Un paradís per als quiròpters
Nova inversió a Malgrat de Mar per millorar l’hàbitat dels ratpenats a les mines de Can Palomeres
Tancaran els accessos a les coves i prohibiran els cotxes a l’espai que ja forma part de la Xarxa Natura 2000
Les galeries són la llar de catorze espècies i esdevenen un refugi de gran valor en l’àmbit europeu
A Malgrat els ratpenats s’han convertit en tot un símbol local que s’han fet seu diverses entitats
Charo, Loli, Angelita o Josefa no només són noms de dones, sinó també de mines. Malgrat de Mar va tenir un passat miner molt breu, del 1911 al 1914, però el seu llegat ha convertit amb els anys les mines de Can Palomeres, als afores del municipi i envoltades de bosc, en un refugi de gran importància per als ratpenats. Els cinc quilòmetres de galeries, algunes de les quals arriben als 400 metres de profunditat, han esdevingut l’escenari perfecte perquè aquests animals hi trobin un hàbitat tranquil i lluny de la presència humana gràcies a la combinació de foscor, tranquil·litat, humitat i temperatures suaus durant tot l’any. Tant és així que l’indret s’ha transformat en un referent internacional pel que fa a l’estudi dels quiròpters i els seus costums migratoris. Els experts han determinat l’existència de fins a catorze espècies de tres famílies diferents, entre les quals destaquen pel nombre d’exemplars el ratpenat de cova (Miniopterus schreibersii) i el ratpenat de morro llarg (Myotis myotis). L’any 2015, el naturalista Xavier Bayer i els professors de biologia animal de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Investigació de la Biodiversitat (IRBio) Jordi Serra i Marc López van publicar un llibre que recollia els 50 anys d’estudis sobre els ratpenats, un espai que van voler qualificar sense discussió com “el tresor ecològic de les mines de Can Palomeres”. Els investigadors consideren que les colònies de les mines de Can Palomeres, amb una major diversitat, són comparables amb la més gran de Catalunya, que es troba al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, integrada per entre 17.000 i 22.000 exemplars del ratpenat de cova.
Les mines s’han integrat en el sistema europeu de protecció de la naturalesa Xarxa Natura 2000 i formen part de la Xarxa Ecoepidemiològica del Mediterrani Occidental, i han estat objecte de diferents actuacions a càrrec de les administracions per millorar les condicions de vida dels ratpenats. L’any 2019 la Diputació de Barcelona va destinar una partida de 28.000 euros per dur a terme un seguit d’actuacions en els entorns d’aquestes coves artificials. En concret, treballs de millora forestal del bosc, l’obertura d’espais oberts en zona de matollar, potenciar la diversitat d’ambients i d’espècies vegetals, i crear piles de restes per potenciar la presència d’insectes, principal aliment dels quiròpters.
Una nova inversió
L’Ajuntament de Malgrat ha iniciat a principis de mes una nova actuació orientada a mantenir l’hàbitat de les mines en les millors condicions per als seus peculiars hostes. Des de la regidoria de Sostenibilitat s’ha engegat un projecte finançat íntegrament pel Departament d’Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, a través d’una subvenció per millorar els espais naturals protegits de prop de 54.000 euros. La decisió més important, i segur que la més debatuda, ha estat la de tancar els accessos a les mines i prohibir el trànsit de vehicles en el camí. “És un aspecte clau, perquè tot i que majoritàriament som una societat amb una sensibilitat molt gran per la fauna i la flora hem d’aplicar totes les eines al nostre abast per protegir-les”, explica el regidor de l’àrea, Jordi Farré, que justifica la radicalitat de la mesura. “Les obres també inclouen una desbrossada selectiva per reduir la densitat vegetal i una poda del brancatge que es complementarà amb la creació d’una zona humida per afavorir la presència d’amfibis i rèptils com a punt d’alimentació i de cria dels ratpenats”, precisa el regidor. Per Farré és molt important explicar a la ciutadania les accions que es duen a terme a les mines “i que algú pot considerar errònies”. Totes, remarca, les fa l’empresa especialitzada ServiNatura, sota la supervisió de l’Associació de Naturalistes del Montnegre i la Tordera (NatMonT), molt vinculada a la zona.
Esperant el projecte definitiu
Des del consistori, però, fa prop de deu anys que es disposa d’un projecte més ambiciós redactat per la Generalitat. “El que fem ara, i que era necessari fer, és la porta d’entrada a la que serà la proposta definitiva, que busca valorar tot aquest patrimoni; una de les accions serà la recuperació de l’edifici de l’estació de càrrega per convertir-lo en un centre d’interpretació de les mines i un centre de recepció de visitants”, rememora Farré, que assenyala que el projecte hauria d’anar més enllà de la zona de muntanya on estan situades les mines i intentar trobar una resposta a una altra de les peces clau del passat miner de Malgrat com és La Pilona. Aquesta estructura, encara visible avui en dia, està fixada al fons del mar i era el lloc on arribaven les vagonetes carregades de mineral a través d’un sistema de cables per carregar-lo als vaixells. Tot i el reconeixement europeu de les colònies de ratpenats, fora del municipi aquest animal és molt desconegut a la comarca. “Aquí són tot un símbol local que s’han fet seu diferents entitats i que des de l’Ajuntament intentem promocionar en diferents activitats i a les escoles”, explica la tècnica de medi ambient de Malgrat, Laia Gómez, que lamenta que la repercussió a l’estranger no hagi tingut fins ara un reflex semblant al territori. Per Gómez, el projecte definitiu ajudarà molt a ampliar la divulgació dels ratpenats.
En aquest sentit, des de l’entitat NatMonT, Andreu Duclau destaca la importància de tenir cura d’un espai que ha demostrat la seva versatilitat donant resposta a les necessitats de cada espècie. “Hi ha ratpenats que utilitzen les galeries durant les migracions i d’altres que les utilitzen per criar. N’hi ha que viuen a les escletxes i d’altres a les parets i al sostre, i malgrat que s’agrupen en llocs diferents poden conviure sense gaires problemes”, conclou Duclau.