El govern descarta aixecar cap restricció a curt termini tot i les pluges

La portaveu del govern, Patrícia Plaja, ha descartat aquest migdia aixecar a curt termini restriccions vigents per la sequera, encara que el nivell dels pantans de les conques internes pugui superar el 16% -moment arran del qual es va decretar l’actual estat d’emergència- en els propers dies arran de les últimes pluges. “Si s’arriba a aquest llindar, immediatament no hi haurà un canvi, no es baixarà de fase”, ha aclarit després del consell executiu. “No tindria sentit canviar la fase per tornar-hi a entrar al cap d’uns dies”, ha reblat, malgrat que també ha deixat clar que “no s’allargaran les restriccions per allargar”, i que es flexibilitzaran tan bon punt es pugui. Això sí, ha evitat especular si això pot passar, i quan. “Serà una decisió objectiva i tècnica”, ha resumit.

Segons Plaja, que ha agraït que l’últim mes el consum va ser un 10% inferior al mateix mes que l’any passat, més enllà dels números, abans d’aixecar limitacions cal valorar bé altres condicionants com el context, les previsions, el moment o els agents implicats. “No és el mateix estar al 16,5% al maig que al setembre, estar a les portes de l’estiu o d’una estació humida”, ha exemplificat. A més, ha recordat que el pla especial de sequera recomana que la sortida de la fase d’emergència -decretada l’1 de febrer per al Ter-Llobregat- es faci quan les xifres s’assimilin al llindar de sortida de l’excepcionalitat -aquesta fase es va activar quan encara s’estava per sobre fins i tot del 25%-, i indica també un mínim de permanència de sis mesos en cada fase abans de decretar-ne un salt, per assegurar-se que els canvis, en aquest cas a millor, es consoliden.

Aquest matí, de fet, els pantans del Ter-Llobregat s’han situat ja segons dades oficials en el 16,11%, amb 98,58 hm³ d’aigua embassada, i el conjunt de les conques internes, en el 15,6%, amb 108,33 hm³. Això vol dir que han crescut ja un punt i més de 8 hm³ respecte el mínim assolit el 9 de març (14,41% i 100,1 hm³), abans dels últims episodis de precipitacions.

Precisament, el consell executiu ha aprovat avui un decret llei de suplement de crèdit i de mesures financeres i de gestió que permetrà rescatar algunes de les inversions contra la sequera que van decaure amb el bloqueig als pressupostos, amb què injectarà 145 milions a fi d’assegurar les obres més urgents planificades a curt termini, mesures per assegurar l’abastiment d’aigua a la població i també ajuts a les activitats econòmiques més afectades. En el paquet, destaca una provisió de 30 milions destinada tant a obres de dessaladores portàtils com a l’eventual transport d’aigua en vaixells, si bé Plaja no ha volgut concretar quines previsions hi ha en aquest aspecte. “Dependrà de la pluja que caigui, i d’en quin moment hagin de començar a portar aigua o amb quina periodicitat”, ha indicat, tot i que també ha deixat clar que si han d’activar la portada d’aigua en vaixells -que encara no ha donat per fet que acabi calguent- “no vindran dos dies i marxaran”, i es farà durant un cert període. Segons ella, en tot cas, aquesta xifra de 30 milions és tot just una primera estimació que ara es considera que asseguraria l’abastament, però que pot acabar sent més baixa o es pot ampliar amb més fons. “Hi ha un marge d’imprevisibilitat important, però aquí no s’improvisa res, estan contemplats tots els escenaris”, ha tranquil·litzat, en tot cas.

En el decret aprovat avui també hi ha 27,5 milions per a l’estació depuradora del Besòs, clau per assegurar la suficiència hídrica de la regió metropolitana, a més d’actuacions d’emergència per perforar nous pous i fer millores a la xarxa (18,5 milions), ajuts per al sector primari corresponents a l’any passat i aquest (50,5 milions), la creació de 209 places més del Departament d’Acció Climàtica per poder donar una atenció més directa i personalitzada a aquest sector (9,5 milions) o mesures extraordinàries d’àmbit forestal, sigui per a la prevenció d’incendis o treballs d’aclarida per poder generar més aigua blava als rius (9 milions).