Medi ambient

MEDI AMBIENT

Instal·len al Pla d’Urgell dispositius per evitar electrocucions de cigonyes

Endesa ha impulsat aquesta iniciativa per evitar que niïn en torres elèctriques i millorar la qualitat del subministrament elèctric

La com­pa­nyia Endesa ha ideat un sis­tema per pro­te­gir les cigo­nyes de les ter­res de Ponent i evi­tar que s’ins­tal·lin a les tor­res elèctri­ques i pugui afec­tar el sub­mi­nis­tra­ment. La solució, en fase de pro­ves, s’està tes­tant amb resul­tats òptims. El nou dis­po­si­tiu és una estruc­tura geomètrica aero­dinàmica feta de fibra de vidre i amb resi­nes amb càrrega mine­ral, ide­ada i desen­vo­lu­pada a Lleida –pro­ducte de quilòmetre zero, per tant–, que cobreix el cap de la torre. Pesa poc i, fins i tot, se n’ha cal­cu­lat la forma i el volum en funció de l’acció del vent, perquè l’esforç que l’estruc­tura metàl·lica hagi de fer l’aguanti per­fec­ta­ment.

L’apa­rell impos­si­bi­lita que aquesta au de grans dimen­si­ons (poden fer més d’un metre de lon­gi­tud, des de la punta del bec a la punta de la cua) s’hi pugui posar i cons­truir el niu pre­nent mal. Això pot pas­sar quan ater­ren o aixe­quen el vol i amb la punta de les ales toquen algun ele­ment en tensió. A més, segons ha expli­cat Endesa en un comu­ni­cat, cal pen­sar que els nius, fets amb bran­ques i altres vege­tals, poden arri­bar a mesu­rar dos metres de diàmetre i pesar dese­nes de qui­los, de manera que també mal­me­ten la ins­tal·lació i poden pro­vo­quen pro­ble­mes en el ser­vei.

Durant l’any pas­sat, aquest pro­to­tip, únic a tot Cata­lu­nya, es va ins­tal·lar a vint tor­res metàl·liques de mit­jana tensió repar­ti­des entre els ter­mes muni­ci­pals de Linyola i Tor­re­grossa, al Pla d’Urgell, i Gime­nells i el Pla de la Font, al Segrià. En aquesta segona fase se’n col·loca­ran set més entre Molle­russa i Miral­camp, també al Pla d’Urgell. La selecció dels suports on s’ins­tal·la el dis­po­si­tiu res­pon a raons estratègiques i a nidi­fi­ca­ci­ons repe­ti­ti­ves.

Durant tot aquest temps, s’ha estat fent un segui­ment tècnic del com­por­ta­ment de les cigo­nyes en tots aquests punts i a d’altres tor­res limítrofs, i els resul­tats han estat satis­fac­to­ris. Això ha permès defi­nir un radi geogràfic que, sigui per motius de l’entorn, sigui per qua­li­tats ambi­en­tals, afa­vo­rei­xen l’hàbitat i la nidi­fi­cació d’aquesta espècie. També s’ha obser­vat que exem­plars de cigo­nya han migrat i han cons­truït els nous nius a arbres de la zona, desis­tint de fer-ho a les tor­res elèctri­ques. Així mateix, si en una de les tor­res on cal ins­tal·lar el dis­po­si­tiu ja hi hagués un niu, es retira, sem­pre d’acord i amb la col·labo­ració, coo­pe­ració i presència dels Agents Rurals, que s’encar­re­guen de reco­llir els ous o els polls i reu­bi­car-los a altres nius o lliu­rar-los al Cen­tre de Fauna de Vall­ca­lent perquè els acu­llin i més enda­vant els rein­tro­du­ei­xin a la natura.

Aquest pro­to­tip per evi­tar elec­tro­cu­ci­ons se suma als altres que ja exis­tei­xen al ter­ri­tori, de dife­rents tipo­lo­gies. Les tec­no­lo­gies per a pro­te­gir l’avi­fauna evo­lu­ci­o­nen cons­tant­ment i, en aquest sen­tit, Endesa incor­pora nous mate­ri­als i efec­tius que van sor­gint al mer­cat per evi­tar la col·lisió i la nidi­fi­cació de cigo­nyes. O tot just el con­trari: les con­vida a fer-ne. En aquest sen­tit, lluny de fora­gi­tar-les, des de fa lus­tres inclús s’han collat en algu­nes tor­res uns ele­ments metàl·lics, ano­me­nats reposa-aus, pre­ci­sa­ment per a invi­tar les cigo­nyes a fer-hi el niu, amb resul­tats excel·lents. Així, és ja habi­tual veure en molts suports d’aques­tes comar­ques cases vege­tals al cap­da­munt de les tor­res. La con­vivència no només és segura, sinó que està garan­tida, ja que aques­tes estruc­tu­res estan prou ele­va­des per a què no hi hagi cap mena de risc.

Com s’adap­ten els suports?

Els tre­balls d’adap­tació pivo­ten al vol­tant de tres eixos: la reforma del cap de la torre, la modi­fi­cació i redis­tri­bució d’apa­re­llat­ges ja exis­tents o la ins­tal·lació d’ele­ments de pro­tecció, d’anti­col·lisió –espi­rals i espan­ta­o­cells– o anti­po­sada. D’aquesta manera, es pot des de redis­se­nyar les estruc­tu­res metàl·liques fins a col·locar fun­des pro­tec­to­res en gra­pes o ponts flu­xos, fun­des de sili­cona, fol­rar cables i ele­ments con­duc­tors, col·locació d’aïlla­dors polimèrics, eli­mi­nar sec­ci­o­na­dors... En qual­se­vol cas, aquests dis­po­si­tius aïllants redu­ei­xen el risc elèctric en el moment en què una au que reposa en una torre aixeca el vol. Així mateix, en alguns casos, s’hi han ins­tal·lat uns ele­ments ano­me­nats salva ocells que con­sis­tei­xen en unes bali­ses en forma d’ocell que evi­ten que les aus s’hi apro­pin o ele­ments òptics, amb el mateix objec­tiu.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia