Allà on les Aigües se separen
Ecologistes reclamen que es descarti definitivament el projecte d’una passarel·la per saltar l’Arrabassada
Junts manté l’aposta per “finalitzar” el passeig de les Aigües i acusa Collboni i Colau d’haver-ho deixat vuit anys al calaix
El consorci del parc i l’Ajuntament no renuncien a la connexió, sigui amb el pont o aprofitant camins existents
El Col·lectiu Agudells tem que l’enllaç porti més ciclistes a la vall de la font del Bacallà
El problema és com tallar el Bacallà, la vall i el torrent que baixen de Collserola cap a Sant Genís dels Agudells. La carretera de les Aigües s’interromp a Penitents, a l’altura del carrer Comte de Noroña, i no és fins a l’altra banda del Bacallà i la carretera de l’Arrabassada que es retroba una pista que va a morir a Torre Baró. L’alcalde Pasqual Maragall va impulsar el passeig de les Aigües a partir de la canalització que duia aigua del Llobregat. Quan el batlle era Xavier Trias es va finalitzar el penúltim tram, a Valldaura, el 2012, i va quedar enllestit el projecte per abordar el darrer, de 2.969 metres, que dorm el son dels justos. Suposaria resoldre la connexió de 21 quilòmetres ininterromputs de punta a punta de Collserola. Trias fins i tot va anunciar un projecte per saltar el Bacallà i l’Arrabassada amb una passarel·la de 157 metres de llarg i 4,6 d’ample que enllaçaria el revolt de la Paella amb la zona del club de tennis Vall Parc. Tot plegat per gairebé dos milions d’euros.
“Els governs d’Ada Colau i Jaume Collboni han guardat el projecte en un calaix durant els darrers vuit anys. Acabar la carretera de les Aigües és un compromís electoral que mantenim”, assegura el portaveu del grup municipal Trias per Barcelona - Junts per Catalunya, Jordi Martí Galbis. “Finalitzar un passeig de 21 quilòmetres en plena natura, al mig del pulmó verd de Collserola, hauria d’haver estat una prioritat per a uns governs que s’han autoqualificat de transformadors i preocupats pel verd i la renaturalització de la ciutat”, denuncia.
De moment, les converses amb el PSC per entrar al govern estan aturades i no havien avançat prou per concretar projectes urbanístics ni prioritats inversores. “Creiem que és un bon projecte i que es pot recuperar del tot, incorporant les actualitzacions tècniques que siguin necessàries pel temps que ha passat, pel que fa al preu o materials”, diu Jordi Martí Galbis.
Per la seva part, el col·lectiu ecologista Agudells, que acumula una llarga lluita contra les Aigües, alerta que el planejament actual encara permetria unir els dos trams amb el que ells consideren una infraestructura faraònica. “No entenem que en el dia d’avui el Consorci del Parc Natural de Collserola pugui permetre-ho, cal repensar-ho”, reclama un dels portaveus de l’entitat, Juli Fontova. A tot estirar, els ecologistes estarien oberts a relligar els dos trams amb camins existents, però tenint en compte les necessitats del barri, que són poder creuar a peu per sota la carretera de l’Arrabassada –la més perillosa de Catalunya, segons el RACC– a l’altura del torrent del Bacallà i, per sobre, a l’altura del revolt de la Paella.
El Consorci del Parc de Collserola manté la determinació d’acabar la connexió. Fonts de l’ens detallen que té sobre la taula el projecte de la passarel·la, però també el que preveu aprofitar els camins existents passant per sota de l’Arrabassada. Els dos projectes estan també en mans del govern municipal, que és qui té la competència per executar-los, segons el consorci. En aquest moment la prioritat de l’Ajuntament és assegurar una bona gestió de prevenció d’incendis en l’actual context de sequera. Fonts municipals asseguren que, tanmateix, no es renuncia al projecte de connexió.
Mentrestant, el Col·lectiu Agudells exigeix a l’alcalde, Jaume Collboni, que abandoni explícitament “aquest projecte faraònic que només afavoreix un turisme depredador que gentrifica”. Els ecologistes aposten per enllaçar el camí de Cal Borni amb l’antic monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron –avui trepitjat per una gasolinera i per la mateixa Arrabassada– utilitzant un camí històric que s’hauria de desbrossar, però no vol ni sentir a parlar de la passarel·la, que considera “un malbaratament de recursos”. D’aquesta manera, la carretera de les Aigües ja no seria un passeig lineal ni pràcticament pla, sinó costerut. “El 70% del nostre barri és Collserola, però se’ns nega la possibilitat d’anar-hi sense posar-nos en perill”, denuncia Fontova.
A més, el col·lectiu tem que el projecte, tal com el plantejava Trias, porti més ciclistes a Collserola. “Hi ha un gran conflicte amb les bicicletes, que es fiquen per tot arreu. Suposaria carregar més una zona tan sensible com és la vall del Bacallà, orientada al nord-est, una zona tan rica a nivell natural: és el vessant més interessant de Barcelona, amb aigua constant, hi ha almenys tres fonts, i un alzinar centenari. Qualsevol actuació que facis allà per portar més bicis... El que s’ha de fer és frenar-ho”, adverteix un altre portaveu del col·lectiu, Jordi Pérez.
“A nosaltres ens van expropiar fa uns anys la part del terreny que va des de la tanca fins a l’Arrabassada per ampliar el passeig de les Aigües, però no han fet res. Vam anar a veure el projecte i tot”, explical’escultor Joan Escudé, veí de la casa més pròxima a l’inici de l’eventual passarel·la, al revolt de la Paella. “Ens semblaria bé que ho tiressin endavant, sortim a passejar molt per aquí i seria una comunicació més que tindríem, però el que sí que aniria molt bé és que a l’Arrabassada fessin un carril bici, això és vital, perquè és un perill”, continua.
Des de l’associació de veïns de Sant Genís dels Agudells, el vicepresident, Miquel Giner, assegura que no estan en contra que es connecti el passeig, sempre que això no vagi en detriment de les inversions que necessita el barri. “Si és de més a més, d’acord. Estem massa acostumats a haver de lluitar més pel que ens treuen que no pel que ens posen”, lamenta.
Agudells ja es manifestava el 1995 en contra del passeig, un projecte “innecessari, el desig megalòman d’algú que vol aprofitar-se de l’entorn natural de Collserola per millorar la seva imatge”, deien els seus pasquins de l’època. Si la passarel·la es reactiva, tornaran a la càrrega.
Quaranta anys de lluita ecologista
Emili BellaEl Col·lectiu Agudells celebra enguany 40 anys de lluita ecologista per la millora de l’entorn. Nascut el 1984, aquella dècada van recuperar la font del Bacallà i la del Roure. Entre els seus èxits compartits amb altres entitats i associacions veïnals hi ha la retirada, als 90, dels coneguts popularment com a Ous de Porcioles, els dipòsits de gas d’Horta del 1967 que hi havia a la falda de Collserola. També van lluitar per l’entrada gratuïta al parc del Laberint d’Horta i perquè es restaurés el palau del Marquès d’Alfarràs –en curs–. Igualment, van treballar per aconseguir el microbús per al barri de Sant Genís dels Agudells i que el centre cívic Casa Groga fos el primer, l’any 1991, que funcionés amb energia solar i mesures d’estalvi energètic. La seva activitat no s’ha centrat exclusivament al districte d’Horta-Guinardó, ja que van batallar contra el camp de tir al colomí que hi havia a Montjuïc, que omplia de perdigons els cactus dels jardins de Costa i Llobera, situats just a sota. L’any 1996, l’Ajuntament el va clausurar. “Ja no existeix perquè el vam fer fora”, celebra Juli Fontova. L’entitat fins i tot va saltar el terme municipal de Barcelona per anar a fer costat als activistes en contra del camp de golf de Cerdanyola, a favor de preservar Torre Negra a Sant Cugat i per aconseguir que Collserola obtingués l’estatus de parc natural, el 19 d’octubre del 2010. Entre les seves accions més vistoses hi ha la participació en el segrest, el 2008, de l’avió del parc d’atraccions del Tibidabo per protestar contra la construcció d’una muntanya russa que comportava la tala d’alzines. Entre altres iniciatives, actualment es concentren a permeabilitzar l’accés a Collserola a peu, recuperar les ruïnes del monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron o posar fi a la pèrdua diària de 12.000 litres d’aigua de la bassa de la masia de Can Soler i aprofitar el sobrant per regar la vegetació dels arbres del parc de més avall.