Medi ambient

El canal d’Urgell ajorna el quart reg previst perquè consideren que el desgel i les pluges no són suficients

L’aigua que s’ha gastat amb el primer hidro ha estat superior perquè feia més d’un any que no es regava

El canal d’Urgell ajorna la previsió d’incloure un quart reg (hidro) a la campanya ja que considera que l’aigua del desgel i les darreres pluges no són suficients per assegurar-lo. La setmana passada des de la comunitat de regants es va anunciar aquest quart hidro però han fet marxa enrere i la junta de govern es reunirà els propers dies per avaluar la “disponibilitat real” i decidir l’assignació efectiva d’aquest quart reg. S’apunta que moltes de les parcel·les que no havien regat des de feia més d’un any a causa de les restriccions per la sequera, han consumit un major volum d’aigua en els primers regs. Des de la plataforma Manifest del Gran Urgell han criticat aquesta decisió i demanen “transparència” als directius del canal.

La campanya de regs del canal principal del canal d’Urgell s’està desenvolupant mitjançant el sistema de repartiment basat en les comades i la disponibilitat d’hidros de cadascuna de les finques. La comunitat de regants assegura que des de l’obertura d’aquest canal principal s’han generat comandes de reg setmanals que “han estat satisfetes”.

Això no obstant, moltes de les parcel·les que no havien regat des de feia més d’un any, a causa de les restriccions patides per la sequera durant la campanya 2023, han fet un major consum d’aigua en els primers regs. Tot i això, segons la casa canal s’ha cobert el reg en tota la superfície de les parcel·les que ho han sol·licitat, el que ha suposat que el volum d’aigua utilitzat sigui a dia d’avui superior al previst. Això condicionaria la disponibilitat de la reserva d’aigua de Rialb per a futures assignacions de nous hidros i per tant ara només n’hi ha 3 d’assegurats.

Des de la plataforma Manifest del Gran Urgell han demanat als directius del canal és informació i transparència respecte a aquesta “nefasta decisió”. Volen saber com es justifica i també els hectòmetres cúbics que s’han consumit fins ara, les hectàrees que s’han regat, quins cultius i quantes vegades. No entenen el perquè no es concedeix el 4rt hidro quan al sistema Oliana – Rialb hi ha més de 260 hectòmetres cúbics de reserva bruta d’aigua i gairebé tot el cereal d’hivern (unes 33.000 hectàrees) ha consumit 2 hidros i el farratge (unes 7.000 hectàrees) com a mínim ha consumit 1 hidro.

Segons la plataforma, s’hauria d’estar més a prop dels 5 hidros que no pas dels 4. Per això, exigeixen als directius del canal d’Urgell que publiquin al web l’aplicació informàtica perquè tothom pugui consultar els hidros utilitzats, tal i com asseguren quan van prometre a les assemblees prèvies a l’inici de la campanya. També demanen que s’informi setmanalment als regants dels hidros consolidats i dels hidros potencials.

Per la plataforma, la manca d’informació clara i puntual sobre la disponibilitat d’aigua als regants, només fa que generar “suspicàcies i desconfiança” i no permet al regant planificar ni gestionar les properes sembres i per això demanen reiteradament informació i transparència.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Societat

El grup de suport als usuaris de Can Bofí Vell, a Badalona, fa una xerrada sobre sensellarisme

Badalona
BANYOLES

Queda desert el concurs públic de la barca “Tirona” a l’estany

Banyoles

Masquef escenifica el seu full de ruta de Figueres fins al 2030

figueres

Una figuerenca guanya el IX Premi de Recerca en Memòria Democràtica

figueres

24 joves del Baix Empordà , becats per la Fundació Impulsa per cursar FP

la bisbal d’empordà

Les estacions de Bordis, Sant Jordi Desvalls i Camallera, més accessibles

bordils
Medi ambient

Formaran voluntaris per preservar la tortuga careta al Garraf i el Baix Penedès

Sitges

Maçanet impulsa la creació del nou polígon de Fontanilles

maçanet de la selva
medi ambient

Els 27 donen llum verda definitiva a la Llei de Restauració de la Natura

barcelona