Els bolets van una mica tard
La sequera i l’increment de temperatures consoliden en els últims anys un inici de temporada amb escassetat de fongs
Els experts mantenen que de Sant Lluc a la Puríssima sol produir-se un tomb i es troben més bolets i més varietat d’espècies
La temporada de bolets és una mica més tardana que en els últims anys, fruit de la sequera i l’increment de les temperatures. A les zones de muntanya on hi sol haver bolets, hi ha hagut aquests primers dies del mes de setembre molta afluència de boletaires, però la majoria dels cistells eren gairebé buits, per no dir completament buits. De fet, es consolida la tendència d’un inici tardà o, si més o menys es mantenen les dates habituals en cada zona, les collites acostumen a ser més escasses durant les primeres setmanes. Cal recordar que la temporada del 2019 va ser nefasta i que, l’any passat, molts dels bolets primerencs estaven corcats. Al capdavall, la temporada alta, la de més producció, s’ha anat desplaçant de la muntanya cap a la costa gironina al llarg dels últims anys, coincidint amb el canvi de tendència climàtica.
Això no obstant, el retard no necessàriament ha d’afectar els quilos de bolets que ompliran els cistells dels boletaires a partir d’aquests dies, ja que l’abundància d’aquests fongs comestibles dependrà de les condicions d’humitat, especialment de l’absència de vent sec. El meteoròleg de la vall de Farró (a la vall de Bianya) Jordi Zapata, que també és un expert boletaire, remarca que la temporada es preveu millor que l’anterior, ja que enguany hi ha hagut més pluviometria –entre 800 i 900 litres per metre quadrat acumulats– que el 2023 –amb un màxim de 700–. Segons ell, que té mesuradors dels elements climàtics repartits per les muntanyes de la vall de Camprodon i per la vall de Bianya i la d’Olot, hi ha un problema d’estrès hídric dels bolets, ja que la humitat de la pluja és superficial i no arriba als micelis. “Hi ha una aturada. Alguna cosa se’ns escapa i podria ser l’estrès hídric”, insisteix Zapata. Llança, però, un missatge optimista: “En els últims anys, la temporada sempre ha començat fluixa, però cap al novembre i fins a la Puríssima és bona. Tenim tardors seques i hiverns més humits, en què l’efectivitat del sol és baixa.”
La temporada de bolets a les comarques gironines s’inicia a l’alta muntanya de la Cerdanya i del Ripollès a l’agost, sobretot entre mitjan agost i finals d’aquest mes estiuenc. S’hi ha collit algun cep (siureny) i agafagallines –una varietat de peu molt prim i barret ample molt poc apreciada–. Són especialment concorreguts pels boletaires els boscos de Meranges.
A la zona del Pirineu i a les més elevades del Prepirineu s’han recollit rovellons, però sobretot ceps, baquetes i surenys. Ara, en zones com el pla Traver, Collsacabra i obagues de Bianya, ja s’hi troben baquetes, rossinyols, varietats de cualbres regeres i llores verdes, tot i que aquestes dues últimes espècies són poc apreciades a les cuines catalanes. La producció de bolets en aquestes zones va a la baixa fins a principis de novembre, que és quan s’hi registren les primeres glaçades.
El meteoròleg i boletaire garrotxí detalla que ha detectat molta presència d’espècies petites, sobretot a la zona de la vall del Bac, i afirma que l’evolució de la temporada dependrà de si es donen les condicions perquè evolucionin favorablement. Ell mateix explica que cal que plogui, però, sobretot, que no es registri un vent sec com l’actual, ja que eixuga la humitat i és el principal enemic dels bolets. Per Sant Lluc (18 d’octubre), s’entra de ple en la temporada de bolets a les valls de Bianya i Olot i al Collsacabra. Jordi Zapata diu que es preveuen unes temperatures inferiors a les habituals, cosa que no afavoreix la presència de pluja. Insisteix, però, que el més rellevant és que canviï la tendència dels vents del nord que estan afectant les comarques gironines.
El mapa de producció de bolets es desplaça cap a les Gavarres i a la serralada Prelitoral pels volts de la Puríssima. En aquesta àrea es troben bolets fins Nadal. Llenegues, fredolics (negritos), ous de reig i, als alzinars, ceps.
Preus a l’alça
Els preus dels bolets oscil·len cada campanya en funció dels quilos que es recol·lecten. De moment, hi ha escassetat i, per tant, es mantenen cars. El quilo de rovellons es paga a uns 40 euros i el de ceps, a 35. Es tracta de dues de les espècies que es consideren referents. Són, això sí, les més cares del mercat. També, i només per posar-ne alguns exemples més, el rossinyol es ven a una mitjana de 21 euros el quilo; l’ou de reig, a 40, i el fredolic, a 20. Els preus a peu de carretera es mouen d’acord amb aquests referents, en funció, és clar, de les quantitats recollides en cada ocasió.
És il·lustrativa l’evolució del preu del quilo de rovelló en els últims deu anys. Són dades de Mercabarna elaborades per l’Observatori Forestal de Catalunya i es tracta de preus a l’engròs. En concret, s’ha passat dels 7,7 euros per quilo l’any 2014 als 13,21, amb puntes el 2011 i el 2017 de 15 euros per quilo.
Producció a la baixa
L’any passat, el nombre total de tones de bolets recol·lectades a les comarques gironines es va situar en les 165,3, la segona quantitat més baixa dels últims deu anys –la primera és la del 2017, amb 132,9–. Les més altes van ser la del 2014, amb 1.533,9 tones, i la del 2018, amb 1.261,5. La mitjana dels últims cinc anys s’ha situat al voltant de poc més de 200 tones anuals. Cal tenir en compte que les comarques de Lleida són, amb diferència, les que tenen els registres en nombre de tones més alts de Catalunya, seguides de les de Barcelona.
Sigui com sigui, la temporada de bolets s’ha iniciat i els boletaires viuen aquests dies clau de la temporada amb els ulls mirant al cel. “Els boletaires de veritat, doncs, tenen molts mesos, des de l’agost fins Nadal, i moltes espècies per sortir al bosc a recol·lectar”, conclou l’expert meteoròleg i boletaire Jordi Zapata.
El cistell de la gent d’abans
Jordi Zapata afirma que cal recuperar el cistell de bolets de la gent d’abans. “Ara són monotemàtics, però abans hi havia una gran varietat d’espècies”, diu. Ell mateix hi afegeix que la barreja de bolets és una aposta excel·lent en gastronomia per la seva varietat de textures i gustos. “És molt superior al gust que pot aportar una sola varietat”, indica. En aquest sentit, defensa que cal difondre una cultura del bolet molt més àmplia i que arribi a tots els públics per apreciar-ne la diversitat. En tot cas, remarca que hi ha molts clixés culturals que caldria superar. Així, per exemple, recorda que a l’Estat francès el rovelló és considerat un bolet ordinari i que en algunes zones de l’Estat espanyol fins i tot s’aixafen. De la mateixa manera, explica que hi ha molts bolets de soca, sobretot els tipus comestibles de cualbres –cualbra verda, llora verda, agafagallines...–, que no són gens apreciats, però que tenen molta versatilitat a la cuina. Finalment, Zapata destaca la importància dels mercats on els pagesos fan venda directa –per exemple, el Rengle d’Olot–, on els compradors de bolets es poden informar i, fins i tot, els recol·lectors poden assessorar-se sobre els dubtes que puguin tenir.