava.

La mateixa ACA cal­cula que un hectòmetre cúbic al dia apro­xi­ma­da­ment és el que gas­ten 7,5 mili­ons de per­so­nes en una situ­ació de nor­ma­li­tat hídrica, fet que d’entrada faria que, si es depengués exclu­si­va­ment dels pan­tans de les con­ques inter­nes, a la major part del país hi hau­ria dis­po­ni­bi­li­tat d’aigua per a poc més de cinc mesos. Però cal tenir en compte que, pre­ci­sa­ment, de la sequera de fa 15 anys, que es va superar gràcies a plu­ges abun­dants i gene­rals en les set­ma­nes següents –el 16 de juny les con­ques inter­nes ja s’havien enfi­lat fins als 433 hm³, el 62,3%, i a l’Ebre, fins al 77%–, el govern en va treure con­clu­si­ons que ara han aju­dat a amo­ro­sir la greu situ­ació. Així, hi ha molts ele­ments cor­rec­tors que per­me­ten dis­po­sar de més reser­ves en el con­junt del sis­tema, gràcies sobre­tot a les noves infra­es­truc­tu­res hidràuli­ques que s’han posat en marxa.

Entre les quals, des­ta­quen les des­sa­li­nit­za­do­res de la Tor­dera –que lla­vors encara no estava con­nec­tada a la xarxa gene­ral, si bé estava dis­po­ni­ble des del 2002, i avui hi aporta 20 hm³/any– i del Prat de Llo­bre­gat, en marxa des del 2009 i amb una capa­ci­tat ara de 80 hm³/any, que fun­ci­o­nen al màxim ren­di­ment des de l’agost del 2022. En paral·lel, a més, s’han anat acti­vant altres fórmu­les, com la recerca de pous i la rege­ne­ració –des­taca, per exem­ple, l’actu­ació en la indústria petroquímica de Tar­ra­gona, tot i que les reser­ves no hi peri­llen tant perquè el Camp s’abasta del mini­trans­va­sa­ment de l’Ebre–, que, suma­des a la des­sa­li­nit­zació, fan que, segons l’ACA, en l’últim any i mig s’hagin afe­git a la xarxa uns 240 hm³ d’aigua a Cata­lu­nya, l’equi­va­lent al con­sum de Bar­ce­lona durant 28 mesos.

També han aju­dat a la con­tenció en la dava­llada els can­vis en la gestió, que es poden resu­mir en les acci­ons de pre­venció inclo­ses en el pla espe­cial de sequera (PES) apro­vat pel govern el 2020. El docu­ment, així, agi­litza i sis­te­ma­titza les mesu­res a adop­tar –fins lla­vors s’havien d’anar impro­vi­sant decrets de govern– com a res­posta a mesura que bai­xen les reser­ves. “Fa dos anys que hem anat intro­duint mesu­res quirúrgi­ques”, des­taca Reyes, que sosté que això ha permès dila­tar l’apli­cació de mesu­res més dràsti­ques. Segons ell, encara que en les pro­pe­res set­ma­nes no caigués ni una gota més, l’àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona no entra­ria fins al desem­bre, d’aquí a dos mesos, en situ­ació d’emergència, un estat que es declara, en gene­ral, quan els pan­tans estan al vol­tant del 16 %, si bé també depèn d’altres fac­tors. Ara mateix ja hi ha 36 muni­ci­pis de l’Alt Empordà i del Baix Camp en aquesta situ­ació, que obliga els ajun­ta­ments a reduir el con­sum total fins als 200 litres per per­sona i dia, sumant tots els usos. I entre les mesu­res que poden adop­tar, hi ha també els talls d’aigua pun­tu­als a les llars, que de fet ja viuen avui molts dels muni­ci­pis que depe­nen exclu­si­va­ment de reser­ves pròpies i no estan con­nec­tats a cap gran xarxa.

L’ACA no des­carta, si la situ­ació es con­ti­nua agreu­jant, recórrer a acci­ons més dràsti­ques com ara la por­tada d’aigua en vai­xell, que ja es va assa­jar el 2008, si bé Reyes afirma que la pri­o­ri­tat és inver­tir els diners en infra­es­truc­tu­res “de llarg recor­re­gut”, que, encara que no arri­ba­ran a temps per solu­ci­o­nar la urgència actual, para­ran el cop amb vista a pro­ba­bles epi­so­dis futurs. El govern, en aquest sen­tit, ja té dues noves grans ins­tal·laci­ons en tra­mi­tació, que pagarà en part amb fons euro­peus i que con­fia a posar a lici­tació al gener: una ampli­ació de la des­sa­li­nit­za­dora de la Tor­dera, fins als 80 hm³, i una de nova al Foix, de 20 hm³. A més, inver­tirà en la pota­bi­lit­zació, sobre­tot al riu Besòs, que ha de per­me­tre apro­fi­tar molta més aigua rege­ne­rada per a ús agrícola o la neteja de car­rers. Entre tot ple­gat, con­fia a obte­nir uns 200 hm³ més cada any, que li han de per­me­tre com­plir, tot i la sequera, el com­promís de reta­llar dels 130 hm³ actu­als als 90 la cap­tació del riu Ter per a l’àrea de Bar­ce­lona. “Amb totes aques­tes actu­a­ci­ons, en un ter­mini d’uns qua­tre anys, seque­res així les pas­sa­rem molt bé”, clou Reyes, que encara fa una última crida per superar l’actual: reduir al màxim el con­sum d’aigua a casa. Ele­men­tal.