Detecten paràsits relacionats amb la malària aviària en els galls fers del Pirineu

Els efectes de l’escalfament global s’estan notant clarament en la flora i la fauna, també la salvatge. Una de les evidències l’han documentat investigadors de la Universitat de Lleida, que han trobat paràsits sanguinis relacionats amb las malària aviària en el 62,5% dels galls fers (Tetrao urogallus aquitanicus). La recerca ha estat liderada pel Centre d’Investigació en Sanitat Animal (CISA, INIA-CSIC) i la Universitat de Lleida (UdL), i s’ha publicat a la revista Scientific Reports, del grup Nature. Els investigadors, segons ha comunicat la UdL, han identificat per primer cop un virus, en concret un tipus de la família dels herpesvirus, propi d’aquesta espècie de galls fers, de la qual queden menys de 1.500 exemplars a l’Estat espanyol. En la recerca –que s’ha fet amb l’objectiu de conèixer els agents infecciosos que afecten els galls fers per prioritzar accions de conservació– hi han participat tècnics de la Generalitat de Catalunya i el Conselh Generau d’Aran, així com investigadors de la Universitat Europea de Madrid, la Universitat Autònoma de Barcelona, l’Institut Pirinenc d’Ecologia (CSIC) i la Universitat de São Paulo (Brasil). L’equip ha aprofitat les captures periòdiques efectuades al Pirineu català per a marcar exemplars de gall fer i recollir, al llarg de dos anys, mostres de sang amb les quals han fet anàlisis de patògens per PCR. També han fet cultius de femta i han pres mostres de teixit d’exemplars que han estat trobats morts a Catalunya i el Principat d’Andorra.

Els resultats han revelat agents infecciosos transmesos per organismes que s’alimenten de sang (hemoparàsits) dels gèneres Haemoproteus i Leucocytozoon. Trobar paràsits hemosporidis en aquesta espècie d’ocell de muntanya ha estat una sorpresa, ja que viuen en altituds elevades on no hi hauria d’haver els vectors de transmissió, segons explica la primera autora de l’article, veterinària i alumna de l’Escola de Doctorat de la UdL, Olga Nicolás de Francisco. Aquesta realitat “preocupant podria estar relacionada amb el marcat augment de la temperatura mitjana als Pirineus com a conseqüència del canvi climàtic”, recullen les conclusions del treball.

L’estudi també ha servit per identificar el primer herpesvirus registrat en galls fers. És del gènere Iltovirus i està emparentat amb els que causen malalties respiratòries en aus domèstiques. “És nou per a la ciència, però segurament ha estat infectant a aquests animals durant milers d’anys, ja que aquests virus generalment evolucionen amb els seus hostes”, destaca l’investigador del CISA-INIA-CSIC Carlos Sacristán Yagüe. En futures recerques, l’equip vol ampliar el nombre d’animals mostrejats i analitzats per mirar de relacionar els signes clínics de malaltia amb la infecció per aquest herpesvirus i saber quina simptomatologia està causant. A més, consideren important estudiar diferents poblacions per saber si aquest patogen ja és present en totes.