Cada cop menys papallones
El programa de seguiment de papallones més antic de la Mediterrània, el CBMS, n’ha comptat més de tres milions
La sequera ha fet disminuir del 44% el nombre de papallones a Catalunya, diu el Museu de Ciències Naturals de Granollers
-
A dalt de tot, voluntaris i treballadors del CBMS observen i recompten les papallones diürnes en els transectes que tenen establerts per tot Catalunya, Andorra i les Balears. A baix, a l’esquerra la papallona migradora dels cards, i, a la dreta, un ratpenat d’aigua en acció. JEAN ICHTER/MONTSE MORA/ADRIÀ LÓPEZ-BAUCELLS CEDIDES PEL MUSEU DE CIÈNCIES NATURALS DE GRANOLLERS. -
migradora dels cards .MONTSE MORA. -
Ratpenat d'aigua en acció .ADRIÀ LÓPEZ-BAUCELLS.
Les papallones diürnes són un insecte molt vistós i atractiu, de la família dels lepidòpters. A Catalunya des de fa 30 anys els fan un seguiment amb ajut del voluntariat, coordinat pel Museu de Ciències Naturals de Granollers. El CBMS (Catalan Butterfly Monitoring Ccheme) forma part de la xarxa europea i és pioner en el recompte dels individus i les espècies de papallones que hi ha als prats, conreus i muntanyes del territori a Catalunya, a Andorra i a les Illes Balears. Aquest any han fet 30 anys amb un repte: continuar teixint la xarxa d’observadors voluntaris necessària perquè ajudi a mostrar la realitat d’aquesta espècie d’insecte, que marca la tendència de la biodiversitat i els efectes de la sequera per mor del canvi climàtic. Andreu Ubach, que ha fet la tesi doctoral sobre el paper de les papallones com a bioindicador i que ara forma part de l’equip de coordinació tècnica del CBMS, afirma que el perfil de les persones que compten papallones és molt variat: “Hi ha voluntaris que aporten les dades d’observació de papallones, d’altres que són gestors de parcs naturals i també hi ha els que fan seguiments puntuals d’espècies amenaçades.” Entre voluntaris i personal dels parcs arriben als 350 efectius, però Ubach assegura que tot i que tot el territori està cobert “sempre falten voluntaris a zones com per exemple la Vall d’Aran, l’Alta Ribagorça, la Segarra i l’Alt Camp, entre d’altres”.
Agnès Batlle és voluntària del CBMS des del començament i s’encarrega de comptar les papallones a Darnius, a l’Alt Empordà. És biòloga i treballa als Aiguamolls de l’Empordà en el servei del control dels mosquits, però, com que és una feina de despatx, completa les seves inquietuds amb l’observació de les papallones a la natura. Un any abans de la posada en funcionament de la xarxa, el 1994, el seu cocreador, Constantí Stefanescu, va contactar amb Batlle per engrescar-la, i fins avui encara hi treballa. Batlle assegura que el comptatge de papallones “s’ha de fer durant 30 setmanes a l’any, des de començaments del mes de març fins a finals de setembre en horari de matí un cop per setmana. “A la tarda, les papallones no estan tan actives i, com més bon temps fa, millor. Hi ha uns transectes establerts, dividits en seccions que representen un tipus d’hàbitat; bosc, riu, conreu... i recentment també se’n fan als jardins de les ciutats.” De la seva observació directe, Batlle adverteix que en general el nombre de papallones disminueix. Les que disminueixen més són les de zones obertes, de prat, i les que augmenten són les forestals. La majoria d’espècies prefereixen zones obertes i, de les forestals, n’hi ha poques. Això té a veure amb la gestió que es fa del medi, l’abandonament de les pastures o el dall, tallar les herbes, i en abandonar-se les tasques primer surten plantes, després arbustos i finalment boscos. “Les zones obertes es van reforestant i d’aquí ve tota la problemàtica. abans hi havia un paisatge de mosaic, bosc i zones obertes, i això va a pitjor”, detalla Batlle.
Anàlisi de les dades
El MCNG analitza totes les dades recollides al camp per després arribar a conclusions, tant de les 203 espècies de papallones que hi ha a Catalunya com dels diferents ecosistemes. La dada que posa a tots els experts en alerta és la baixada del 44% del nombre de papallones en els 30 anys d’observacions a Catalunya. En total han pogut veure més de 3.200.000 exemplars de papallones diürnes. Segons Andreu Ubach, la gran diferenciació en la presència de papallones respon més a qüestions geogràfiques o climàtiques: “A les zones de muntanya, les papallones hi troben un refugi climàtic que no troben a la terra baixa, a resultes de la sequera, i alguns anys que han estat extremament secs a la muntanya la situació no ha estat tan negativa com a la resta de territoris. Però a la muntanya hi ha moltes espècies amenaçades perquè no poden trobar un refugi més amunt.” Aquests serien els efectes de la sequera i el canvi climàtic, però després hi ha els canvis de paisatge, canvis d’hàbitat per l’acció directe de l’home als ecosistemes. Diversos treballs recents coordinats en el MCN de Granollers posen sobre la taula la necessitat de reivindicar la ramaderia extensiva, amb càrregues ramaderes baixes per afavorir la biodiversitat. A través de les papallones podem entendre com funcionen els diferents ecosistemes perquè cada individu quan posa els ous damunt certes plantes, això està relacionat amb la vegetació que s’hi troba.
Ara mateix només hi ha una papallona que es considera extingida a Catalunya, i n’hi ha una altra de la qual només es coneix una població. Són la grogueta del desert, un endemisme de la península Ibèrica que abans es trobava al Segrià i ara només està als Monegros. I l’altre és la aurora dels guarets, de la qual fa un parell d’anys van trobar els primers exemplars, després de 15 anys sense trobar l’espècie, a la Ribera d’Ebre. També observen i analitzen la migradora dels cards, una papallona que cada any fa un cicle que arriba fins als 10.000 quiilòmetres de distància a través de cinc o sis generacions. A Catalunya arriba pels volts de Sant Jordi, els insectes posen els ous, en surten erugues i continuen migrant cap al centre i el nord d’Europa, i a finals d’estiu retornen cap al nord d’Àfrica. Fins fa 20 anys es pensava que les papallones desapareixien i no se sabia que feien una migració des del Sàhara cap al nord d’Europa. Catalunya és un gran focus europeu en diversitat de papallones. De fet, el Pallars Sobirà, la Vall d’Aran i els Pirineus són les zones amb més quantitat de papallones de tot Europa, i és on hi ha uns endemismes que no es troben enlloc més. Ubach assenyala: “Si mirem el mapa europeu, a Catalunya hi ha 203 espècies, i a tot Europa n’hi ha 450, això vol dir que gairebé la meitat de les categories europees estan a casa nostre.”