Medi ambient

Un ’oasi’ científic per Roses

L’Ajuntament de Roses projecta a l’antiga depuradora de marisc un centre del mar dedicat a les espècies marines en perill

L’Estat es mostra favorable a estudiar-ho i s’ha iniciat la redacció dels projectes, que ja tenen finançament municipal

La implantació al territori gironí de projectes relacionats amb el món universitari avança, i amb pas ferm. La iniciativa que es proposa a Roses, per transformar l’espai de l’antiga de depuradora de marisc en un centre d’investigació marina i preservació d’espècies en perill d’extinció, n’és un exemple Els ajuntaments, molts de costaners i amb menor o major velocitat, aborden projectes que van més enllà de la tradicional promoció de la temporada turística. El que es busca és fomentar el talent i, a la vegada, obrir noves finestres d’oportunitats. La visió, doncs, ara ja va més enllà dels museus, totalment consolidats i que, també, i des de fa anys, han posat rumb cap a projectes d’investigació i recerca que traspassen el subjecte local.

Els convenis, la clau

A Roses, de fet, s’han posat sobre la taula dos projectes. El treball, però, navegarà quan se signin els convenis respectius: el primer, amb l’Institut de Ciències del Mar-Consell Superior d’Investigacions Científiques, per fer el centre del mar, i el segon, entre l’Ajuntament i la Universitat de Vic, per a l’estudi de la tortuga babaua. Com es vol portar a terme? L’alcalde de Roses, Josep Maria Martínez, ens ho explica. L’itinerari no serà fàcil, però el full de ruta està perfilat. El tret de sortida, segons explica, ha estat preveure en el pressupost del 2024 una partida de 316.000 euros. Una quantitat respectable, destaca, dins el total previst en inversions, que és de 2.292.000 euros. L’objectiu és continuar avançant. S’ha posat també prop de mig milió d’euros per a la redacció dels projectes. Aquestes iniciatives, segons Martínez, s’han previst tirar-les endavant sense recórrer al crèdit; això vol dir que es volen abordar amb recursos propis i gestió de subvencions. “Aquest centre –continua Josep Maria Martínez–, volem que sigui un referent en el trinomi que formen l’educació, la pedagogia i, per descomptat, el pal de paller, que és la recerca universitària.”

Els espais escollits

El projecte del centre del mar de Roses ha estat en contínua evolució. L’equipament es preveu en els espais de Punta Palangraners i la carretera del Far. L’Estat ha reaccionat positivament i, segons Martínez, “es mostra obert i preveu a la zona marítima i terrestre aquest equipament de biologia marina i l’espai d’oci associat”. Per això, el ministeri, que havia previst una partida pressupostària, la manté i, a més, espera les propostes. Per posar-ho en marxa, cal la signatura del conveni. Tot i que es tracta de dos projectes diferenciats, si bé totalment en sintonia, tots dos són clau per al municipi. I s’avança. L’investigador Josep Lloret, de l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC), explica que es treballa amb l’Ajuntament per signar aquest conveni de col·laboració: “El nostre centre de recerca, que és un dels més grans a Europa en ciències marines, aportarà la seva expertesa i coneixements per impulsar accions de transferència de coneixements i divulgació a Roses sobre la salut dels ecosistemes marins i la conservació d’espècies sensibles i hàbitats vulnerables.”

L’exemple del niu de Begur
El 2023, els primers nius de tortuga careta de la temporada van començar a l’estiu, concretament, un niu a Begur, localitzat el 18 de juny. El primer a les costes catalanes va ser el del delta de l’Ebre, el 13 de juny. El de Begur, en canvi, va ser el primer niu detectat a la Costa Brava des que se’n té constància i, a més, és el que es va situar més al nord de l’Estat, on en total se’n van localitzar 29 –al Mediterrani occidental, entre Espanya, França i Itàlia400–. El de Begur constava de 130 ous, 40 dels quals, seguint el protocol, van ser traslladats a la Fundació per a la Conservació i Recuperació d’Animals Marins i al Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya per assegurar-ne la viabilitat. La resta es van deixar al niu.
Irene Alvarez de Quevedo Biòloga

“Els ecosistemes marins pateixen canvis profunds”

La investigadora postdoctoral del Centre Tecnològic BETA de la Universitat de Vic i doctora en biodiversitat Irene Álvarez de Quevedo, que és experta en una de les espècies en perill, la tortuga babaua, ens parla de la importància d’estudiar- els ecosistemes.

Una vegada més topem amb el canvi climàtic.
Sí, i els canvis que afecten i afectaran els ecosistemes marins per culpa de l’escalfament global són molts i a molts nivells.
Com ara quins?
Comencem a veure noves espècies i d’altres desapareixen. Un cas especial a Catalunya són les tortugues marines. Els darrers anys estan fent nius a les platges, abans massa fredes. És un nou fenomen, inscrit en un procés complex.
D’aquí la recerca.
S’ha de fer molta recerca per entendre tots aquests canvis i per a això Roses pot ser clau. I aquí entren les espècies vulnerables i els ecosistemes marins, que estan patint canvis molt profunds.
Què pot representar un equipament com el centre del mar?
Serà molt important. Estem vivint un moment en què els oceans i els mars estan patint molts canvis, i això ens porta a haver d’abordar molts reptes. El treball que estan fent el doctor Josep Lloret i l’Ajuntament de Roses pot ser un punt d’inflexió per incentivar la col·laboració entre centres de recerca i científics.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

La Diputació avança 1,9 milions per trobar fuites d’aigua en 120 municipis

Tarragona
salut

Crida a la ciutadania per “salvar” el servei de pediatria de l’Hospital de Mataró

Mataró
sequera

S’aixeca l’excepcionalitat a Ter-Llobregat i Darnius passa a emergència I

Barcelona
Societat

Inversió de 5, 7 milions per transformar l’Artèxtil en un campus sanitari de la UAB

Sabadell

Di-Versiones, Julieta i Pelukass, caps de cartell dels concerts de Festa Major

salt
societat

El Tour, el nou gran esdeveniment que també acollirà Barcelona

Barcelona
societat

Inici d'estiu a les platges metropolitanes amb un 20% menys d’espai de sorra

Montgat

David Montoro relleva Isaac Padrós com a president de Multicapacitats

GIRONA
societat

Adjudiquen les obres per recuperar l’aigua de la mina del barri Fortuny

Reus