Medi Ambient
Sabadell frena Surf City
L’Ajuntament addueix la situació de sequera per aturar la tramitació del polèmic projecte que preveu construir una piscina d’onades artificials al costat del riu Ripoll
El pla, molt combatut per les entitats ecologistes, el promou una empresa privada
Estava pendent de l’avaluació ambiental de la Generalitat
La realitat climàtica s’ha acabat imposant. Després de gairebé dos anys de batalla amb l’oposició i grups ecologistes locals, l’Ajuntament de Sabadell va anunciar ahir que atura la tramitació de Surf City, un projecte que preveu la construcció d’una piscina d’onades artificials al costat del riu Ripoll. L’equipament esportiu, que s’havia d’adjudicar a una empresa privada, havia d’ocupar uns 30.000 metres quadrats –5.500 destinats a la piscina principal– en uns terrenys de propietat municipal situats al sector de Sant Oleguer, al sud de la ciutat.
El projecte estava pendent de l’avaluació ambiental de la Generalitat, però l’Ajuntament va prendre ahir la iniciativa sense esperar el dictamen: “Davant de l’evolució de la situació de sequera i de les mesures que cal adoptar per combatre-la, i després d’una profunda reflexió, s’ha considerat que en el context actual no es donen les condicions per continuar amb la tramitació del projecte.” Entre les circumstàncies que justificarien la marxa enrere, el consistori subratlla la fase de preemergència decretada al novembre per la Generalitat i les noves mesures de restricció del consum d’aigua que afectaran Sabadell i altres municipis que s’abasteixen del sistema Ter-Llobregat.
La renúncia a Surf City posa fi a una agra polèmica amb entitats ecologistes de la ciutat. La concessió de terrenys va ser aprovada en fase inicial pel ple municipal el juliol de l’any passat, però uns mesos més tard, i després de diverses vicissituds internes en el consistori, el ple va acabar adoptant una moció de rebuig al projecte impulsada per la Plataforma en Defensa del Riu Ripoll. L’expedient va quedar aparcat fins aquesta tardor, mesos després que el PSC reedités i ampliés la seva majoria en les eleccions de maig i incorporés Junts al govern municipal. Per Joan Carles Sallas, president de l’Adenc, una de les entitats de la plataforma, les irregularitats han acompanyat des d’un principi el periple administratiu de Surf City. En aquest sentit, recorda que el 2022 l’Ajuntament va optar per una llicència directa però que, finalment, va haver de rectificar i enviar un pla urbanístic a la Generalitat per al tràmit d’avaluació ambiental. Però, de fet –i aquí hi assenyala una altra anomalia–, aquest pla especial “no tenia el segell de l’Ajuntament de Sabadell, no era d’iniciativa pública, el tramitava un privat.” Les entitats ecologistes demanaven també que es fessin arribar a la Generalitat el centenar d’al·legacions presentades des que la iniciativa va ser anunciada per l’alcaldessa, Marta Farrés, i el representant de Surf City, Jorge Quiñoa, el març del 2022.
A la base de la polèmica hi ha les diferències sobre el model de ciutat. “A Sabadell, com a Terrassa, tenim un problema d’autoestima davant de ciutats emergents com Sant Cugat i Cerdanyola, on van a parar totes les inversions privades d’alta tecnologia. I aquestes ciutats que eren grans productores i influents en el país estan perdent el pols del coneixement i, llavors, compren projectes que els venen empreses perquè les tornin a posar en el mapa”, explica Sallas. A més de l’ús de formigó en la construcció, els efectes nocius provocats pel soroll i la il·luminació de la nova instal·lació, la plataforma va denunciar que es tramités un projecte com Surf City en plena emergència per sequera hídrica i ho va posar com un exemple de “negacionisme climàtic”. També van criticar que el pressupost de l’obra hagués passat de sis milions a 14, i que es preveiés un cànon “ridícul” de 40.000 euros anuals a l’Ajuntament a càrrec de l’empresa concessionària.
Ara, però, celebren la retirada “unilateral” del projecte. “Això suposa una certa millora del principi de responsabilitat de l’administració”, diu Sallas, que adverteix: “No hem d’oblidar que el Vallès fa servir aigua del Ter-Llobregat. Ens la presten des d’altres conques perquè el Besòs no ens en dona ni una mica. I l’aigua regenerada del riu Besòs que encara no s’explota organitzadament hauria de tenir prioritat d’usos públics abans que anar a projectes turístics nous.”
L’Ajuntament de Sabadell, per la seva banda, reclama més inversions per garantir el subministrament d’aigua i que les restriccions es treballin de forma coordinada amb els municipis.