Medi ambient

Un parc natural únic

Fa 25 anys, es va crear el primer parc natural marítim-terrestre de Catalunya al cap de Creus, que va servir per protegir aquest entorn de l’amenaça urbanística

Iaeden va liderar la mobilització social que n’exigia la preservació

La restitució del paratge de Tudela és una de les accions més rellevants que s’hi han dut a terme

La neces­si­tat de pre­ser­var els valors natu­rals del cap de Creus i de pro­te­gir-lo de l’amenaça de l’espe­cu­lació urbanística va dur, ara fa 25 anys, al nai­xe­ment del pri­mer parc marítim-ter­res­tre de Cata­lu­nya. El parc comprèn una superfície de 13.886 hectàrees –10.813 de la part ter­res­tre i 3.073 de la marina– repar­ti­des en vuit muni­ci­pis: Cadaqués, Llançà, Palau-saver­dera, Pau, el Port de la Selva, Roses, la Selva de Mar i Vilajuïga.

Per ampliar l’embol­call legal que pro­te­gia el cap de Creus –fins lla­vors, estava pro­te­git pel pla d’espais d’interès natu­ral (PEIN)– va cal­dre una cursa de fons lide­rada, com tants altres cops, per la soci­e­tat civil a través de l’enti­tat eco­lo­gista Iae­den. Van ser vuit anys de mobi­lit­za­ci­ons –del 1990 al 1998–, reco­lli­des de fir­mes, xer­ra­des, debats i inter­ven­ci­ons en els mit­jans de comu­ni­cació per tal de cons­ci­en­ciar de la neces­si­tat de pro­te­gir el cap de Creus de l’amenaça urbanística i pes­quera. Final­ment, el 25 de febrer del 1998, la cam­pa­nya fina­lit­zava amb l’apro­vació per part de tots els grups del Par­la­ment de la llei de pro­tecció del cap de Creus.

El pro­jecte incloïa zones amb un nivell de pro­tecció més alt: tres parat­ges natu­rals ter­res­tres d’interès naci­o­nal (cap Gros-cap de Creus, punta de Fal­co­nera-cap de Nor­feu i serra de Rodes), tres reser­ves inte­grals par­ci­als en l’àmbit marí (Fara­llons, cap de Creus i cap Nor­feu) i una reserva natu­ral inte­gral marina (l’illa de s’Enca­lla­dora, acces­si­ble només per a usos científics). La nova llei pro­hi­bia la urba­nit­zació a tot el parc i la pesca d’encer­cla­ment i arros­se­ga­ment. A més, res­trin­gia l’accés al cap de Creus als vehi­cles moto­rit­zats i només tole­rava els usos tra­di­ci­o­nals rama­ders i agra­ris i la pesca arte­sa­nal.

La neces­si­tat de pre­ser­var aquest espai d’alt valor natu­ral es va posar de mani­fest tot just unes set­ma­nes després d’apro­var-se aquesta llei. El Par­la­ment va apro­var una reso­lució de CiU que obria la pos­si­bi­li­tat de fer una dàrsena pes­quera –alguns sec­tors temien que anés asso­ciat al desen­vo­lu­pa­ment urbanístic de l’entorn i a la cons­trucció d’un port– a la badia de Port­lli­gat. Final­ment, va haver de ser el Minis­teri de Medi Ambi­ent qui denegués l’auto­rit­zació de cons­truir-la per l’alt impacte que podia com­por­tar.

La pro­tecció del cap de Creus evi­tava aquesta agressió i d’altres que es van acon­se­guir fre­nar, com ara la cons­trucció d’un camp de golf a Roses i d’un heli­port. Algu­nes acci­ons que s’han fet aquests 25 anys han estat modèliques, com ara la des­cons­trucció del Club Medi­ter­ranée, al paratge de Tudela, inau­gu­rat el 1962 i amb capa­ci­tat per a 1.200 turis­tes. Aquesta ciu­tat de vacan­ces va tan­car por­tes el 2004. L’any següent, el Minis­teri de Medi Ambi­ent el va com­prar per 4,4 mili­ons d’euros i, junt amb la Gene­ra­li­tat, va ela­bo­rar un pro­jecte per res­ti­tuir l’entorn i recu­pe­rar-ne els hàbitats. L’accés públic al paratge es va obrir el 2010.

Després de 25 anys, el parc natu­ral del Cap de Creus encara nous rep­tes, com ara la gestió de la mas­si­fi­cació de visi­tants, que s’ha accen­tuat a par­tir de l’esclat de la pandèmia. També caldrà valo­rar l’impacte pai­satgístic i sobre la bio­di­ver­si­tat que el macro­pro­jecte del parc eòlic del golf de Roses, que encara està en fase d’estudi, podria tenir sobre el parc natu­ral.

Visitants
Els gestors del parc natural estimen que, com a mínim, el cap de Creus rep mig milió d’habitants cada any. Els autobusos llançadora traslladen 30.000 persones cada any, però l’accés al parc es fa a peu, en cotxe o en barca des de molts punts diferents. Per al 2023, el parc té previst fer un estudi per avaluar amb més exactitud el nombre de visitants que rep, sempre amb l’objectiu d’aplicar mesures en pro de la sostenibilitat de l’entorn.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Els nostres subscriptors llegeixen sense anuncis.

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia