Medi ambient

Un referent natural al Pirineu

El projecte Ecovall pretén convertir el complex lúdic , esportiu i espiritual de Vall de Núria en un espai pioner de gestió ecològica

La nova concessió de l’Ajuntament de Queralbs a Ferrocarrils de la Generalitat assegura una inversió de 27 milions d’euros

Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat tre­ba­lla per con­ver­tir Vall de Núria en un refe­rent únic al Piri­neu d’explo­tació sos­te­ni­ble i ecològica d’un com­plex lúdic, espor­tiu, excur­si­o­nista i espi­ri­tual, en una Eco­vall. Tot i que la dis­pa­ri­tat de cri­te­ris per reno­var la con­cessió de l’explo­tació del com­plex va arri­bar a fer peri­llar la par­ti­ci­pació de la Gene­ra­li­tat, que és qui impulsa aquest pro­jecte, l’acord final ha asse­gu­rat la via­bi­li­tat d’aquesta aposta ecològica radi­cal.

Cal tenir en compte que la pro­pi­e­tat de Vall de Núria és del Bis­bat d’Urgell –el con­junt religiós– i de l’Ajun­ta­ment de Que­ralbs i que, per tant, uns i altres neces­si­ten tro­bar un ges­tor i cedir l’explo­tació amb una con­cessió. A més, l’admi­nis­tració cata­lana és el millor postor, perquè n’ha estat el con­ces­si­o­nari durant 90 anys i perquè, per fer ren­di­ble un com­plex com el de Núria, cal que hi hagi una admi­nis­tració al cap­da­vant que assu­meixi les pèrdues de l’explo­tació que hi pugui haver. La par­ti­ci­pació pública, doncs, queda sobra­da­ment jus­ti­fi­cada pel fet que Vall de Núria és el motor econòmic per a tots els sis pobles que inte­gren la Vall de Ribes. La nova con­cessió és a 30 anys, fins al 2054, i inclou el com­promís d’inver­tir a Núria un total de 27 mili­ons d’euros –hi ha pre­vista una pri­mera inversió ini­cial d’1,7–. A més, el cànon anual és de 17.500 euros. El con­veni pre­veu també una inversió anual de 500.000 euros en con­cepte de man­te­ni­ment i de 350.000 per a la cober­tura de pèrdues.

La inversió ini­cial és per aca­bar de redac­tar un pla estratègic i un pla espe­cial urbanístic. I, en aquesta pla­ni­fi­cació, hi juga un paper cen­tral el pro­jecte d’Eco­vall, amb el qual la Gene­ra­li­tat entén que assu­meix la seva res­pon­sa­bi­li­tat davant del canvi climàtic i la que té com a ges­tor d’un espai que ha de pre­ser­var per la seva excep­ci­o­na­li­tat. Aquesta aposta per l’eco­sos­te­ni­bi­li­tat no és una sim­ple decla­ració d’inten­ci­ons, és a dir, només per posar un exem­ple, Fer­ro­car­rils de la Gene­ra­li­tat es pro­posa d’anar reduint la uti­lit­zació de plàstics. De fet, no és res excep­ci­o­nal. Sí que ho és el fet que, de la mateixa manera que vol reduir plàstics, es plan­teja par­ti­ci­par acti­va­ment en la recerca d’enva­sos més sos­te­ni­bles per a la res­tau­ració. A més, vol millo­rar la gestió dels resi­dus i assu­mir la res­pon­sa­bi­li­tat i el repte que això com­porta en un espai sin­gu­lar com la Vall de Núria.

Cre­ma­llera

El tren cre­ma­llera és un dels emble­mes de Vall de Núria, ja que, a part que va ser un dels pri­mers trens de mun­ta­nya amb aquest sis­tema den­tat, que li va per­me­tre de superar des­ni­vells no aptes per a un tren con­ven­ci­o­nal, és l’únic accés moto­rit­zat que hi ha. Tot i que hi va haver l’intent de cons­truir un accés amb car­re­tera, que va es va acon­se­guir fre­nar a Fon­talba. El cre­ma­llera, doncs, ara a és un dels emble­mes d’aquesta nova filo­so­fia que s’aplica a Vall de Núria, ja que tota l’elec­tri­ci­tat que con­su­meix prové de l’ener­gia solar.

L’aposta per la geotèrmia és una altra de les línies que es volen implan­tar i també es vol hibri­dar aquesta ener­gia amb la hidràulica, amb la con­nexió a la mini­cen­tral hidroelèctrica. A més, es pretén dotar les edi­fi­ca­ci­ons de la vall d’un embol­call tèrmic, opti­mit­zar el cen­tre de pro­ducció de neu i avançar en l’elec­tri­fi­cació de tota la flota de vehi­cles que ara uti­lit­zen gasoil.

Aquesta estratègia, doncs, és a punt per con­ver­tir el com­plex de Vall de Núria en l’Eco­vall del Piri­neu.

Vallter 2000, una concessió fins al 2036

L’estació d’esquí Vallter 2000 té una situació similar a Vall de Núria, ja que els terrenys sobre els quals s’assenta són propietat de l’Ajuntament de Setcases. La concessió actual té vigència fins a l’any 2036, tot i que l’any 2019 el ple va aprovar allargar-la fins a aquesta data després de tres llargs anys de negociacions. S’acabava aquest any i allargar la concessió permet a Ferrocarrils de la Generalitat fer viable i amortitzable el pla d’inversions previst. Des de l’any 2012, la Generalitat és propietària del 60% de les accions de Vallter 2000. De fet, aquell any el govern català va salvar aquest centre hivernal clau per a l’economia de la vall de Camprodon capitalitzant el seu deute financer assumint com deute seu els crèdits que l’Institut Català de Finances havia concedit a l’anterior propietat. Aquesta va passar a tenir el 30% de les accions i la resta van ser per a l’Ajuntament de Setcases i, en una menor participació, de la resta d’ajuntaments de la vall de Camprodon, de la Mancomunitat de la Vall de Camprodon i de particulars. En el cas de La Molina, la tercera estació d’esquí de les comarques gironines és propietat de la Generalitat i és gestionada per Ferrocarrils de la Generalitat des de l’any 1985. La Molina és l’estació pionera d’aquesta activitat lúdica i esportiva a tot l’Estat espanyol.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.