Els gorgs de les Guilleries són refugis bàsics per a fauna en perill d’extinció

El manteniment dels gorgs i les basses de les Guilleries és bàsic perquè serveixin de refugi a espècies d’amfibis i invertebrats que actualment es troben en perill d’extinció, segons una investigació impulsada per la Càtedra de l’Aigua, Natura i Benestar de la Universitat de Vic i la Universitat de Girona, amb col·laboració de l’Ajuntament de Sant Hilari Sacalm i l’Espai Natural de les Guilleries-Savassona.

L’estudi, que l’editorial Eumo ha publicat amb el títol Refugis climàtics per a la fauna aquàtica de les Guilleries, revela l’estat crític d’aquests hàbitats i la seva importància com a refugis climàtics en el context del Mediterrani. Els autors, els biòlegs Pau Ortega Colet, Iago Pérez Novo i Quim Pou Rovira, remarquen que la conservació i la gestió d’aquests espais aquàtics serien fonamentals per garantir la supervivència de moltes espècies.

En aquesta línia, l’estudi destaca la presència d’espècies aquàtiques amenaçades com ara la granota roja (Rana temporaria) i el gripau d’esperons (Pelobates cultripes), espècies rares a Catalunya, i la supervivència de les quals es podria veure compromesa sense una protecció específica dels gorgs i les basses de la zona. Aquests hàbitats, anomenats lenítics (basses, llacunes, estanys) i lòtics (rius i rieres), proporcionen espais crucials per a espècies vulnerables d’amfibis, invertebrats i peixos, que necessiten condicions aquàtiques estables per sobreviure en un entorn que s’enfronta a la sequera creixent i a la presència d’espècies invasores com ara el cranc de riu americà, que competeix pels recursos.

L’equip investigador va realitzar un treball de camp en 30 localitats de les Guilleries, on es van estudiar 13 gorgs i 17 basses permanents. Entre les espècies documentades també hi ha amfibis més comuns com ara la granota verda (Pelophylax complex) i el gripau comú (Bufo spinosus), però la presència d’espècies més escasses i la vulnerabilitat d’aquests ecosistemes subratllen la necessitat urgent de restaurar i mantenir les masses d’aigua de la zona, segons es recorda en aquesta publicació.

Tot i que els gorgs i trams de rieres concrets estudiats mostren en general un bon estat de conservació, l’estudi revela que cal millorar l’estat de conservació de les masses d’aigua lenítiques perquè, de mitjana, és deficient. “Si es duen a terme actuacions de millora en aquests hàbitats, l’estat ecològic d’aquests reservoris d’aigua podria millorar, fet que ajudaria a la conservació de la fauna”, afirma l’estudi. Aquestes masses d’aigua actuen com a “refugis climàtics”, ja que poden proporcionar les condicions de microhàbitat necessàries per a les espècies afectades pel canvi climàtic. D’aquesta manera, es garantiria la biodiversitat de les Guilleries en un futur amb condicions climàtiques més extremes, subratllen els responsables de l’estudi, que va guanyar el Premi de Recerca Guilleries 2022.