SOCIETAT
Les pastures de la Mola s’han recuperat sense les mules
“L’absència de les mules al cim de la Mola i els darrers episodis de pluja han propiciat que les feixes i l’era del cim, punt de pastura habitual dels animals de càrrega, hagin pogut recuperar el ritme natural de creixement i a hores d’ara, gràcies a les darreres pluges, es pot contemplar una vegetació de prats verds i flors a l’entorn del conjunt monumental.” La Diputació de Barcelona, que gestiona des del 1983 el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, ha fet balanç sis mesos després que no renovés el contracte al bar restaurant que funcionava a la Mola des de feia 57 anys. De fet, la presència de les mules va ser un dels arguments esgrimits per aturar la continuïtat del servei, que, a parer de l’ens supramunicipal, anava en contra de la transformació del cim en un model “amb criteris mediambientals, serveis dimensionats a un consum energètic i hídric sostenible, autosuficients, alimentats de fonts renovables i amb menys demanda de mercaderies i de generació de residus”.
En concret, en el pla de futur sostenible presentat per la Diputació s’assenyalava: “El transport d’aliments, aigua, residus i estris es realitza amb animals de càrrega pel camí dels Monjos. El trànsit constant d’aquests animals i l’elevada freqüentació de visitants han incidit en l’erosió del ferm, amb impactes negatius en els ecosistemes naturals.” La valoració actual que fa l’ens també destaca que en aquests mesos l’afluència estimada de visitants a la Mola ha baixat un 10,5% entre gener i maig respecte al mateix període de l’any anterior, segons les dades obtingudes dels dos ecocomptadors automàtics de persones situats a Matadepera i al coll d’Estenalles.
Actuacions de millora
En aquest període, segons informen des de la Diputació, s’han fet un seguit d’intervencions de millora “amb l’objectiu de rehabilitar el conjunt monumental per oferir un punt d’aixopluc i acollida del visitant amb serveis d’orientació, informació i guiatge dels valors naturals, culturals i territorials”. En una primera intervenció, al març es van reparar les fusteries de l’espai de l’exposició, es van clausurar els lavabos per deficiències en el sistema de depuració i es van instal·lar dos lavabos secs a l’exterior. Posteriorment, s’ha continuat treballant per adequar els espais per tal d’iniciar una nova activitat oberta al públic, però amb l’objectiu de convertir l’actiu en un exemple de sostenibilitat i integració amb l’espai natural. També s’ha fet el manteniment de les instal·lacions bàsiques de protecció contra els incendis, perquè es tracta d’un punt de guaita de referència per al control de columnes de fum, ja que és el punt més elevat de la zona del Vallès Occidental.
Paral·lelament, també s’està treballant en el projecte d’ordenació de l’entorn de la Mola, consistent en l’anàlisi de l’entorn natural des del punt de vista paisatgístic, funcional, urbanístic, històric i mediambiental, que detectarà les necessitats i demandes pel que fa a infraestructures, serveis, comunicacions i mobilitat i definirà els escenaris d’intervenció per a la seva millora, i en preveurà la viabilitat en un entorn natural protegit. El servei d’informació i atenció al visitant a l’entorn de la Mola és de 10 h a 16 h a dalt el cim i en altres punts del parc natural per orientar els visitants que es dirigeixen al cim. Pel que fa al servei de vigilància, el contracte actual del qual va entrar en vigor al mes de juny, està format per un equip de persones que actualment s’està al cim de 8 h a 19 h en horari d’estiu.