Tal gastaràs, tal pagaràs
L’Ajuntament de Girona multiplica per 17 el nombre de trams de la taxa d’escombraries (de 2 a 35)
Basant-se en el consum d’aigua, vol evitar que el rebut d’una casa de 80 m² superi el d’un pis de 300 m²
L’aprovació de la nova ordenança arriba a mitja ampliació del porta a porta i dels contenidors tancats
Mentre la brossa s’acumula molt sovint pels carrers i barris de Girona, ja sigui en zones amb contenidors oberts, contenidors tancats (o electrònics) o cubells del nou sistema porta a porta (PaP), l’Ajuntament canvia la taxa d’escombraries. És una qüestió de justícia i progressivitat –afirmen els responsables municipals– i que precedirà la futura taxa per consum.
L’Ajuntament es basarà en el consum de l’aigua per definir fins a 35 trams diferenciats en el rebut de la taxa d’escombraries, que van des dels 200 euros fins als 390. Segons la regidora d’Hisenda, Sílvia Aliu (Guanyem), això permetrà posar fi a greuges: “Per exemple, gent que vivia en una casa de 80 o 90 m² pagava més que gent que vivia en un pis de 300 m² pel fet de ser casa o pis. Això no ho trobem just ni progressiu.” El nombre de trams s’ha multiplicat per 17 –17,5, per ser exactes–, ja que ara hi ha dos imports, als pisos (de 214,98 euros) i a les cases (302,94 euros).
Amb la distribució prevista, hi haurà set trams en funció dels metres quadrats i cinc en funció de l’aigua gastada. Per exemple, un habitatge, sigui casa o pis, de 101 m² i que gasti 100 m³ pagarà 284 euros anuals (vegeu gràfic). El pagament es pot fer de manera fraccionada els mesos d’abril, juliol i octubre. L’Ajuntament cobra directament la factura de la brossa des de la constitució de l’empresa supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter, SA (Catsa). Fins a l’agost del 2022 les deixalles formaven part del rebut de l’aigua. Era quan encara hi havia la societat mixta Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter, SA (Agissa).
“No penalitzar la natalitat”
La regidora d’Hisenda afirma que el sistema tampoc penalitza aquells nuclis familiars “on viu molta gent i es consumeix molta aigua”. Aliu explica que han tingut en compte no “penalitzar la natalitat” perquè és una norma bàsica de la fiscalitat. La fórmula triada està inclosa en la guia que el Ministeri d’Hisenda ha fet arribar als ajuntaments per complir una llei estatal que emana d’una normativa europea i que exigeix que la taxa tendeixi a ser autosuficient, diu Aliu i ho va dir l’alcalde, Lluc Salellas, en el ple del 26 d’octubre. La modificació de l’ordenança aprovada per l’equip de govern –de Guanyem, Junts i ERC– fa un mes i mig haurà de ser ratificada en un ple extra aquest mes –probablement el divendres 20.
El PSC considera que hi ha un error en el càlcul en el nombre d’habitatges on s’aplicarà la taxa i una desviació de 5.000 finques respecte dels actuals rebuts. Aliu afirma que han de “polir dades” perquè ha canviat “l’objecte tributari” (la superfície). “Amb la proposta hi ha un estudi amb previsió de costos i d’ingressos. Tenim el vistiplau del secretari, el tresorer i el cap d’àrea de Gestió Tributària”, afirma la regidora.
Pel que fa a les activitats comercials, l’Ajuntament “posa ordre”, amb 40 trams de rebuts, en funció de la superfície i del tipus de fracció generada. “Abans una pizzeria de servei a domicili de 20 m² pagava igual que un restaurant de 150 m². Ara un establiment de 80 m² que generi resta, paper-cartró i envasos haurà de pagar 1.107,20 euros anuals (vegeu gràfic).
Aliu explica que el canvi en la tarificació ja s’encamina cap a una taxa per generació de residus, és a dir, cap a una taxa “per consum”, tal com havien dit a l’abril responsables de l’empresa Spora, encarregada d’implementar el nou contracte de residus i neteja viària. El contracte es va aprovar el juliol del 2022 per vuit anys i un cost de 168 milions d’euros (i amb el no de Guanyem i del PSC).
Els canvis van encaminats al fet que a la llarga els contribuents paguin en funció del que generen. “Anem cap a una gestió de residus per identificació”, hi afegeix el regidor d’Acció Climàtica, Sergi Cot (Guanyem), que indica la importància de reciclar bé. Si no, d’alguna manera el ciutadà patirà el tal faràs, tal trobaràs en el sentit que la gestió dels impropis fa apujar el cànon que ha de pagar l’Ajuntament i, de retruc, el rebut de les deixalles. “I això té sentit perquè els residus tenen un impacte climàtic, ambiental i social brutal”, diu el regidor.
Descontrol i retirada
De moment, mentre hi ha barris amb PaP –una dotzena s’hi han afegit des de l’abril– i contenidors que s’obren amb targeta –a l’Eixample ja n’hi havia i ara hi ha àrees temporals al Barri Vell i al Mercadal–, el descontrol en l’abocament es fa evident en moltes zones per deixar la brossa. Dos dels barris afectats són Pedret i Pont Major, envoltats de sectors amb PaP (Campdorà i Montjuïc) i de municipis que també ho fan, com ara Sarrià de Ter i Celrà. Al Pont Major, l’Ajuntament desplaçarà l’illa de contenidors de l’antiga benzinera i anirà al carrer Comerç. S’havia convertit en un abocador descontrolat i de fàcil accés, admet el president de l’associació de veïns, Josep Maria Castanyer.
A Pedret la situació és la mateixa o pitjor. El president de l’entitat veïnal, Ernest Calderón, considera que els barris perifèrics reben les conseqüències del PaP local i d’altres pobles: “La gent que no sap on llençar-ho, no té temps per anar a la deixalleria, i industrials que volen treure el material venen aquí a deixar-ho.” Alarcón ha recordat que la situació, “que no és fàcil”, requeriria “sancions o acompanyament” i podria originar una situació sanitària delicada. Ja hi han vist rates més d’un cop.A Can Gibert també han detectat contenidors més plens i el secretari de l’associació de veïns, Josep Maria Dalmau, explica que ha vist com en una ocasió a prop del pavelló de Santa Eugènia un vehicle s’aturava a prop d’un contenidor i com l’acompanyant del conductor (el copilot), sense baixar del cotxe, llençava les deixalles a tocar dels dipòsits.