medi ambient
Comença la participació ciutadana per crear el Conservatori del litoral de Catalunya
Serà un instrument per a salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització, a partir de la compra pública de sòl
Es poden presentar propostes a l’avantprojecte de llei fins el proper 30 de setembre
El Govern vol protegir els 580 kilòmetres de costa catalana a través del Conservatori del litoral. Per això el departament de Territori ha engegat avui el procés de participació ciutadana en relació a l’avantprojecte de llei de creació de l’organisme. Es poden trobar tots els documents relacionats, al portal de la transparència i al portal participa.gencat.cat, on es podran fer aportacions i suggeriments fins el 30 de setembre. El Conservatori serà un instrument per a salvaguardar i recuperar la part del litoral més amenaçada per la urbanització i l’artificialització, a partir de l’adquisició pública del sòl. La creació del Conservatori es desprèn de la Llei de protecció i ordenació del litoral, aprovada el 2020. Aquesta figura s’emmiralla en un organisme públic existent a França, el Conservatoire de l’espace littoral et des rivages lacustres, la missió del qual és la compra de terrenys a la costa o a la vora de grans llacs degradats o amenaçats per la urbanització per protegir-los, restaurar-los i, tret d’algunes excepcions, fer-los accessibles a la població. El 2022, arran d’una consulta ciutadana es va decidir crear el Conservatori com a organisme autònom de caràcter administratiu.
580 quilòmetres de costa
Catalunya té 580 quilòmetres de costa, una franja que representa només el 7% del territori però on hi viu el 43% de la població. Deixant de banda el Delta de l’Ebre i el Cap de Creus, es calcula que el 81% del litoral està urbanitzat. Es tracta, doncs, d’un territori fràgil i sotmès a nombroses pressions que tenen conseqüències econòmiques, posant en risc un recurs territorial estratègic; socials, perquè és el territori amb major intensitat d’ús, i ambientals, amb l’amenaça als hàbitats i les espècies d’interès comunitari. El Govern ha creat diversos instruments de protecció de la costa al llarg dels anys, des dels Plans directors urbanístics del sistema costaner, pioners en la protecció de franges concretes del litoral. Els instruments més recents són els Plans directors urbanístics (PDU) de revisió de sòls no sostenibles, que analitzen tots els sòls de la costa on encara s’hi podria construir per desclassificar-los, modificar els seus paràmetres d’ordenació o bé permetre l’edificació, si és congruent amb l’entorn. Així, el de la Costa Brava va impedir la construcció de més de 15.000 pisos en el litoral de Girona. Actualment es troba en redacció el PDU de revisió de sòls no sostenibles de tota la resta de la costa, entre Malgrat de Mar i Alcanar, a excepció del litoral metropolità de Barcelona, on la Generalitat no hi té competències urbanístiques.
Territori també treballa en l’elaboració del Pla de protecció i ordenació del litoral, que possibilitarà l’ordenació racional de les activitats en la franja costanera, la conservació de les platges naturals, l’adaptació al canvi climàtic i la regulació de l’accés segons la capacitat de càrrega de cada tram de platja.
Estructura del Conservatori
L’Avantprojecte dibuixa dos òrgans de govern. Per una banda el Consell Rector que s’encarregarà de l’aprovació de la planificació estratègica del Conservatori i la delimitació de les zones d’actuació preferent en el litoral. I d’altra banda, el Consell Assessor del Conservatori del Litoral de Catalunya, de caràcter consultiu on hi seran representats els experts, les entitats i els col·lectius més significats en l’àmbit de la protecció del medi natural i del paisatge del litoral, per informar i assessorar el Consell Rector.
L’òrgan es dotarà d’un Pla estratègic on s’establiran els criteris de priorització en l’adquisició pública de sòl, tenint en compte el valor patrimonial del sòl, tant intrínsec com potencial, en termes de natura, cultura i paisatge, la seva connectivitat ecològica, el grau d’amenaça dels valors del sòl, etc.
En el Pla estratègic es delimitaran les zones d’actuació preferent en sòl no urbanitzable per a l’adquisició pública, mitjançant el tanteig i retracte, i també l’expropiació forçosa.
