Sabadell frena Surf City

La rea­li­tat climàtica s’ha aca­bat impo­sant. Després de gai­rebé dos anys de bata­lla amb l’opo­sició i grups eco­lo­gis­tes locals, l’Ajun­ta­ment de Saba­dell va anun­ciar ahir que atura la tra­mi­tació de Surf City, un pro­jecte que pre­veu la cons­trucció d’una pis­cina d’ona­des arti­fi­ci­als al cos­tat del riu Ripoll. L’equi­pa­ment espor­tiu, que s’havia d’adju­di­car a una empresa pri­vada, havia d’ocu­par uns 30.000 metres qua­drats –5.500 des­ti­nats a la pis­cina prin­ci­pal– en uns ter­renys de pro­pi­e­tat muni­ci­pal situ­ats al sec­tor de Sant Ole­guer, al sud de la ciu­tat.

El pro­jecte estava pen­dent de l’ava­lu­ació ambi­en­tal de la Gene­ra­li­tat, però l’Ajun­ta­ment va pren­dre ahir la ini­ci­a­tiva sense espe­rar el dic­ta­men: “Davant de l’evo­lució de la situ­ació de sequera i de les mesu­res que cal adop­tar per com­ba­tre-la, i després d’una pro­funda reflexió, s’ha con­si­de­rat que en el con­text actual no es donen les con­di­ci­ons per con­ti­nuar amb la tra­mi­tació del pro­jecte.” Entre les cir­cumstàncies que jus­ti­fi­ca­rien la marxa enrere, el con­sis­tori subrat­lla la fase de pre­e­mergència decre­tada al novem­bre per la Gene­ra­li­tat i les noves mesu­res de res­tricció del con­sum d’aigua que afec­ta­ran Saba­dell i altres muni­ci­pis que s’abas­tei­xen del sis­tema Ter-Llo­bre­gat.

La renúncia a Surf City posa fi a una agra polèmica amb enti­tats eco­lo­gis­tes de la ciu­tat. La con­cessió de ter­renys va ser apro­vada en fase ini­cial pel ple muni­ci­pal el juliol de l’any pas­sat, però uns mesos més tard, i després de diver­ses vicis­si­tuds inter­nes en el con­sis­tori, el ple va aca­bar adop­tant una moció de rebuig al pro­jecte impul­sada per la Pla­ta­forma en Defensa del Riu Ripoll. L’expe­di­ent va que­dar apar­cat fins aquesta tar­dor, mesos després que el PSC ree­dités i ampliés la seva majo­ria en les elec­ci­ons de maig i incor­porés Junts al govern muni­ci­pal. Per Joan Car­les Sallas, pre­si­dent de l’Adenc, una de les enti­tats de la pla­ta­forma, les irre­gu­la­ri­tats han acom­pa­nyat des d’un prin­cipi el peri­ple admi­nis­tra­tiu de Surf City. En aquest sen­tit, recorda que el 2022 l’Ajun­ta­ment va optar per una llicència directa però que, final­ment, va haver de rec­ti­fi­car i enviar un pla urbanístic a la Gene­ra­li­tat per al tràmit d’ava­lu­ació ambi­en­tal. Però, de fet –i aquí hi asse­nyala una altra ano­ma­lia–, aquest pla espe­cial “no tenia el segell de l’Ajun­ta­ment de Saba­dell, no era d’ini­ci­a­tiva pública, el tra­mi­tava un pri­vat.” Les enti­tats eco­lo­gis­tes dema­na­ven també que es fes­sin arri­bar a la Gene­ra­li­tat el cen­te­nar d’al·lega­ci­ons pre­sen­ta­des des que la ini­ci­a­tiva va ser anun­ci­ada per l’alcal­dessa, Marta Farrés, i el repre­sen­tant de Surf City, Jorge Quiñoa, el març del 2022.

A la base de la polèmica hi ha les diferències sobre el model de ciu­tat. “A Saba­dell, com a Ter­rassa, tenim un pro­blema d’auto­es­tima davant de ciu­tats emer­gents com Sant Cugat i Cer­da­nyola, on van a parar totes les inver­si­ons pri­va­des d’alta tec­no­lo­gia. I aques­tes ciu­tats que eren grans pro­duc­to­res i influ­ents en el país estan per­dent el pols del conei­xe­ment i, lla­vors, com­pren pro­jec­tes que els venen empre­ses perquè les tor­nin a posar en el mapa”, explica Sallas. A més de l’ús de for­migó en la cons­trucció, els efec­tes nocius pro­vo­cats pel soroll i la il·lumi­nació de la nova ins­tal·lació, la pla­ta­forma va denun­ciar que es tra­mités un pro­jecte com Surf City en plena emergència per sequera hídrica i ho va posar com un exem­ple de “nega­ci­o­nisme climàtic”. També van cri­ti­car que el pres­su­post de l’obra hagués pas­sat de sis mili­ons a 14, i que es pre­veiés un cànon “ridícul” de 40.000 euros anu­als a l’Ajun­ta­ment a càrrec de l’empresa con­ces­sionària.

Ara, però, cele­bren la reti­rada “uni­la­te­ral” del pro­jecte. “Això suposa una certa millora del prin­cipi de res­pon­sa­bi­li­tat de l’admi­nis­tració”, diu Sallas, que adver­teix: “No hem d’obli­dar que el Vallès fa ser­vir aigua del Ter-Llo­bre­gat. Ens la pres­ten des d’altres con­ques perquè el Besòs no ens en dona ni una mica. I l’aigua rege­ne­rada del riu Besòs que encara no s’explota orga­nit­za­da­ment hau­ria de tenir pri­o­ri­tat d’usos públics abans que anar a pro­jec­tes turístics nous.”

L’Ajun­ta­ment de Saba­dell, per la seva banda, reclama més inver­si­ons per garan­tir el sub­mi­nis­tra­ment d’aigua i que les res­tric­ci­ons es tre­ba­llin de forma coor­di­nada amb els muni­ci­pis.