Els petits mamífers comuns recuperen terreny en el Parc del Castell de Montesquiu

El seguiment dels petits mamífers comuns SEMICE que s’aplica al Parc del Castell de Montesquiu, cocretament a la riera de Sora, ha obtingut aquesta tardor els millors resultats dels últims dos anys. El SEMICE és un projecte de monitoratge de les espècies més comunes de petits mamífers a gran escala i a llarg termini, suportat per una xarxa d’estacions i col·laboradors que es coordina des del Museu de Ciències Naturals de Granollers. Al Parc del Castell de Montesquiu, s’hi duu a terme aquest seguiment des del 2019, i es realitzen anualment dues campanyes de mostreig (primavera i tardor) a dues parcel·les diferents. La primera parcel·la, situada a 741 m d’altitud, es troba en una pineda de pi roig, un dels hàbitats característics del Parc. En aquesta parcel·la s’ha registrat la segona millor tardor de les sis que s’han mostrejat, amb un total de 17 ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus), 2 ratolins lleonats (Apodemus flavicollis), 2 talpons rojos (Clethrionomys glareolus) i 4 musaranyes comunes (Crocidura russula).

La segona parcel·la està situada a 576 m, al bosc de ribera de la riba meridional de la riera de Sora. En aquest cas, ha estat la tercera millor tardor de les sis que s’han mostrejat: 16 ratolins de bosc (Apodemus sylvaticus), 5 ratolins lleonats (Apodemus flavicollis) i 4 musaranyes comunes (Crocidura russula).

Aquests animals compleixen una funció rellevant en els ecosistemes, ja que són part d’un gran nombre de relacions amb altres grups d’organismes: són presa essencial per a molts carnívors, predadors d’invertebrats i controladors de plagues, i grans consumidors i dispersors de llavors. També tenen una ràpida capacitat de resposta demogràfica als canvis ambientals. Tot això els converteix en bons indicadors de l’estat dels ecosistemes i de l’evolució de fenòmens com el canvi climàtic.

Aquest any, l’evolució de la comunitat de petits mamífers al Parc ha estat molt semblant entre les dues parcel·les, amb una vintena més d’individus a la primavera que a la tardor, però aquesta tendència ja és habitual, perquè l’espècie més abundant a la zona (el ratolí de bosc) es reprodueix principalment a l’hivern i per això se’n troben més a la primavera. D’altra banda, l’abundància de musaranyes s’ha mantingut respecte la primavera, fet que significa que aquest estiu han criat, però que no ha estat una temporada de cria excepcional. Tampoc ho ha estat la del talpó roig, amb només dos individus capturats aquesta tardor. No obstant això, la valoració general dels resultats d’aquest 2024 convida a l’optimisme de cara a la recuperació de les poblacions després que els dos últims anys fossin els menys productius a nivell català des de l’inici del projecte SEMICE, l’any 2008.