Tornen a trobar llúdrigues al riu Anoia després de dècades sense

La llúdriga ha tornat a aparèixer a la capçalera del riu Anoia, al terme municipal de Jorba, després de dècades sense detectar-ne cap exemplar. En concret, s’han observat a través de càmeres de fototrampeig dos exemplars adults i una cria. El descobriment s’ha fet en el marc d’un estudi encarregat per l’Ajuntament de Jorba per conèixer l’impacte ambiental que tindria la instal·lació de les línies d’alta tensió del projecte Matacan Solar. D’aquesta forma el consistori té un argument més per oposar-s’hi: “Això referma la nostra intenció de reclamar que aquestes línies, com a mínim, vagin soterrades”, defensa l’alcaldessa, Pilar Queralt, en declaracions a ACN.

La llúdriga era una espècie que es considerava extingida al tram nord del riu Anoia. El biòleg Eudald Pujol ha explicat que era un mamífer que “feia moltes dècades que es considerava desaparegut en aquesta zona”. Ara, en canvi, la detecció dels exemplars adults i la cria referma la idea que la llúdriga “s’ha tornat a establir al riu Anoia”. Segons Pujol, això es deu, en gran part, “a la millora de l’estat ecològic del riu”.El biòleg explica que les llúdrigues s’alimenten principalment de peixos i crancs de riu. En aquest sentit, exposa que al riu Anoia, a diferència del que passava fa uns anys, “cada cop s’hi observen més peixos i això té una vessant positiva en la resta de l’ecosistema”. De fet, a banda de les llúdrigues, Pujol diu que també s’hi veuen cada cop més bernats pescaires i blauets.

El projecte Matacan Solar és’un parc solar de més de 50 hectàrees que afecta els municipis de Sant Martí de Tous i Jorba. A Jorba, però, la major afectació és la línia d’evacuació projectada, que travessa el municipi de punta a punta, i amb dues torres d’alta tensió que s’ubicarien a la vora del riu. L’alcaldessa de Jorba, Pilar Queralt, diu que fa anys que el municipi treballa per la “recuperació ecològica” de tot el seu entorn i la reaparició de la llúdriga n’és un exemple. “Això ens referma en la nostra intenció de demanar que les línies d’alta tensió siguin, com a mínim, soterrades i que malmetin el nostre entorn el menys possible i que també destorbin el menys possible la biodiversitat que tenim”.