La fusta morta com a ressorgiment de vida

La fusta morta acumulada als boscos catalans per la llarga sequera s’ha descobert com un escenari sorprenent i inesperat de biodiversitat. Aquesta és la conclusió a què ha arribat un estudi dels tècnics del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), que s’ha publicat a la revista Forest Ecology and Management.

La recerca es basa en un treball de camp de deu anys als boscos de pi roig de Catalunya afectats per episodis de mortalitat d’arbres Els autors apunten que els episodis de sequera que afavoreixen l’aparició d’aquesta fusta morta actuen també com un motor de gestió natural del bosc, perquè, de la mateixa manera que buiden els boscos excessivament densos, apareixen nous microhàbitats que contenen una biodiversitat important. “Els rodals afectats per mortalitat tenen un 83% més de fusta morta, amb més arbres caiguts o morts dempeus, i un 23% més de diferents tipus de fusta morta en diferents estadis de descomposició”, precisa la biòloga i tècnica de comunicació del CREAF Verónica Couto, que hi afegeix que “el punt clau està en la diversitat d’hàbitats que ofereixen aquests arbres, que són el menjar, el cau o l’amagatall de moltes espècies de fauna i flora”. A més, els boscos amb fusta morta són més complexos, i això ofereix més diversitat de microambients que pot fer el bosc més resistent a noves pertorbacions.

El primer autor de l’estudi i investigador del CREAF, Faqrul Islam, explica que, el 2022, van visitar vint boscos de pi roig que, deu anys abans, havien patit episodis de sequera. “El que vam trobar va ser realment interessant: la natura havia començat a omplir-se de vida en aquests llocs aparentment inerts. Amb prou temps, la natura pot trobar el seu camí per recuperar-se”, assegura. Els picots, el bolet de soca Phenillus robustus i l’escarabat amenaçat Rosalia alpina en fagedes en són alguns exemples d’animals que s’han beneficiat dels troncs morts. D’altra banda, aquests boscos també tenen una estructura més complexa que ofereix més diversitat de microambients.

Les característiques de la fusta morta vinculades al clima d’on es genera presenta, però, diferències significatives, segons els responsables de l’estudi. Els boscos més humits acumulen més fusta morta, però és més transitòria, mentre que, en llocs més mediterranis, la descomposició és més lenta i aquests microhàbitats persisteixen més temps.

Un altre autor de l’article, Francisco Lloret, exposa que, més enllà de la imatge antropocèntrica que puguem tenir de la sequera, “per als ecosistemes aquests desastres sovint formen part de la seva dinàmica i són una oportunitat de crear nous hàbitats; el problema sorgeix quan els humans incrementem la intensitat o la freqüència d’aquestes pertorbacions”. Finalment, Josep Maria Espelta, també autor de l’article, matisa que “això no vol dir que la reiteració d’episodis de sequera sigui positiva, evidentment”. “El que mostren els nostres resultats és que, en alguns casos, pot ser interessant mantenir la fusta morta i retenir alguns arbres afeblits per promoure aquesta heterogeneïtat en l’estructura del bosc i la seva biodiversitat”, comenta.