Un ’oasi’ científic per Roses
L’Ajuntament de Roses projecta a l’antiga depuradora de marisc un centre del mar dedicat a les espècies marines en perill
L’Estat es mostra favorable a estudiar-ho i s’ha iniciat la redacció dels projectes, que ja tenen finançament municipal
-
Els terrenys on hi havia hagut la depuradora de marisc, aquesta setmana. J.T.. -
L'antiga depuradora de marisc, en una imagte d'axiu, abans de la seva demolició. AJUNTAMENT DE ROSES. -
Un niu de tortuga babaua. I.A. (C.T.-BETA). -
Dos exemplars de tortuga acabats de néixer. I.A. (C.T.-BETA). -
Irene Alvarez de Quevedo. CEDIDA.
La implantació al territori gironí de projectes relacionats amb el món universitari avança, i amb pas ferm. La iniciativa que es proposa a Roses, per transformar l’espai de l’antiga de depuradora de marisc en un centre d’investigació marina i preservació d’espècies en perill d’extinció, n’és un exemple Els ajuntaments, molts de costaners i amb menor o major velocitat, aborden projectes que van més enllà de la tradicional promoció de la temporada turística. El que es busca és fomentar el talent i, a la vegada, obrir noves finestres d’oportunitats. La visió, doncs, ara ja va més enllà dels museus, totalment consolidats i que, també, i des de fa anys, han posat rumb cap a projectes d’investigació i recerca que traspassen el subjecte local.
Els convenis, la clau
A Roses, de fet, s’han posat sobre la taula dos projectes. El treball, però, navegarà quan se signin els convenis respectius: el primer, amb l’Institut de Ciències del Mar-Consell Superior d’Investigacions Científiques, per fer el centre del mar, i el segon, entre l’Ajuntament i la Universitat de Vic, per a l’estudi de la tortuga babaua. Com es vol portar a terme? L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, ens ho explica. L’itinerari no serà fàcil, però el full de ruta està perfilat. El tret de sortida, segons explica, ha estat preveure en el pressupost del 2024 una partida de 316.000 euros. Una quantitat respectable, destaca, dins el total previst en inversions, que és de 2.292.000 euros. L’objectiu és continuar avançant. S’ha posat també prop de mig milió d’euros per a la redacció dels projectes. Aquestes iniciatives, segons Martínez, s’han previst tirar-les endavant sense recórrer al crèdit; això vol dir que es volen abordar amb recursos propis i gestió de subvencions. “Aquest centre –continua Josep Maria Martínez–, volem que sigui un referent en el trinomi que formen l’educació, la pedagogia i, per descomptat, el pal de paller, que és la recerca universitària.”
Els espais escollits
El projecte del centre del mar de Roses ha estat en contínua evolució. L’equipament es preveu en els espais de Punta Palangraners i la carretera del Far. L’Estat ha reaccionat positivament i, segons Martínez, “es mostra obert i preveu a la zona marítima i terrestre aquest equipament de biologia marina i l’espai d’oci associat”. Per això, el ministeri, que havia previst una partida pressupostària, la manté i, a més, espera les propostes. Per posar-ho en marxa, cal la signatura del conveni. Tot i que es tracta de dos projectes diferenciats, si bé totalment en sintonia, tots dos són clau per al municipi. I s’avança. L’investigador Josep Lloret, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), explica que es treballa amb l’Ajuntament per signar aquest conveni de col·laboració: “El nostre centre de recerca, que és un dels més grans a Europa en ciències marines, aportarà la seva expertesa i coneixements per impulsar accions de transferència de coneixements i divulgació a Roses sobre la salut dels ecosistemes marins i la conservació d’espècies sensibles i hàbitats vulnerables.”
“Els ecosistemes marins pateixen canvis profunds”
La investigadora postdoctoral del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic i doctora en biodiversitat Irene Álvarez de Quevedo, que és experta en una de les espècies en perill, la tortuga babaua, ens parla de la importància d’estudiar- els ecosistemes.
