Un parc natural únic

La necessitat de preservar els valors naturals del cap de Creus i de protegir-lo de l’amenaça de l’especulació urbanística va dur, ara fa 25 anys, al naixement del primer parc marítim-terrestre de Catalunya. El parc comprèn una superfície de 13.886 hectàrees –10.813 de la part terrestre i 3.073 de la marina– repartides en vuit municipis: Cadaqués, Llançà, Palau-saverdera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga.

Per ampliar l’embolcall legal que protegia el cap de Creus –fins llavors, estava protegit pel pla d’espais d’interès natural (PEIN)– va caldre una cursa de fons liderada, com tants altres cops, per la societat civil a través de l’entitat ecologista Iaeden. Van ser vuit anys de mobilitzacions –del 1990 al 1998–, recollides de firmes, xerrades, debats i intervencions en els mitjans de comunicació per tal de conscienciar de la necessitat de protegir el cap de Creus de l’amenaça urbanística i pesquera. Finalment, el 25 de febrer del 1998, la campanya finalitzava amb l’aprovació per part de tots els grups del Parlament de la llei de protecció del cap de Creus.

El projecte incloïa zones amb un nivell de protecció més alt: tres paratges naturals terrestres d’interès nacional (cap Gros-cap de Creus, punta de Falconera-cap de Norfeu i serra de Rodes), tres reserves integrals parcials en l’àmbit marí (Farallons, cap de Creus i cap Norfeu) i una reserva natural integral marina (l’illa de s’Encalladora, accessible només per a usos científics). La nova llei prohibia la urbanització a tot el parc i la pesca d’encerclament i arrossegament. A més, restringia l’accés al cap de Creus als vehicles motoritzats i només tolerava els usos tradicionals ramaders i agraris i la pesca artesanal.

La necessitat de preservar aquest espai d’alt valor natural es va posar de manifest tot just unes setmanes després d’aprovar-se aquesta llei. El Parlament va aprovar una resolució de CiU que obria la possibilitat de fer una dàrsena pesquera –alguns sectors temien que anés associat al desenvolupament urbanístic de l’entorn i a la construcció d’un port– a la badia de Portlligat. Finalment, va haver de ser el Ministeri de Medi Ambient qui denegués l’autorització de construir-la per l’alt impacte que podia comportar.

La protecció del cap de Creus evitava aquesta agressió i d’altres que es van aconseguir frenar, com ara la construcció d’un camp de golf a Roses i d’un heliport. Algunes accions que s’han fet aquests 25 anys han estat modèliques, com ara la desconstrucció del Club Mediterranée, al paratge de Tudela, inaugurat el 1962 i amb capacitat per a 1.200 turistes. Aquesta ciutat de vacances va tancar portes el 2004. L’any següent, el Ministeri de Medi Ambient el va comprar per 4,4 milions d’euros i, junt amb la Generalitat, va elaborar un projecte per restituir l’entorn i recuperar-ne els hàbitats. L’accés públic al paratge es va obrir el 2010.

Després de 25 anys, el parc natural del Cap de Creus encara nous reptes, com ara la gestió de la massificació de visitants, que s’ha accentuat a partir de l’esclat de la pandèmia. També caldrà valorar l’impacte paisatgístic i sobre la biodiversitat que el macroprojecte del parc eòlic del golf de Roses, que encara està en fase d’estudi, podria tenir sobre el parc natural.